T11 - Clemenceau, el pare de la victòria

"Clemenceau, el pare de la victòria", a "Cronos"

"Cronos" s'aproxima a una de les figures clau en la història de la França recent: Georges Clemenceau. El polític francès va tenir un paper determinant en un moment, en plena Primera Guerra Mundial, en què els alemanys assetjaven París i els aliats semblaven condemnats. La seva determinació durant la guerra va ser fonamental i els seus conciutadans el van batejar com "el pare de la victòria".

Clemenceau visita les trinxeres a "Clemenceau, el pare de la victòria"

"Clemenceau, el pare de la victòria", a "Cronos"

Charlotte Beauséjour, una jove periodista quebequesa viatja a França per fer una biografia de l'estadista francès Georges Clemenceau, heroi de la Primera Guerra Mundial. El 1917, les tropes alemanyes, reconstituïdes arran del fracàs al front oriental, amenacen París, mentre que l'exèrcit francès viu una onada de motins. Amb l'aigua al coll, França necessita un salvador. Contra tot pronòstic, el 1917, "el Tigre" Clemenceau -malnom que dóna fe de la seva reputació- és nomenat president del Consell i es fa càrrec del govern i, per tant, de la direcció de la guerra. Malgrat la reticència inicial de Clemenceau, president i periodista arriben a fer amistat, fet que permet a Charlotte copsar els matisos de la personalitat del mandatari i l'ajuda a entendre, també, la seva política.

"Clemenceau, el pare de la victòria" acosta a l'espectador la figura d'aquest polític a través de la mirada de la periodista quebequesa, però també dels seus amics i adversaris. Així, en aquest treball hi desfilen personatges influents com Georges Mandel, el general Mordacq, Georges Wormser, d'entre els col·laboradors, però també alguns dels seus adversaris destacats, com Raymond Poincaré o Aristide Briand, sense oblidar la presència d'un dels seus grans còmplices, Claude Monet.

T11 - L'últim estiu de pau

L'inici de la Primera Guerra Mundial, a "Cronos"

"Cronos" emet el documental "L'últim estiu de pau".

"L'últim estiu de pau", a "Cronos"

El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran, hereu al tron d'Àustria, és assassinat a Sarajevo. La mort va ser el desencadenant de la Primera Guerra Mundial, que va començar al cap de cinc setmanes. Aquest documental reprodueix detalladament les cinc dramàtiques setmanes prèvies a l'inici de la guerra, i intenta reflectir les complexes motivacions i les decisions que van prendre els dirigents polítics i els diplomàtics europeus. Basat en documents originals, el documental fa un recorregut pels despatxos i sales de reunions dels diferents nuclis de poder del continent europeu, i també per les cafeteries i llocs de trobada de Berlín i Viena, on tenien lloc les converses entre ambaixadors, militars i representants de partits polítics.

T10 - El preu de la pau

L'Alemanya del 1918, a "Cronos"

El programa d'Enric Calpena fa un retrat de la situació interna del país després de la derrota a la Guerra Mundial.

"El preu de la pau", a "Cronos"

"Cronos", el programa de documentals històrics que presenta i dirigeix Enric Calpena, s'acosta aquesta setmana a l'Alemanya de després de la Primera Guerra Mundial en una sèrie de dos capítols elaborada per la televisió bavaresa que retrata com va viure el país els dos primers anys de la postguerra.  

El primer capítol, "El preu de la pau", que s'emet aquest diumenge, situa el repàs dels esdeveniments al 1918. Alemanya viu una situació desesperada. Perdran la guerra i la derrota provoca una revolució interna i una lluita aferrissada.

Els últims dies abans de la rendició, els militars alemanys i la monarquia van maniobrar per mirar de culpabilitzar de la derrota un pretès enemic interior, els comunistes. Mentre es negociava l'alto el foc definitiu, la revolta de molts sectors populars avançava cap a la revolució. Els mariners de l'Armada es van amotinar i als carrers de Berlín van començar a aparèixer homes armats.

Aquest ambient de caos, de tensió, de conflicte intern que porta cap a una guerra civil, és el que narra el documental, elaborat a partir de dietaris i escrits dels protagonistes dels fets i de la reconstrucció dels escenaris d'aquella etapa convulsa.

La setmana vinent, "Cronos" avançarà el calendari fins el 1919,  per recordar les negociacions del Tractat de Versalles i com les van viure els dirigents alemanys i la seva població.

L'Alemanya del 1919, a "Cronos"

El programa d'Enric Calpena fa un retrat de la situació interna del país després de la derrota a la I Guerra Mundial.

"Cronos", el programa de documentals històrics que presenta i dirigeix Enric Calpena, s'acosta aquesta setmana a l'Alemanya de després de la Primera Guerra Mundial en el segon capítol d'"El preu de la pau", una sèrie de la televisió bavaresa que retrata com va viure el país els dos primers anys de la postguerra.

En el segon capítol, Alemanya està a punt de caure en una guerra civil. Molts sectors revolucionaris s'emmirallen en la nova Unió Soviètica. Volen un país més just, farts de les classes dirigents i dels militars que han portat a una catàstrofe no només Alemanya sinó tot Europa.

Però també hi ha molts sectors de la població que consideren que la guerra s'ha perdut no pas per la ineficàcia i la corrupció militar, sinó precisament a causa dels comunistes, a qui consideren uns traïdors. La violència anirà creixent. Tots dos bàndols estan fortament armats i els morts se succeeixen. Però, de mica en mica, els militars aliats amb els socialdemòcrates s'aniran imposant a sang i foc gràcies a una repressió terrible i cruel.

Aquella república amb capital a Weimar, que havia nascut de les cendres d'un imperi autoritari, encarava un futur negre. Una Alemanya derrotada, dividida, on les forces de la dreta més extrema acabaven d'aconseguir imposar-se per la violència, estava emprenent el camí que tretze anys més tard la duria fins al nazisme.

Aquest camí terrible és el que mostra aquest documental alemany que retrata de manera minuciosa aquells primers mesos de la República de Weimar. Un documental rigorós, ben ambientat i ben interpretat, que convida a conèixer una història gairebé desconeguda.

T14 - Cartes de Baghdad

"Cartes de Bagdad", a "Cronos"

La història real de Gertrude Bell, una dona complexa, espia britànica, exploradora, apassionada del món àrab i persa i amb molt poder polític. La també coneguda com a "Lawrence d'Aràbia femenina" va ajudar a dibuixar les fronteres de l'Iraq i, com a conseqüència, a formar l'Orient Mitjà modern.

"Cartes de Bagdad", a "Cronos"

"Cartes de Bagdad" ("Letters from Baghdad") és la història real de Gertrude Bell, també anomenada "Lawrence d'Aràbia femenina". La pel·lícula explica la història dramàtica d'aquesta espia britànica i exploradora amb poder polític. Bell va viatjar àmpliament per Aràbia abans de ser reclutada per la intel·ligència militar britànica, durant la Primera Guerra Mundial, per ajudar a dibuixar les fronteres de l'Iraq; com a resultat d'això, va ajudar a formar l'Orient Mitjà modern.

Amb imatges sorprenents i mai vistes de la regió, la pel·lícula narra l'extraordinari recorregut de Bell, tant pel desconegut desert d'Aràbia com per l'interior sagrat del poder colonial britànic. La història està completament explicada a través de les paraules de Gertrude Bell i dels seus contemporanis, extretes de cartes íntimes, diaris privats i documents oficials. Som davant la mirada única d'una dona complexa que ens transporta a un món desaparegut que resulta molt actual.

La pel·lícula ha estat guardonada amb el Premi del Públic en el Beirut International Film Festival 2016, any en què també va formar part de la selecció oficial del següents festivals: BFI London Film Festival, DOC NYC, IDFA i HAIFA Film Festival.

Una producció de Between the Rivers Produtions, dirigida per Zelva Oelbaum i Sabine Krayenbühl.

T11 - Marie Curie, una dona al front

"Cronos" estrena "Marie Curie, una dona al front"

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Marie Curie ja era una científica reconeguda i treballarà per implantar la radiologia als hospitals de campanya

"Marie Curie, una dona al front", a "Cronos"

"Cronos", estrena un documental en què es podrà conèixer més a fons la científica polonesa Marie Curie.

"Marie Curie, una dona al front", a "Cronos"

Quan esclata la Primera Guerra Mundial, Marie Curie ja és una científica reconeguda, a qui li han concedit el premi Nobel de Física i el de Química. El seu marit, Pierre Curie, feia vuit anys que havia mort atropellat i ella dirigeix l'Institut del Radi, juntament amb el doctor Claudius Regaud.
Tots dos s'adonen de les deficiències en l'atenció mèdica que reben els ferits del front. Curie, decidida a implantar la radiologia als hospitals de campanya, portarà ella mateixa els aparells que calguin on faci falta, encara que no l'hi posin fàcil.

