T13 - Lise Meitner. La mare de la bomba atòmica

"Lise Meitner. La mare de la bomba atòmica", a "Cronos"

Lise Meitner va ser una dona dotada per a la física, una figura històrica que es va avançar al seu temps. Mentre que explica el conflicte entre una dona moderna i una societat que només veu la família com la missió última d'una dona, el documental exposa els seus èxits com a científica i com a pionera del feminisme.

"Lise Meitner. La mare de la bomba atòmica"

"Lise Meitner. La mare de la bomba atòmica" explica la història d'una dona que mereix situar-se al nivell d'Einstein, Heisenberg i Otto Hans. Però la memorable vida de Meitner no és només una història exemplar sobre els desavantatges amb què les dones s'han d'enfrontar en el terreny de la investigació científica. Per contra, en el rerefons històric de l'Holocaust, es converteix també en el drama emocional d'una dona pacifista que, mitjançant la feina que tant estimava, posa els fonaments per crear l'arma més mortal de tots els temps, la bomba atòmica.

El documental estableix un recorregut històric des del començament del segle XX, passant per la guerra freda, fins ara, quan l'arma nuclear està a les mans de dèspotes superpoderosos i dements que amenacen constantment la humanitat amb la destrucció total. Un viatge històric que explora els lligams entre la ciència, la política, l'amistat i la responsabilitat.

Una producció de Westend Film & TV Production dirigida per Wolf von Truchsess.

T12 - La volta al món de la senyoreta Stinnes

"Cronos" estrena "La volta al món de la senyoreta Stinnes"

L'any 1927, la pilot de curses femenines Clärenore Stinnes es va proposar convertir-se en la primera persona a fer la volta al món en cotxe.

"Cronos", estrena "La volta al món de la senyoreta Stinnes", una aventura i una història d'amor de les més inaudites del segle XX.

"La volta al món de la senyoreta Stinnes", a "Cronos"

"La volta al món de la senyoreta Stinnes"

El 25 de maig del 1927, la seu de l'empresa alemanya d'automoció i enginyeria Adlerwerke, a Frankfurt, va ser el punt de partida d'una gesta pionera excepcional: Clärenore Stinnes s'havia proposat convertir-se en la primera persona a circumnavegar la Terra en cotxe. Acompanyada del fotògraf suec Carl-Axel Söderström i d'un vehicle de suport amb dos mecànics, va començar l'aventura dalt d'un Adler Standard 6.
En aquell moment, als 26 anys d'edat, la filla de l'industrial Hugo Stinnes era la pilot de curses femenines amb més èxit d'Europa. Havia fet la seva primera cursa als 24 anys i el 1927 ja havia aconseguit un impressionant palmarès de 17 victòries. Aquella dona, que, fins a on ella podia recordar, "mai s'havia alliberat del desig d'aventura", segons les seves pròpies paraules, es va dirigir cap a l'est per donar la volta al món i descobrir-lo a partir de la seva experiència personal.

La ruta la va portar primer a Teheran, a través de Damasc; després al nord, cap a Moscou, i des d'allí a través de Rússia cap a l'est, travessant Sibèria i el desert del Gobi, a Pequín. Des del continent asiàtic va agafar passatges de vaixell cap al Japó i Hawaii, i després va travessar l'Amèrica Central i Sud-amèrica fins a arribar a Buenos Aires i des d'allà a Vancouver, des d'on va creuar Amèrica del Nord fins a arribar a Nova York. Allà es va embarcar en un vapor fins a Le Havre i va enfilar cap a París per acabar la ruta a Berlín. D'aquesta manera, el migdia del 24 de juny del 1929, després de dos anys i un mes de viatge, Clärenore Stinnes i Carl-Axel Söderström travessaven la meta del circuit d'AVUS a la capital alemanya amb el pioner Adler Standard 6 de seients reclinables -única característica especial respecte als cotxes del mateix model- després de recórrer un total de 48.000 quilòmetres.

