La sèrie "Els britànics"
El nucli de la sèrie gira entorn d'una pregunta intrigant. Avui en dia gran part de la població mundial viu en un món a l'estil britànic. Com un grapat d'illes situades davant de la costa europea va arribar a dominar el planeta i inventar el món modern?
Cada episodi presenta sis històries dramatitzades, moments clau de canvi que ho van capgirar tot. Són relats extraordinaris de fermesa i constància, de lluites contra els elements i de triomfs de l'esperit humà, d'invents inspiradors i d'innovació, de coratge i heroisme.
La sèrie ofereix imatges increïbles. Una emocionant animació CGI recorre tot el país per mostrar com ha anat canviant i evolucionant amb el temps; l'acompanyen sorprenents seqüències documentals procedents de totes les illes britàniques. Un reguitzell de personatges famosos, coneguts i influents, aporten a la sèrie un punt de frescor autèntica mitjançant converses a la pantalla sobre què significa ser britànic.
La història de les illes Britàniques, a "Cronos"
La invasió normanda de 1066 va transformar la Gran Bretanya quan Guillem el Conqueridor va desmantellar l'aristocràcia anglosaxona i va escombrar tota la diversitat regional.
"Cronos" emet el tercer i quart capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.
Capítol 3: Revolució
Durant la dinastia dels Tudor i del llinatge Stuart, Anglaterra es va convertir en una de les principals potències navals mundials i Enric VIII va encetar la seva enemistat amb l'Església catòlica. En aquest capítol entendrem com la literatura d'aquella època va sembrar la llavor de la revolució i per què un motí originat a la cel·la d'una presó va assentar les bases d'una guerra civil. Amb la participació de Helen Mirren i Ben Kingsley.
Capítol 3: Revolució
Durant la dinastia dels Tudor i del llinatge Stuart, Anglaterra es va convertir en una de les principals potències navals mundials i Enric VIII va encetar la seva enemistat amb l'Església catòlica. En aquest capítol entendrem com la literatura d'aquella època va sembrar la llavor de la revolució i per què un motí originat a la cel·la d'una presó va assentar les bases d'una guerra civil. Amb la participació de Helen Mirren i Ben Kingsley.
Capítol 4: Diners bruts
Els diners van promoure la composició de la Gran Bretanya moderna, començant pel seu paper en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666. Els tractes de sota mà forjats a les cafeteries van alimentar la prosperitat del país, que es va beneficiar de pràctiques dubtoses com ara el comerç d'esclaus, la indústria del sexe i la colonització global. Però qui es va rebel·lar contra l'"statu quo" durant aquell període i com van contrarestar les forces armades l'amenaça que representava Napoleó Bonaparte?
Capítol 4: Diners bruts
La història de les illes britàniques, a "Cronos"
L'imperi britànic es va expandir gràcies a l'exploració i les invencions en el context de la Revolució Industrial.
"Cronos" emet el quint i sisè capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.
Capítol 5: Superpotència
L'imperi britànic es va expandir gràcies a l'exploració i les invencions en el context de la Revolució Industrial, que va transformar la societat i l'economia, tot i que no tothom va rebre amb la mateixa alegria l'auge de les fàbriques mecanitzades. Els avenços de la tecnologia del segle XIX van contribuir a la colonització d'Austràlia però també van aconseguir que la guerra de Crimea esdevingués un dels conflictes militars més brutals de la història. Amb la participació de Jessie J, Lily Cole i Dougray Scott.
Capítol 6: "Història de dues ciutats"
Podeu imaginar una ciutat com Londres ara fa 150 anys? Com era? Com hi vivien el seus habitants? O com afrontaven el dia a dia...? Sota el regnat de la reina Victòria, la societat britànica del moment és la més moderna de la Terra. I és una societat viva, en transformació constant.
Les grans ciutats, i especialment Londres, s'han fet tan grans i acullen tantes fàbriques que han de canviar si volen sobreviure. Les epidèmies de còlera, la brutícia, la misèria i la delinqüència les colpegen. Però la societat victoriana no era covarda i atacava els problemes de cara. Invents tan aparentment sense importància com els vàters van facilitar una gran millora de les condicions higièniques del moment.
I això va passar en una societat urbana, on els diaris i l'opinió pública tenien un pes com mai havia passat a la Història. Gràcies als mitjans de comunicació es van modificar lleis i costums nefastos.
