T8 - Els trens de la vergonya

"Els trens de la vergonya", a "Cronos"

El maig del 1940 bona part de França està ocupada per l'exèrcit alemany. Els nazis deportaran els jueus, els gitanos i els resistents cap a Alemanya, on molts trobaran la mort.

"Cronos" emet els dos capítols d''"Els trens de la vergonya".

Capítol 1

Des del maig del 1940, bona part de França serà ocupada per l'exèrcit alemany. Els nazis, com faran de fet en tots els països on entren, voldran que els jueus, els gitanos i els resistents siguin deportats cap a Alemanya, i molts hi trobaran la mort.

Durant molts anys, aquests fets execrables van ser atribuïts pràcticament en exclusiva als ocupants i a alguns col·laboradors dels països envaïts. Però és molt probable que en aquests països, i en concret a França, la col·laboració amb els nazis fos molt intensa.

Per exemple, molts deportats seran transportats en trens francesos, en combois organitzats exclusivament per francesos i en les condicions inhumanes que imposaran alguns francesos als seus compatriotes. Aquests fets, coneguts des de fa temps però poc difosos, han portat a anomenar aquests combois de deportats "combois de la vergonya".

El documental reconstrueix aquests fets, amb llargs combois on desenes de milers d'homes, dones i nens van ser portats cap al genocidi pels seus propis veïns. Cap d'aquests combois no va ser mai frenat, desviat o aturat per l'acció dels ferroviaris francesos.

A través de testimonis i experts, i amb reconstruccions acurades i imatges d'època, ens acostem a un fet monstruós de la història contemporània.

 

Capítol 2

França va estar ocupada per la Wermacht alemanya des del maig de 1940 fins al setembre de 1944. Els nazis van controlar la vida dels francesos i molts s'hi van resistir heroicament.

Entre ells, els ferroviaris que després de la invasió de Normandia frenaran o impediran que circulin els trens francesos que poden portar soldats i armes per a les tropes nazis que lluiten a França. Mil set-cents d'aquests empleats dels ferrocarrils seran afusellats pels alemanys.

Però els trens francesos i bona part dels empleats de la companyia ferroviària no van tenir ni molt menys aquesta actitud tan heroica, més aviat van fer el joc a l'invasor. El paper galdós d'aquests francesos va ser el mateix que el que molts dels seus compatriotes van tenir durant l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial.

Quan França va ser alliberada, els primers interessats a amagar el col·laboracionisme de la majoria van ser els nous líders, els que més havien lluitat contra el nazisme: Charles de Gaulle per un costat i els comunistes per un altre. Van preferir oferir una imatge millor de França de cara al futur.

El documental, fet per periodistes i historiadors francesos, explica aquests fets sense ornaments i sense amagar res. "Els trens de la vergonya" denuncia la indiferència amb què es va acollir la deportació de desenes de milers de jueus i gitanos, que van ser duts a Alemanya a morir.