"La volta al món de la senyoreta Stinnes" ("Fraülein Stinnes fährt um die welt") és una pel·lícula fascinant basada en les filmacions i fotografies originals fetes pel càmera suec Carl-Axel Söderström durant el viatge i amb una acurada dramatització dirigida per Erica von Moeller.

T11 - Pasteur

"Pasteur", a "Cronos"

Pasteur va inventar la vacuna de la ràbia. Però, com va fer aquest descobriment? "Cronos" ens apropa a la feina del científic

"Pasteur" a Cronos

Cronos estrena "Pasteur"

Documental en què es podran conèixer les esperances i els temors de l'inventor de la vacuna de la ràbia.

Pasteur va inventar la vacuna de la ràbia. Però com va fer aquest descobriment? Per què la va provar per primera vegada en un nen? I quin producte li injectava, un dia rere l'altre, en el secret més absolut?

Aquest documental permetrà reviure les setmanes decisives de la primera vegada que es va provar la vacuna en una persona i descobriran les esperances i els temors del gran científic.

També repassa els descobriments que va fer Pasteur: des dels primers microorganismes vius fins a la pasteurització; de l'asèpsia fins al mecanisme de contagi i la preparació de la primera vacuna.

T11 - Marie Curie, una dona al front

"Cronos" estrena "Marie Curie, una dona al front"

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Marie Curie ja era una científica reconeguda i treballarà per implantar la radiologia als hospitals de campanya

"Marie Curie, una dona al front", a "Cronos"

"Cronos", estrena un documental en què es podrà conèixer més a fons la científica polonesa Marie Curie.

"Marie Curie, una dona al front", a "Cronos"

Quan esclata la Primera Guerra Mundial, Marie Curie ja és una científica reconeguda, a qui li han concedit el premi Nobel de Física i el de Química. El seu marit, Pierre Curie, feia vuit anys que havia mort atropellat i ella dirigeix l'Institut del Radi, juntament amb el doctor Claudius Regaud.
Tots dos s'adonen de les deficiències en l'atenció mèdica que reben els ferits del front. Curie, decidida a implantar la radiologia als hospitals de campanya, portarà ella mateixa els aparells que calguin on faci falta, encara que no l'hi posin fàcil.

T10 - Els idealistes

"Cronos" estrena dos documentals sobre Tsiolkovski i Nikola Tesla

Dos documentals que pretenen apropar la vida de dos genis de la història al públic.

"Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena, que inclou documentals històrics de gran factura, aquest diumenge estrena dos films que pretenen apropar la vida de dos genis de la història al públic. És una oportunitat per conèixer millor tant Konstantin Tsiolkovski com Nikola Tesla, dues persones que han aportat grans descobriments sense els quals ara seria difícil imaginar el nostre dia a dia. 

Els idealistes: Tsiolkovski

"Cronos" estrena un documental sobre Tsiolkovski

Aquest docudrama explica la vida i l'obra de Konstantin Tsiolkovski, un home avançat al seu temps. Va ser pioner en la investigació de l'espai

còsmic i autor d'obres singulars en aerodinàmica i aeronàutica que han estat àmpliament reconeguts i aclamats arreu del món. Ell va ser el primer teòric i defensor de l'exploració espacial humana. L'espectador serà absorbit per les fantasies d'un dels més grans somiadors i filòsofs que han existit. A més de centrar-se en fites de la biografia de Konstantin Tsiolkovski el documental mostra efectes especials basats en la visualització dels descobriments fets pel geni, com el seu concepte del sistema solar, la física de la Lluna, la ingravidesa, el túnel de vent o l'ascensor espacial. Tots els seus somnis i fantasies que gradualment es van convertir en descobriments fonamentals.

 

 

Els idealistes: Nikola Tesla (23.15)

Cronos ens acosta a: Nikola Tesla

Nikola Tesla va ser considerat un geni per molts, un boig per alguns, un producte de la intervenció extraterrestre per pocs i un enigma insondable per tots. Aquest home va comportar la revolució tecnològica, és el geni invisible darrere de la ràdio o la televisió, coses que tots donem per fetes i no podem viure sense aquestes coses. Nicola Tesla és darrere de les connexions a la xarxa wifi, de les transmissions televisives... D'alguna manera és el científic que va canviar el destí del món.

La vida secreta d'aquest científic es donarà a conèixer en aquest llargmetratge. Quan era nen, va lluitar per la seva vida contra la malaltia del còlera, Tesla va prometre als seus pares que ell es recuperaria si el deixaven estudiar enginyeria. I va complir la seva paraula. És a causa de les seves profundes i fermes creences i el seu entusiasme que Tesla va aconseguir electrificar el món.

El documental és un relat històric de la vida agitada de Tesla i la seva investigació pionera en la física i els seus experiments audaços amb l'electricitat. 

 

"Cronos" estrena dos documentals sobre Jules Verne i Leonardo da Vinci

Dos documentals que ens acosten a la vida de dues persones sense les quals ara seria difícil imaginar el nostre dia a dia.

"Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena, que inclou documentals històrics de gran factura, estrena dos films que pretenen apropar la vida de dos genis de la història. És una oportunitat per conèixer millor tant Jules Verne com Leonardo da Vinci, dues persones sense les que ara seria difícil imaginar el nostre dia a dia.

Els viatges extraordinaris de Jules Verne

El viatger que no surt mai del seu gabinet, així és com els seus contemporanis anomenaven Jules Verne. Era una persona amb una fantasia extraordinària, que no tenia límits. Es pot dir que Verne va ensenyar a somiar. Qui no s'ha imaginat fent la volta al món amb Phileas Fogg i Passepartout Jean? Qui no ha somiat recórrer el mar amb el capità Nemo en la seva recerca de venjança?

Quan Jules Verne era un nen solia somiar amb països i continents llunyans, va tractar d'imaginar com devia ser estar en aquells llocs llunyans. A ell no li agradava estudiar a la Sorbona, amb totes les normes i lleis que li imposaven. En lloc d'això va preferir estudiar els mapes de les estrelles i somiar de creuar l'abisme còsmic. Alexandre Dumas era el seu bitllet per al món de la literatura. L'èxit li va arribar quan va començar a escriure sobre les coses que somiava, la majoria aventures.

 

Da Vinci, l'aprenent de creador

"Da Vinci, l'aprenent de creador"

Aquest documental porta l'espectador a viatjar al costat del gran geni Da Vinci. Un home que va marcar l'època del Renaixement i el desenvolupament de la ciència i l'art. La mà d'aquest prodigi va dibuixar el primer prototip d'un helicòpter, va pintar el quadre més misteriós de tots els temps i va il·lustrar l'anatomia humana.

Es podrà veure un jove Leonardo obsessionat amb la idea de trobar respostes als misteris de la naturalesa. La història, explicada per un amic de Leonardo, revelarà la vida de Da Vinci a Florència i Milà en un moment d'inestabilitat política. També es podran veure les seves nombroses aventures científiques i artístiques, així com la creació d'obres mestres.

El documental conduirà l'espectador als últims dies del mestre, quan la seva solitud angoixant serà la seva única companya fidel.

T10 - Els britànics II

La sèrie "Els britànics"

El nucli de la sèrie gira entorn d'una pregunta intrigant. Avui en dia gran part de la població mundial viu en un món a l'estil britànic. Com un grapat d'illes situades davant de la costa europea va arribar a dominar el planeta i inventar el món modern?

Cada episodi presenta sis històries dramatitzades, moments clau de canvi que ho van capgirar tot. Són relats extraordinaris de fermesa i constància, de lluites contra els elements i de triomfs de l'esperit humà, d'invents inspiradors i d'innovació, de coratge i heroisme.

La sèrie ofereix imatges increïbles. Una emocionant animació CGI recorre tot el país per mostrar com ha anat canviant i evolucionant amb el temps; l'acompanyen sorprenents seqüències documentals procedents de totes les illes britàniques. Un reguitzell de personatges famosos, coneguts i influents, aporten a la sèrie un punt de frescor autèntica mitjançant converses a la pantalla sobre què significa ser britànic.