Aquest moment excitant de la Història, aquest trànsit de la societat del segle XIX a l'esclat urbà i social dels segle XX és el que retrata el documental de la BBC que ofereix "Cronos" aquest dimenge. La manera com les ciutats vuitcentistes es converteixen en ciutats modernes.
Capítol 6: "Història de dues ciutats"
Podeu imaginar una ciutat com Londres ara fa 150 anys? Com era? Com hi vivien el seus habitants? O com afrontaven el dia a dia...? Sota el regnat de la reina Victòria, la societat britànica del moment és la més moderna de la Terra. I és una societat viva, en transformació constant.
Les grans ciutats, i especialment Londres, s'han fet tan grans i acullen tantes fàbriques que han de canviar si volen sobreviure. Les epidèmies de còlera, la brutícia, la misèria i la delinqüència les colpegen. Però la societat victoriana no era covarda i atacava els problemes de cara. Invents tan aparentment sense importància com els vàters van facilitar una gran millora de les condicions higièniques del moment.
I això va passar en una societat urbana, on els diaris i l'opinió pública tenien un pes com mai havia passat a la Història. Gràcies als mitjans de comunicació es van modificar lleis i costums nefastos.
Aquest moment excitant de la Història, aquest trànsit de la societat del segle XIX a l'esclat urbà i social dels segle XX és el que retrata el documental de la BBC que ofereix "Cronos" aquest dimenge. La manera com les ciutats vuitcentistes es converteixen en ciutats modernes.
Les guerres mundials a les Illes Britàniques, a "Cronos"
Durant el segle XX, la Gran Bretanya lluita en les dues grans guerres mundials. Les guerres li han porten desgràcies, com a tots els països, però també l'ajuden a canviar i a refermar-se.
"Cronos" emet el setè capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una producció ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.
Capítol 7: "Guerra i pau"
Durant el segle XX, la Gran Bretanya s'ha vist obligada a lluitar en les dues grans guerres mundials. Les guerres li han portat desgràcies, com a tots els països, però l'han ajudada també a canviar i a refermar-se.
Ja en la Primera Guerra Mundial moltes dones comencen a assumir llocs de responsabilitat en la indústria i, encara que quan tornin els homes de la guerra elles hauran de tornar a casa o a feines secundàries, res no tornarà a ser igual.
I el mateix que passa amb el paper de les dones, passarà en tots els àmbits. Les guerres trasbalsaran la societat més encarcarada provinent del segle XIX. I l'agitació social portarà a una societat molt més moderna, diferent i participativa.
L'aviació, els nous medicaments, els transports, la televisió... Tots aquests i molts altres canvis tecnològics transformaran per sempre la Gran Bretanya.
Però no hi ha nació, ni la tecnologia no és res, si no hi ha una empenta i una voluntat conjunta, si la societat no es respecta a si mateixa i no està disposada a sacrificar-se per a les pròximes generacions.
L'exemple de la resistència i la força dels ciutadans de Londres durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial serviran de model als ciutadans britànics durant molt de temps.
Capítol 7: "Guerra i pau"
Durant el segle XX, la Gran Bretanya s'ha vist obligada a lluitar en les dues grans guerres mundials. Les guerres li han portat desgràcies, com a tots els països, però l'han ajudada també a canviar i a refermar-se.
Ja en la Primera Guerra Mundial moltes dones comencen a assumir llocs de responsabilitat en la indústria i, encara que quan tornin els homes de la guerra elles hauran de tornar a casa o a feines secundàries, res no tornarà a ser igual.
I el mateix que passa amb el paper de les dones, passarà en tots els àmbits. Les guerres trasbalsaran la societat més encarcarada provinent del segle XIX. I l'agitació social portarà a una societat molt més moderna, diferent i participativa.
L'aviació, els nous medicaments, els transports, la televisió... Tots aquests i molts altres canvis tecnològics transformaran per sempre la Gran Bretanya.
Però no hi ha nació, ni la tecnologia no és res, si no hi ha una empenta i una voluntat conjunta, si la societat no es respecta a si mateixa i no està disposada a sacrificar-se per a les pròximes generacions.
L'exemple de la resistència i la força dels ciutadans de Londres durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial serviran de model als ciutadans britànics durant molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada