T5 - Sobrevivint a la batalla

"Cronos" revisa les guerres oblidades

Historiadors, arqueòlegs i metges revelen en aquest documental el que saben de les guerres oblidades de fa 200 o 400 anys.

"Cronos" presenta "Sobrevivint a la batalla", un documental que revisa les peces anònimes del joc de la història; les victòries més glorioses i les dels grans vençuts, que han estat escrites en els llibres amb noms dels seus respectius grans comandaments militars.

Ara les històries de les gran batalles es tornen a explicar des del punt de vista de la gent del carrer. Utilitzant les últimes tecnologies i animacions fetes per ordinador s'aconsegueix més realisme. Historiadors, arqueòlegs i metges revelen el que saben de les guerres de fa 200 o 400 anys. Com es tractava el tema aleshores? I quins van ser els efectes dels setges en la població civil?
Una sèrie de Hannes Schuler, Jan N. Lorenzen i Anne Roerkohl, coproduïda el 2006 per Ottonia Media i MDR, SR, HR, WDR i Arte.

1529 - El setge de Viena. Una poderosa armada turca sota el comandament de Suleiman l'Esplèndid  va amenaçar Viena, la "poma d'or" del cristianisme, que gairebé no va poder aguantar el setge.



"Cronos" recorda el saqueig de Magdeburg

Aquesta dilluns, "Cronos" presenta "1631- El saqueig de Magdeburg", un nou capítol de la sèrie documental "Sobrevivint a la batalla" per recordar un fet que va desaparèixer de la memòria col·lectiva europea com un símbol de l'error de la guerra.

"Cronos" presenta "1631-El saqueig de Magdeburg", el segon episodi de la sèrie documental "Sobrevivint a la batalla", una revisió de les guerres oblidades.

1631 – El saqueig de Magdeburg, molt poc recordat després que els soldats imperials catòlics la van haver destruït. Aquest esdeveniment va desaparèixer de la memòria col·lectiva europea com un símbol de l'error de la guerra.



"Cronos" presenta "Sobrevivint a la batalla"

El programa emet aquesta setmana el tercer episodi de la sèrie documental, titulat "1870. La batalla de Sedan".

Mankind va estar lluitant contra ell mateix des del principi dels temps. Innumerables soldats i civilitzacions han mort com a peces anònimes del joc de la història. Les històries de les victòries més glorioses i la dels grans vençuts, s'han escrit en els llibres amb els noms dels seus respectius grans comandaments militars.

"1870 - La batalla de Sedan". Les tropes alemanyes van travessar el riu Mosa amb la intenció de sorprendre Napoleó III. Però, tot i que van ser advertides, les tropes franceses no van poder salvar Bazeilles de la massacre, ni Sedan de ser reduïda a runes.

T5 - L'hora zero: el desastre de Txernòbil

"Cronos" reconstrueix el desastre de Txernòbil

"Cronos" recorda la caòtica reconstrucció que va viure Alemanya a partir del maig del 1945, després de la caiguda nazi, en un país desolat per la misèria i la fam. 

"L'hora zero: el desastre de Txernòbil", a "Cronos"
"L'hora zero: el desastre de Txernòbil", a "Cronos"
"Cronos" emet "L'hora zero: el desastre de Txernòbil", la història de la pitjor catàstrofe nuclear de tots els temps.

El 26 d'abril del 1986 una combinació d'errors humans i un disseny erroni del reactor van provocar la catàstrofe nuclear més gran de la història. Aquell desastre, que va provocar un nombre de morts que mai no s'ha pogut precisar, va ser també determinant per a l'acceleració del final de la Unió Soviètica.

L'explosió que es va produir dins del reactor va alliberar a l'atmosfera material del nucli radioactiu i no sols va contaminar bona part d'Ucraïna i Bielorússia, les zones més properes a la central, sinó també mig Europa i, fins i tot, els Estats Units.

Però fins i tot seixanta minuts abans de l'accident, res no podia fer preveure que hi hauria aquell fatídic problema. Dilluns, a "Cronos", s'ofereix un relat minut a minut d'aquella hora final, just abans de l'explosió d'hidrogen –el detonant de la contaminació nuclear.

El documental va ser enregistrat dins del reactor número 3 de Txernòbil, bessó i veí del número 4, el que va esclatar. És, per tant, una aproximació impressionant a aquella hora en què la humanitat va viure el desastre nuclear més gran conegut fins aleshores.

 

T4 - Convivint amb l'enemic

"Cronos" reconstrueix la convivència entre alemanys i aliats


"Cronos" recorda la caòtica reconstrucció que va viure Alemanya a partir del maig del 1945, després de la caiguda nazi, en un país desolat per la misèria i la fam. 

El 60è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, l'any 2005, va ser un gran esdeveniment mediàtic. Es van tractar gairebé de forma exclusiva els esdeveniments del principi del 1945 i la fundació dels dos estats alemanys el 1949. Aquest programa explica la història dels anys d'entremig: de 1945 a 1949, període que va acabar sent decisiu per a Alemanya i les forces d'ocupació. El 2005, transcorreguts 60 anys, el temps per entrevistar els testimonis oculars de les 23 nacions implicades s'esgota ràpidament. 

Aquest projecte internacional de documental dóna l'oportunitat a testimonis de tots els bàndols de narrar les seves vivències. Amb la combinació de relats curosament seleccionats, tant d'ocupants com d'ocupats, el programa ofereix una visió nova, emocionant i diferenciada, i demostra que aquells anys no només van contribuir a donar forma a l'Alemanya actual, sinó que també van causar un efecte profund a la resta del món.

"Cronos" presenta "Convivint amb l'enemic"


Capítol 1: Un estiu en ruïnes

Els homes i les dones acaben de viure un malson: la Segona Guerra Mundial. Maig del 1945, Alemanya. Els nazis han estat derrotats, però la situació està molt lluny de ser estable. Tot és un gran caos en un país on hi ha milers de soldats aliats, milers de soldats alemanys i desenes de milers de civils sense res per menjar.

I a més dels soldats aliats, molts ciutadans alemanys estan fent un descobriment terrible: els camps de concentració i els camps d'extermini. Un espectacle d'horror en què milers de cadàvers omplen tots els racons. Fam, malaltia, misèria...

Els civils i els soldats alemanys estan espantats davant de les previsibles represàlies per part de les potències triomfadores. Però l'actitud de cadascun dels països guanyadors és diferent. Una actitud paral·lela al dolor que la seva terra ha sofert durant la guerra. Però els soldats ocupants també tenen por. Por dels alemanys que s'han mostrat tan ferotges i tan cruels al camp de batalla.

Aquest ambient tan tens i tan viu és el que ens mostra aquest documental: "Convivint amb l'enemic" utilitza tant la reconstrucció històrica com els reportatges de l'època, i sobretot els records directes dels protagonistes. La Història, més viva que mai!


"Cronos" reviu la fam i l'esperança de l'Alemanya de postguerra

Unes terres devastades, soldats ocupants pertot arreu, gana, por i misèria. És Alemanya, just quan ha acabat la Segona Guerra Mundial.


Dilluns, a les 21.30, el programa del 33 "Cronos", que ofereix els millors documentals històrics de producció internacional, presenta el segon dels dos capítols de "Convivint amb l'enemic".

Capítol 2: Fam i esperança

Després d'una guerra tan terrible, que només a Europa ha causat uns trenta milions de morts, les ciutats alemanyes estan pràcticament destruïdes. Tones i tones de runa on malviuen milers de persones en unes condicions infrahumanes. Els ocupants, especialment els soviètics, volen impedir de totes totes que Alemanya torni a ser una potència. No volen tornar a cometre l'error que havia permès a l'Alemanya derrotada del 1918 anar a la guerra el 1939.

L'actitud dels alemanys, tot i així, sorprendrà tothom. En un parell de mesos moltes ciutats tenen un altre cop els serveis bàsics en marxa, sobretot gràcies als esforços abnegats dels ciutadans. Molts soldats ocupants començaran a veure amb simpatia els antics enemics.

De tot això, de moltes històries humanes, d'històries d'amor, en parla aquest documental. I ho fa a través d'unes reconstruccions acuradíssimes i d'uns bons actors que fan reviure amb tota la força aquells moments tan tràgics de la història d'Europa.

T4 - Deu dies per a la victòria

"Cronos" dramatitza els últims deu dies de la Segona Guerra Mundial

Combinant reconstruccions espectaculars amb testimonis i records dels protagonistes, el documental segueix deu històries dramàtiques del final de la guerra. 

Els tancs soviètics entren a Berlín.
Els tancs soviètics entren a Berlín.
"Cronos" presenta el primer dels dos capítols de la producció "Deu dies per a la victòria". 

Finals d'abril de 1945, al centre d'Europa. Falten només deu dies per al final de la guerra, deu dies per a la victòria dels aliats. La immensa majoria dels presents són conscients que la guerra s'acaba i ningú no vol ser recordat com un dels últims morts de la Segona Guerra Mundial.

La situació és aquesta: els extensos territoris ocupats pels nazis en bona part ja han estat alliberats. A més de la gran part del territori d'Alemanya, només queden sota la bota de Hitler els Països Baixos, el nord d'Itàlia, Dinamarca i Noruega. La pressió més forta els ve per la banda soviètica, on els exèrcits de Stalin estan a punt de conquerir Berlín.

El documental segueix deu persones, deu històries dramàtiques en aquells deu extraordinaris dies. Combinant reconstruccions espectaculars amb els testimonis i els records dels protagonistes, "Cronos" ofereix la primera part d'aquest magnífic docuficció.

De la mà d'aquestes persones, el documental s'introdueix en el búnquer de Hitler a Berlín, en un comando canadenc darrere de les línies enemigues, en un grup de partisans que tenen com a missió capturar Mussolini, en un destacament de soldats soviètics amb una missió.



"Cronos" dramatitza els últims deu dies de la Segona Guerra Mundial

El programa del 33, que ofereix els millors documentals històrics de producció internacional, presenta el segon dels dos capítols de la producció "Deu dies per la victòria".



El documental segueix deu persones, deu històries dramàtiques, durant deu dies extraordinaris. Conté unes reconstruccions espectaculars dels testimonis i els records dels protagonistes.

La Segona Guerra Mundial està a punt d'acabar. Queden pocs dies per a l'enfonsament definitiu de l'Alemanya nazi, però els vents de la guerra encara poden matar els protagonistes del documental, les seves famílies i i els seus amics. És un moment transcendental de la seva vida, i en són molt conscients.

Els últims dies de l'abril i els primers de maig del 1945 van marcar el futur d'Europa, com a mínim, durant les quatre dècades següents.

La derrota d'Alemanya en aquells moments era segura, però l'endemà del final de la guerra podia començar-ne una altra entre els dos bàndols aliats. D'una banda, els anglosaxons -els Estats Units i la Gran Bretanya-  i de l'altra, la Unió Soviètica. Nord-americans, britànics, canadencs, australians, russos, italians, alemanys, holandesos... Tots s'hi jugaven la pell i el futur, en aquells últims dies de la guerra.

Amb aquest documental que emet "Cronos", els teleespectadors podran reviure i posar-se a la pell de deu persones que van viure intensament els últims dies de la Guerra Mundial...


T3 - Jesse James: llegenda, bandit, terrorista

"Cronos" presenta "Jesse James: llegenda, bandit, terrorista"

El programa del 33 "Cronos" presenta el documental "Jesse James: llegenda, bandit, terrorista", una producció canadenca del 2006 que desfà els mites que existeixen sobre el cèlebre "bandit".


Jesse James: llegenda, bandit, terrorista
"Cronos" presenta la producció "Jesse James: llegenda, bandit, terrorista".Hi ha dos o tres aspectes acceptats per tothom sobre Jesse James. Va ser el lladre de bancs americà més famós i va ser assassinat per un dels seus propis homes. Tot fals! I gairebé tot el que se sap d'ell és erroni.Jesse James era un terrorista polític i no el va matar un membre de la seva banda. El va matar un sindicat que no el volia en el món de la política. 

No hi ha dubte que va ser el personatge més popular del vell sud dels Estats Units, sobretot quan la premsa el va batejar com un modern Robin Hood que robava als rics per donar-ho als pobres. Es diu que alguns homes de negocis i polítics, inclòs el governador de Missouri, van conspirar per assassinar-lo i evitar el seu ascens en la política. És certa aquesta afirmació? El documental fa servir eines científiques modernes per examinar de nou la seva mort, i recrea alguns dels seus crims més coneguts.


Primera part
 

Segona part

 

T4 - Operació Albada

"Cronos" reconstrueix les negociacions entre el Tercer Reich i espies dels Estats Units

 "Operació Albada", el documental que emet "Cronos", narra la fosca i bruta història dels contactes entre la SS i l'espionatge nord-americà.


La bandera nazi
La bandera nazi
Oficials nazis de la SS, els més sanguinaris d'un règim sanguinari, reunits amb espies nord-americans. Això va passar durant la Segona Guerra Mundial a Suïssa, l'únic país del centre d'Europa que era neutral.

Aquests contactes entre nord-americans i nazis se'ls va anomenar "operació Albada". "Cronos" reconstrueix aquelles negociacions a través d'un magnífic documental.

Els contactes entre la SS i l'espionatge nord-americà van començar per intentar pactar el final de la guerra al nord d'Itàlia. Però, amb el temps, s'aniria transformant en una aliança per impedir que els comunistes prenguessin el control de les regions italianes més riques un cop hagués acabat la guerra.

O sigui, mentre es produïa l'holocaust, en els moments més intensos de la matança d'innocents, la principal potència aliada negociava amb els assassins per assegurar-se una postguerra millor.

Suïssa va participar directament en l'"operació Albada", perquè eren els primers interessats en què la guerra no penetrés en el seu territori i que no hi hagués un règim comunista en la frontera sud, la italiana, la sortida natural al mar de les mercaderies suïsses.

T4 - Darrere la màscara de l'esfinx

"Cronos" investiga el misteri de l'esfinx de Gizeh


L'egiptòleg Vassil Dobrev intenta reconstruir la història que s'amaga darrera la famosa obra més gran del món esculpida d'un sol bloc

L'esfinx de Gizeh, a "Cronos"
 "Cronos", el programa del 33 que ofereix els millors documentals històrics de producció internacional, emet "Darrere la màscara de l'esfinx":


 L'esfinx de Gizeh és l'obra esculpida d'un sol bloc més gran del món i simbolitza la cara de la civilització egípcia. Però, qui la va construir? I què o qui representa? Ara, després de vint anys de recerca, un dels màxims exponents de l'egiptologia, el doctor Vassil Dobrev, creu que ha resolt el misteri. Amb l'ajuda d'escultors i geòlegs, i la interpretació de textos antics i jeroglífics, i també amb l'última tecnologia d'escaneig làser, el doctor Dobrev ha anat reconstruint una pista arqueològica que destapa una trama de rivalitats, intrigues i revolució religiosa per acabar revelant la història d'un faraó perdut.