La història de les illes Britàniques, a "Cronos"

La invasió normanda de 1066 va transformar la Gran Bretanya quan Guillem el Conqueridor va desmantellar l'aristocràcia anglosaxona i va escombrar tota la diversitat regional.

"Cronos" emet el tercer i quart capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.

Capítol 3: Revolució

Durant la dinastia dels Tudor i del llinatge Stuart, Anglaterra es va convertir en una de les principals potències navals mundials i Enric VIII va encetar la seva enemistat amb l'Església catòlica. En aquest capítol entendrem com la literatura d'aquella època va sembrar la llavor de la revolució i per què un motí originat a la cel·la d'una presó va assentar les bases d'una guerra civil. Amb la participació de Helen Mirren i Ben Kingsley.

Capítol 4: Diners bruts

Els diners van promoure la composició de la Gran Bretanya moderna, començant pel seu paper en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666. Els tractes de sota mà forjats a les cafeteries van alimentar la prosperitat del país, que es va beneficiar de pràctiques dubtoses com ara el comerç d'esclaus, la indústria del sexe i la colonització global. Però qui es va rebel·lar contra l'"statu quo" durant aquell període i com van contrarestar les forces armades l'amenaça que representava Napoleó Bonaparte?

 

La història de les illes britàniques, a "Cronos"

L'imperi britànic es va expandir gràcies a l'exploració i les invencions en el context de la Revolució Industrial.

"Cronos" emet el quint i sisè capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.

Capítol 5: Superpotència

L'imperi britànic es va expandir gràcies a l'exploració i les invencions en el context de la Revolució Industrial, que va transformar la societat i l'economia, tot i que no tothom va rebre amb la mateixa alegria l'auge de les fàbriques mecanitzades. Els avenços de la tecnologia del segle XIX van contribuir a la colonització d'Austràlia però també van aconseguir que la guerra de Crimea esdevingués un dels conflictes militars més brutals de la història. Amb la participació de Jessie J, Lily Cole i Dougray Scott.

Capítol 6: "Història de dues ciutats"

Podeu imaginar una ciutat com Londres ara fa 150 anys? Com era? Com hi vivien el seus habitants? O com afrontaven el dia a dia...?  Sota el regnat de la reina Victòria, la societat britànica del moment és la més moderna de la Terra. I és una societat viva, en transformació constant.

Les grans ciutats, i especialment Londres, s'han fet tan grans i acullen tantes fàbriques que han de canviar si volen sobreviure. Les epidèmies de còlera, la brutícia, la misèria i la delinqüència les colpegen. Però la societat victoriana no era covarda i atacava els problemes de cara. Invents tan aparentment sense importància com els vàters van facilitar una gran millora de les condicions higièniques del moment. 

I això va passar en una societat urbana, on els diaris i l'opinió pública tenien un pes com mai havia passat a la Història. Gràcies als mitjans de comunicació es van modificar lleis i costums nefastos.

Aquest moment excitant de la Història, aquest trànsit de la societat del segle XIX a l'esclat urbà i social dels segle XX és el que retrata el documental de la BBC que ofereix "Cronos" aquest dimenge. La manera com les ciutats vuitcentistes es converteixen en ciutats modernes.

Les guerres mundials a les Illes Britàniques, a "Cronos"

Durant el segle XX, la Gran Bretanya lluita en les dues grans guerres mundials. Les guerres li han porten desgràcies, com a tots els països, però també l'ajuden a canviar i a refermar-se.

"Cronos" emet el setè capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una producció ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.

Capítol 7: "Guerra i pau"

Durant el segle XX, la Gran Bretanya s'ha vist obligada a lluitar en les dues grans guerres mundials. Les guerres li han portat desgràcies, com a tots els països, però l'han ajudada també a canviar i a refermar-se.

Ja en la Primera Guerra Mundial moltes dones comencen a assumir llocs de responsabilitat en la indústria i, encara que quan tornin els homes de la guerra elles hauran de tornar a casa o a feines secundàries, res no tornarà a ser igual.

