T12 - La catedral de Colònia

"Cronos" estrena "La catedral de Colònia"

Molts historiadors de l'art afirmen que la catedral de Colònia és la "més gòtica de les catedrals gòtiques".


"La catedral de Colònia", a "Cronos"

"La catedral de Colònia"

Cada dia 20.000 persones visiten la catedral de Colònia; això suma un total de sis milions de visitants l'any. Per molts historiadors de l'art, la catedral és la "més gòtica de les catedrals gòtiques", l'arquitectura per excel·lència.

El 1880, quan es va acabar, la catedral era l'edifici més alt del món. La pel·lícula "La catedral de Colònia" ("Der Dom von Köln"), gairebé una carta d'amor a aquest monument de fama mundial, es proposa examinar precisament la fascinació del públic amb la gran obra mestra del gòtic. Narra la seva història, situant l'espectador en el context d'una era arquitectònicament emocionant amb recreacions digitals, imatges i animacions que presenten el temple com un "petit bocí de cel". La docuficció aprofundeix en l'obra partint de la raó original de la seva construcció, que no era cap altra que convertir-la en el palau que havia de guardar les relíquies més valuoses de l'edat mitjana: les restes dels Reis Mags.

La pel·lícula aborda també, d'altra banda, les febleses d'un monument imponent, que no podria haver sobreviscut sense l'entusiasme i la dedicació dels seus cuidadors. Es tracta d'un homenatge a una estructura extraordinària en què cada element té un perquè: cada ornament, cada pedra, cada columna, cada arc, cada cambra.Tot té el seu lloc, la seva forma i, per tant, el seu significat, el seu simbolisme profund. En aquest sentit, la catedral de Colònia és un credo de pedra, un llibre que gairebé ningú més pot llegir i que aquest film té com a objectiu interpretar, proporcionant informació per desxifrar els símbols gòtics que desvelen les idees, els conceptes i les visions dels arquitectes medievals.

El principi estructural formal de "La catedral de Colònia" és la "geografia" de l'edifici. Un viatge espectacular que comença a l'exterior, en els cims de la construcció, per anar davallant fins a la base, els fonaments. Les imatges inusuals i la seva peculiar estètica confegeixen un impressionant document visual que fa penetrar en aquelles zones tancades i ocultes al visitant mitjà. 


T12 - El complot de la pólvora

"Cronos" estrena "El complot de la pólvora", sobre Guy Fawkes

La verdadera història de Guy Fawkes, esdevingut el símbol d'Anonymous

Una imatge del documental "El complot de la pólvora"


"El complot de la pólvora"

Els conspiradors de la pólvora eren un grup de tretze joves cavallers catòlics, liderats per Guy Fawkes, que volien liquidar d'un sol cop tota la classe dirigent anglesa i protestant. El pla era fer volar amb pólvora el palau de Westminster, a Londres, el dia que es constituïa la cambra, just en el moment en què hi havia tota la classe política a dins.

El cop va ser frustrat la nit del 5 de novembre del 1605, gairebé en l'últim moment, quan Fawkes ja es dirigia amb unes metxes a encendre la pólvora, descobert, entre altres raons, per les indiscrecions d'un dels membres del grup, que van permetre saber tots els detalls del pla dels conspiradors.

Fawkes, un cop detingut, va ser interrogat, i la transcripció del que va dir és la base de la pel·lícula "El complot de la pólvora" ("Gunpowder plotters: in their own words"), la primera dramatització d'aquells fets feta a partir de les seves pròpies paraules, que expliquen tots els secrets d'una conspiració tramada al llarg de divuit mesos. Una informació privilegiada i molt detallada sobre una història èpica de fe catòlica, fanatisme, persecució i traïció.  

Al Regne Unit, la nit del 5 de novembre és la "nit de Guy Fawkes", en què els britànics commemoren amb focs artificials la conspiració d'aquell grup de catòlics que es van sentir ofesos per les lleis de l'Anglaterra protestant i per la forma en què l'Estat s'havia tornat contra ells, multant-los o expropiant-los les terres si no assistien als oficis protestants.

La figura de Guy Fawkes ha estat molt popularitzada per la màscara dissenyada per l'il·lustrador David Lloyd que duu el protagonista de la pel·lícula "V de Vendetta" i que després s'ha convertit en el símbol del grup activista Anonymous.


T12 - La Biblia del rei Jaume. El llibre que va canviar el món

"Cronos" estrena "La Bíblia del rei Jaume I"

Una pel·lícula que segueix Jaume I des del seu naixement fins a la seva última ascensió al tron anglès

Un fragment del cartell de "La Bíblia del rei Jaume I"


La Bíblia del rei Jaume va contribuir a donar forma a l'idioma anglès, va inspirar pensament polític i religiós durant generacions i, possiblement, va canviar el món. La pel·lícula "La Bíblia del rei Jaume I" ("KJB: the book that changed the world") porta aquesta història a la pantalla en una dramatització de gran nivell, que té un dels seus grans atractius en la conducció d'un gran amfitrió com és l'actor John Rhys-Davies ("El senyor dels anells" i "Indiana Jones"), conegut per una gran veu i per la seva energia i vigor narratius.

El film fa un recorregut històric pels anys anteriors a 1611 i pel panorama polític i religiós a què s'enfronta el nou rei, seguint Jaume I des del seu naixement fins a la seva última ascensió al tron anglès i amb una especial atenció al paper que la seva edició de la Bíblia jugaria en l'estratègia per unificar el territori, políticament i religiosament. 

El director i productor Norman Stone fa un excel·lent treball quant a la recreació de l'estil de vida jacobí d'Anglaterra, amb tot el seu encant. Rodat a Anglaterra i Escòcia, la pel·lícula es passeja per l'Abadia de Westminster i per l'Oxford College, escenaris reals on els traductors de l'obra van treballar en el seu encàrrec. La fotografia, els paisatges, els temples religiosos i la qualitat del vestuari donen una gran força evocadora a la dramatització.

"La Bíblia del rei Jaume I" se centra, sobretot, en la transcendental edició del llibre i en el context històric en què va tenir lloc, sense entrar a fons en el seu gran impacte futur. Tot i que puritans i anglicans van treballar colze a colze en els diversos grups de traducció, cal assenyalar que els puritans estaven en clara minoria. I sense deixar de reconèixer la importància que té l'obra per als cristians, la docuficció està pensada per a un públic més ampli.