T10 - Verdun. Descens a l'infern

"Verdun, descens a l'infern", a "Cronos"

"Cronos", l'espai, presentat per Enric Calpena, que inclou documentals històrics de gran factura, emetrà "Verdun, descens a l'infern".

"Cronos" situa l'espectador durant la Primera Guerra Mundial. A principis de 1916 la guerra ja fa un any i mig que dura. Milions de soldats estan empantanats, enfonsats en trinxeres que serpentegen al llarg de centenars de quilòmetres.

Verdun, descens a l'infern", a "Cronos"

El comandament alemany decideix provar una nova estratègia: atacaran una fortalesa emblemàtica amb la intenció d'obligar els francesos a fer grans sacrificis per conservar-la. Aquesta fortalesa serà Verdum.

Verdum era un enclavament estratègic, una ciutat fortificada, amb passos subterranis i 18 fortaleses que envoltaven el perímetre, però també era un cul-de-sac.

La intenció alemanya era atacar aquella posició, amb la convicció que els francesos no l'abandonarien per orgull nacional, i causar d'aquesta manera un nombre de baixes important.

Per Erich von Falkenhayn, cap de l'Estat major alemany, no era tan important la victòria militar com la destrucció progressiva de l'exèrcit enemic. Però les coses no van sortir com imaginaven els generals germànics. Els francesos van resistir gairebé un any sencer i els mateixos alemanys s'hi van trobar més involucrats del que havien previst.

El resultat va ser terrible: 350.000 soldats morts, 350.000 de ferits i la convicció per part dels dos bàndols que la guerra encara duraria molts anys.

T8 - La batalla del Somme

La batalla del riu Somme, a "Cronos"

Un documental que reviu una de les batalles amb més víctimes de la Primera Guerra Mundial.

"Cronos" emet els dos capítols del documental "La batalla del Somme", una producció britànica que reviu un moment de la història proper, humà i terrible.

"La batalla del Somme" (1a part)

Quan la Primera Guerra Mundial va començar, a l'agost del 1914, els joves europeus van anar al combat amb el convenciment que cap a Nadal ja serien un altre cop a casa.

A la Gran Bretanya, amb un exèrcit regular minúscul, es va fer una crida als civils perquè s'allistessin. Milers i milers de joves van fer cas a la crida. A principis del 1916 ja estaven preparats per anar al front. Amb aquest nou exèrcit, els britànics volien trencar les línies alemanyes amb un atac devastador. El lloc escollit va ser el nord de França, al costat del riu Somme.

Al riu Somme, les línies de defensa dels alemanys eren molt sòlides. Hi havia tres línies diferents de trinxeres, filats pertot arreu, nius de metralladores... Però els generals britànics estaven convençuts que si durant cinc dies es bombardejaven les posicions alemanyes, la infanteria només hauria d'avançar sense oposició.

Som a la vetlla del primer dia de batalla per a la infanteria britànica. A través dels diaris d'alguns dels soldats que esperen a les trinxeres, compartirem aquells moments anguniosos, quan tots temen el que passarà quan rebin l'ordre d'atacar.

 

"La batalla del Somme" (2a part)

1 de juliol de 1916, nord de França, a la riba del riu Somme... Està a punt de desencadenar-se una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial. Els soldats alemanys han patit un bombardeig brutal i sense treva durant l'última setmana. Els britànics confien que tantes bombes hauran destruït totes les defenses i que la seva infanteria  avançarà sense gaires problemes.

Pels joves que han de saltar les trinxeres i anar cap a les línies dels alemanys, l'angoixa és aclaparadora. Què passarà, quan surtin de la seguretat relativa de les seves fortificacions? Els escombraran els trets dels enemics o aconseguiran arribar als turons següents sans i estalvis?

El que no saben és que estan a punt de viure el pitjor dia de la història de l'exèrcit britànic. La meitat dels 120.000 soldats britànics que atacaran aquell matí seran morts o ferits a la nit. Les baixes seran especialment intenses entre els oficials de graduació mitjana que encapçalen els atacs.

La batalla del Somme s'allargarà durant mesos, però aquell primer de juliol marcarà tot el seu desenvolupament. Doncs bé, sobre l'1 de juliol de 1916 tracta aquest documental, fet sobre els testimonis d'alguns dels protagonistes de la batalla, la majoria soldats o oficials mitjans que hi van lluitar, van ser ferits o van morir aquell dia horrible.

Una hora feta amb la cura habitual dels documentals històrics britànics, amb actors creïbles, reconstruccions perfectes i un ritme addictiu.