I el mateix que passa amb el paper de les dones, passarà en tots els àmbits. Les guerres trasbalsaran la societat més encarcarada provinent del segle XIX. I l'agitació social portarà a una societat molt més moderna, diferent i participativa.

L'aviació, els nous medicaments, els transports, la televisió... Tots aquests i molts altres canvis tecnològics transformaran per sempre la Gran Bretanya.

Però no hi ha nació, ni la tecnologia no és res, si no hi ha una empenta i una voluntat conjunta, si la societat no es respecta a si mateixa i no està disposada a sacrificar-se per a les pròximes generacions.

L'exemple de la resistència i la força dels ciutadans de Londres durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial serviran de model als ciutadans britànics durant molt de temps.

T9 - Els britànics I

La invasió romana de les illes britàniques , a "Cronos"

L'any 58 aC, l'arribada d'un exèrcit romà de 10.000 homes va canviar Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda per sempre. "Cronos" ofereix el primer capítol de "The British", una ambiciosa sèrie sobre la història de les illes Britàniques des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial.

"Cronos" presenta "Les illes dels tresors", un documental sobre la invasió romana de les illes Britàniques. El treball contesta qüestions com quin efecte va tenir aquest moment històric en els assoliments dels antics britans, quines estructures socials dominaven abans de la invasió i qui i amb quin propòsit va erigir Stonehenge.

La sèrie "Els britànics"

El nucli de la sèrie gira entorn d'una pregunta intrigant. Avui en dia, gran part de la població mundial viu en un món a l'estil britànic. Com un grapat d'illes situades davant de la costa europea va arribar a dominar el planeta i inventar el món modern?

Cada episodi presenta sis històries dramatitzades, moments clau de canvi que ho van capgirar tot. Són relats extraordinaris de fermesa i constància, de lluites contra els elements i de triomfs de l'esperit humà, d'invents inspiradors i d'innovació, de coratge i heroisme.

La sèrie ofereix imatges increïbles. Una emocionant animació CGI recorre tot el país per mostrar com ha anat canviant i evolucionant amb el temps; l'acompanyen sorprenents seqüències documentals procedents de totes les illes britàniques. Un reguitzell de personatges famosos, coneguts i influents, aporten a la sèrie un punt de frescor autèntica mitjançant converses a la pantalla sobre què significa ser britànic.

Capítol 1: Les illes dels tresors

L'any 58 aC, l'arribada d'un exèrcit romà de 10.000 homes va canviar Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda per sempre. Quin efecte va tenir aquest moment històric en els assoliments dels antics britans? Quines estructures socials dominaven abans de la invasió i qui i amb quin propòsit va erigir Stonehenge?

 

Continua la història de les illes Britàniques, a "Cronos"

La invasió normanda de 1066 va transformar la Gran Bretanya quan Guillem el Conqueridor va desmantellar l'aristocràcia anglosaxona i va escombrar tota la diversitat regional.

"Cronos" emet el segon capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.

Capítol 2: El poder del poble

La invasió normanda de 1066 va transformar la Gran Bretanya quan Guillem el Conqueridor, buscant reafirmar el seu poder sobre tot Anglaterra, va desmantellar l'aristocràcia anglosaxona i va escombrar tota la diversitat regional. En aquest capítol descobrim el cost humà d'aquesta campanya i el perdurable llegat de les estructures socials establertes pels normands, però també com va començar a fermentar un esperit de resistència entre la població. Les reconstruccions dramàtiques ens mostren com l'arc va jugar un paper fonamental en la famosa victòria d'Azincourt a mans del rei Enric V, el 1415.

T9 - La llegenda de Versalles I

La sèrie "La llegenda de Versalles"

Símbol de la glòria de França, Versalles és probablement el palau reial més esplèndid d'Europa, considerat una meravella del món. Del 1643 al 1792 va servir de teló de fons a la monarquia francesa per escenificar la seva època més esplendorosa fins als moments més foscos de la caiguda de la dinastia dels Borbons. Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI: tres reis, tres regnats, tres històries.

Aquesta sèrie, en alta definició, ofereix un retrat delicat i atractiu dels monarques, tot recreant la seva vida, amors i voluntat política. Des del Rei Sol, admirat per la cort i els seus súbdits, fins a Lluís XVI, l'únic rei de França que va  ser executat, reviurem el Versalles del segle XVIII fins a la Revolució Francesa.

Rodats en els espectaculars salons, dormitoris i jardins del mateix palau, aquests documentals dramatitzats de fotografia sensacional donen vida als tres reis dels 150 anys de monarquia francesa més famosa, i compten amb entrevistes amb els màxims especialistes d'aquest tema.

"La llegenda de Versalles", a "Cronos"

Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI: tres reis, tres regnats, tres històries.

"La llegenda de Versalles", a "Cronos"

"Cronos" emet els dos primers capítols de la sèrie "La llegenda de Versalles".

Símbol de la glòria de França, Versalles és probablement el palau reial més esplèndid d'Europa, considerat una meravella del món. Del 1643 al 1792 va servir de teló de fons a la monarquia francesa per escenificar la seva època més esplendorosa fins als moments més foscos de la caiguda de la dinastia dels Borbons.

Capítol 1: Versalles, el somni de Lluís XIV

Versalles, 1649. Un senzill pavelló de caça al capdamunt d'un turó assotat pel vent i envoltat de boscos i una zona pantanosa pudent. Vet aquí el paisatge on un vailet, que més endavant es coneixerà com el Rei Sol, solia anar a caçar amb el seu pare, Lluís XIII.

Mig segle més tard, hi trobem el palau reial més esplèndid de tot Europa, erigit al bell mig de jardins que conviden a tastar el paradís terrenal.

El vincle entre els dos escenaris és la història de Lluís XIV, un rei jove i visionari que va combinar la seva voluntat política amb un gust molt refinat per les arts, i que va comptar amb els principals artistes de l'època: Le Vau, Le Brun, Le Nôtre i Mansart.

 

Capítol 2: Versalles, el somni de Lluís XIV

Res, ni guerres, ni finances, ni els drames de la seva vida personal, no van poder dissuadir Lluís XIV de fer realitat el somni de ser l'únic creador del seu palau: Versalles. Mitjançant la descripció d'aquest llarg matrimoni entre arquitectura, art i poder, dominat des del principi fins al final pels capricis, intuïcions i decisions d'un monarca absolutista, aquest programa mostra un retrat sensible i atractiu del Rei Sol.

T9 - El manicomi Bedlam

El manicomi de Bedlam, a "Cronos"

Durant segles se'l va titllar satíricament de "zoo humà" i d'"universitat de la demència", i per més de 100 anys va constituir una de les principals atraccions turístiques de Londres.

"Cronos" emet "El manicomi de Bedlam".

Durant segles se'l va titllar satíricament de "zoo humà" i d'"universitat de la demència", i per més de 100 anys va constituir una de les principals atraccions turístiques de Londres: és així com Bedlam va arribar a ser sinònim de la pròpia idea de bogeria.

Malgrat una increïble trajectòria de 750 anys com a institució mental de renom mundial, la història de Bedlam no s'havia narrat mai per la petita pantalla. El reportatge inclou entrevistes aclaridores amb coneguts historiadors i escriptors, alhora que reprodueix escenes captivadores per donar vida a personatges clau les vides dels quals van transcórrer dins l'hospital.

Basant-se en diaris històrics i relats literals inspirats en visites a Bedlam, el documental se centra en el rol de la institució d'obligar la societat "sana" a mirar-se al mirall per plantejar-se una qüestió: qui eren, els bojos, els de dins o els de fora.

T9 - Situació crítica III

"El motí dels talibans", a "Cronos"

El motí violent d'uns presoners talibans a l'Afganistan l'any 2001 amb periodistes de testimoni.

"Cronos" presenta "El motí dels talibans"

L'Afganistan, 2001. La guerra contra el terror ja fa unes quantes setmanes que ha acabat. Un exèrcit afganès pronord-americà, l'Aliança del Nord, traeix els combatents talibans i els empresona en un recinte semblant a un castell anomenat Qala-i-Janghi, o "Casa de la guerra".

Centenars de combatents talibans s'amunteguen en un calabós improvisat, gairebé sense menjar, aigua ni equipament sanitari. I llavors hi ha un aixecament violent, que comença després que els talibans aconsegueixen dominar els seus guàrdies, apoderar-se de les armes i obrir foc.

Durant dies, els talibans es neguen a rendir-se, tot i perdre desenes de membres i tenir falta de menjar i d'aigua. En aquest treball, sentirem el testimoni dels periodistes atrapats enmig del foc encreuat que van informar sobre aquest sagnant aixecament. Tot esquivant les bales i les bombes, els reporters van captar sense censura aquest sorprenent episodi bèl·lic. També van obtenir les primeres imatges filmades de John Walker Lindh, un lluitador talibà de vint anys originari de Califòrnia.

 

La història de l'Apol·lo 13, a "Cronos"

Al cap de dos dies del seu llançament va esclatar un tanc d'oxigen a bord i, en qüestió de segons, la situació va passar de rutinària a perillosa.

"Cronos", emet "Situació crítica: Apol·lo 13".

Disparat cap a la Lluna a gairebé 37.000 quilòmetres per hora, l'Apol·lo 13 va ser la tercera missió programada pels Estats Units d'aterratge lunar tripulat.

Al cap de tot just dos dies del seu llançament, l'11 d'abril de 1970, va esclatar un tanc d'oxigen a bord i, en qüestió de segons, la situació va passar de rutinària a perillosa. L'oxigen no només proporciona aire perquè la tripulació respiri, sinó que, a més, constitueix una font d'alimentació vital.

L'oxigen es va anar esgotant i l'equip confiava en el mòdul lunar desacoblable per sobreviure. Però el mòdul només comptava amb prou bateria i aigua per a dos homes durant dos dies i la Terra estava almenys a tres dies de distància i eren tres astronautes.

La missió de rescat es va convertir en una cursa a contra rellotge.

Aquest dilluns podem ser espectadors dels relats personals de la tripulació de l'Apol·lo 13, inclòs James Lovell, el comandant de la nau, i Fred Haise, el pilot del mòdul lunar, que descriuen les condicions angoixants que van viure amb la pèrdua de la font d'energia, la manca d'aigua i aliment, les baixes temperatures i l'acumulació de diòxid de carboni.

 

El rescat del submarí rus, a "Cronos"

Un submarí queda atrapat en les profunditats del mar i amb l'oxigen esgotant-se a marxes forçades. Només hi ha tres equips de rescat al món que els puguin ajudar, però estan a milers de quilòmetres de distància...

"Cronos", emet "Situació crítica: Rescat del submarí rus".

Un minisubmarí de la Marina russa està de missió secreta en les aigües gèlides del Pacífic nord. En la penombra que regna a desenes de metres sota la superfície, la nau s'enreda per accident en una xarxa de pesca antiga i abandonada. Vet aquí el malson de qualsevol tripulant d'un submarí: quedar atrapat en les profunditats del mar i amb l'oxigen esgotant-se a marxes forçades.

Només hi ha tres equips de rescat a tot el món que els puguin ajudar, però estan a milers de quilòmetres de distància. Comença llavors una cursa desesperada contra rellotge, per mar, terra i aire. La qüestió és: com trobaran la tripulació atrapada, viva o morta?

 

Pilot abatut, a "Cronos"

Un avió és abatut durant la Guerra de Bòsnia. El pilot surt disparat i el paracaigudes el porta cap a un territori hostil. Els enemics no mai no el van trobar...

"Cronos" emet "Situació crítica: Pilot abatut".

Juny del 1995. El pilot de l'OTAN Scott O'Grady patrulla una Bòsnia devastada per la guerra, mentre que en territori rebel s'arrengleren tot de míssils superfície-aire mortals. O'Grady està controlant una zona d'exclusió aèria quan els serbis apunten el seu SA-6 d'origen soviètic (caps altament explosius coneguts com "els 3 dits de la mort") en direcció al seu avió i disparen.

En qüestió de segons, un míssil letal es dirigeix a més del doble de la velocitat del so cap al seu avió de combat F16. Abans que O'Grady pugui acostar el polze al botó de reclam, el míssil l'abat. Amb l'impacte, O'Grady és expulsat de l'avió sa i estalvi. Ara bé, el paracaigudes el porta cap a territori hostil, on homes armats estan preparats per seguir-li la pista.

És llavors quan realment comença la lluita: contra els homes que el volen capturar però també contra la gana, la deshidratació i el fred glacial.

En una excepcional entrevista per televisió, sentim per què el coronel de l'exèrcit serbi va disparar el míssil que va abatre l'avió de combat i per què la policia serbobosniana va fracassar estrepitosament en la cerca d'O'Grady dins un terreny tan conegut per ells.

T8 - L’Amèrica precolombina

L'Amèrica precolombina, a "Cronos"

Un viatge a l'Amèrica d'abans de l'arribada de Cristòfor Colom.

"Cronos" emet el primer capítol de "L'Amèrica Precolombina".

El 1492 Cristòfor Colom i unes desenes de mariners arriben per primer cop a Amèrica. En pocs anys, centenars d'europeus s'instal·laran en les terres de l'altra banda de l'Atlàntic i trobaran amb sorpresa que aquells indrets poc tenen a veure amb el paisatge que coneixen a Europa.

No és estrany que els europeus de seguida comencin a parlar d'un Nou Món, perquè realment ho és. Hi ha moltes coses ben diferents del nostre continent: no hi ha blat, per exemple. Allà, sobretot al nord, mengen un altre cereal, el blat de moro. I més cap al sud, cultiven un tubèrcul semblant als nostres naps, però molt més gustós, la patata.

I no hi ha els mateixos animals que aquí, ni ovelles, ni cavalls, ni cabres... No han domesticat els seus porcs i en alguns llocs no fan servir rodes per al transport de les mercaderies.

Europa és aleshores un continent molt poblat, que ha d'explotar la terra per aconseguir prou aliment per mantenir en vida milions de persones. L'espai és limitat, tot al contrari del nou món, on hi ha praderies i selves immenses, que no semblen explotades.

Aquest dilluns, "Cronos" ens trasllada a l'Amèrica d'abans de l'arribada de Colom, a una terra i a unes civilitzacions que no és que estiguessin més o menys endarrerides que les europeus, és que simplement tenien unes condicions ben diferents.

Un documental amb reconstruccions, amb un elevat nivell de producció i amb l'ajut dels millors especialistes en la matèria.

L'Amèrica precolombina (2a part), a "Cronos"

Ni Cristófor Colom ni els seus mariners imaginaven com eren les terres que acabaven de trobar...

"Cronos" emet el segon capítol de "L'Amèrica precolombina".

La història de la conquesta d'Amèrica per part dels europeus comença amb Cristòfor Colom. Però ell i els seus mariners no es podien imaginar mai aquell octubre de 1492 com eren de debò aquelles terres que acabaven de trobar i com transformaria el món aquella troballa.

Pels europeus, Amèrica era com si Déu hagués fet una versió diferent del món que ells coneixien. Tot era diferent i tot era més o menys similar que en el Vell Continent. Hi havia plantes de tota mena, però totes eren desconegudes. I els animals? No es trobaven per enlloc aquells animals que tan bé coneixien els europeus: els porcs, els cavalls, les ovelles... I les persones? Eren diferents, sens dubte: la manera de parlar, l'aspecte, la manera de viure...

Però en la mentalitat dels conqueridors, Amèrica no era un miracle; era un continent verge que s'havia d'emmotllar a la manera de ser dels europeus. Els animals europeus, les plantes europees, els costums europeus van començar a colonitzar aquelles terres immenses. I també els virus i els bacteris europeus, que van fer estralls en els americans.

Aquesta és la història que, aquest dilluns, explica "Cronos". Una història terrible i fascinant al mateix temps, que ens parla molt intensament de com som els humans, de com els nostres prejudicis transformen el medi que ens envolta...

Un documental que va més enllà del que expliquen les seves imatges.