T12 - 1916, la revolta de Pasqua

"La revolta de Pasqua", a "Cronos"

La història de l'alçament d'un grup de nacionalistes irlandesos contra l'ocupació britànica el Dilluns de Pasqua del 1916.

"La revolta de Pasqua" ("Easter 1916") és una sèrie documental històrica que reconstrueix els moments clau i examina les vides dels set signants de l'Alçament del Dilluns de Pasqua del 1916 a Dublín. Els signants d'aquell document s'han convertit en figures llegendàries en la mitologia republicana i nacionalista irlandesa, però les seves històries personals i les referències a les seves vides han estat sovint emmascarades o s'han perdut en l'hagiografia.

Aquesta sèrie, dirigida per Dathaí Keane, narra la història de cadascun d'aquells homes i explora les circumstàncies individuals i la cadena d'esdeveniments que els van portar a prendre l'Oficina General de Correus (GPO) de Dublín aquell Dilluns de Pasqua del 1916, moment decisiu en la història de la Irlanda del segle XX.

L'alçament --conegut com a "Easter 1916", que és també el títol del conegut poema en què William Butler Yeats descriu les seves emocions davant d'aquests fets-- és una de les fites més conegudes i més esmentades de les aspiracions i ambicions nacionals irlandeses. Però, qui eren els homes que van redactar i signar l'alçament i que, en fer-lo efectiu, van signar la seva pròpia sentència de mort? Thomas J. Clarke, Sean MacDiarmada, James Connolly, P. H. Pearse, Éamonn Ceannt, Thomas McDonagh i Joseph Plunkett són els seus noms i aquesta sèrie ens mostra els homes, els seus orígens i les seves famílies.

Cada home tenia la seva pròpia història i formaven un grup molt més heterogeni del que generalment es creu: un afectat per la pòlio a l'avançada edat de 28 anys; un comptable i gaiter virtuós, que havia tocat per al papa Pius X a Roma el 1908; un que havia estudiat vuit anys per a capellà; un escocès de naixement; un que havia passat quinze anys en una presó britànica abans del 1900, condemnat pels seus ideals republicans; el fill d'un propietari ric de Dublín, i el més famós, un teòric de l'educació, solitari i gran orador, i també aclamat poeta i contista.

 Capítol 1: James Connolly

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

James Connolly va néixer en els suburbis d'Edimburg, de pares irlandesos, i es va unir a l'exèrcit britànic quan només tenia 15 anys, ocultant la seva edat real. Enviat a Irlanda, va veure de primera mà l'extrema pobresa a Dublín i no va passar gaire temps abans que abandonés l'exèrcit amb emocions contraposades sobre el que l'imperi britànic estava fent amb la seva gent.
El seu compromís socialista de tota la vida el va portar a lluitar sempre pels pobres allà on vivia, oposant-se als poderosos industrials i capitalistes, fins que finalment va fer front al poder de l'exèrcit britànic amb el seu Exèrcit Ciutadà Irlandès, lluitant al costat dels voluntaris irlandesos de Pearse, en la setmana de Pasqua del 1916.
Connolly va ser greument ferit durant l'Aixecament d'abril, se li va fer un consell de guerra i va ser condemnat a mort. El van treure del llit de l'hospital el mes de maig i el van executar a la presó de Kilmainham, lligat a la cadira perquè les ferides li impedien romandre dret.

 

Capítol 2: Tom Clarke

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

Botiguer, estanquer i vell membre de l'organització Germandat Republicana Irlandesa (IRB), James Thomas "Tom" Clarke és considerat per molts el líder impulsor de l'Aixecament de Pasqua del 1916, com a primer signant de la Proclamació.

Nascut a l'illa de Wight de pares irlandesos -el seu pare era sergent a l'exèrcit britànic-, va créixer fins a convertir-se en un prominent membre de l'IRB. Va estar empresonat quinze anys en presons angleses per la seva participació en una campanya de bombardejos fracassats a Anglaterra i va organitzar el Consell Militar que planificaria l'Aixecament de Pasqua.

Va ser afusellat el 4 de maig del 1916 per la seva participació en aquests fets.

Capítol 3: Éamonn Ceannt

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

Éamonn Ceannt va néixer com a Edward Thomas Kent a Ballymoe, comtat de Galway, el 21 de setembre de 1881. L'any 1982, quan el seu pare es va retirar de la Royal Irish Constabulary, la família es va traslladar a Dublín, on el jove Edward va créixer i on es va interessar per l'onada creixent del nacionalisme irlandès. Es va unir a la Lliga Gaèlica, va canviar el seu nom al gaèlic Éamonn Ceannt i es va convertir en un mestre de gaita irlandesa, instrument que fins i tot va tocar per al papa Pius X a Roma.

Comptable de professió, Ceannt va ser el comandant del 4t Batalló de Voluntaris Irlandesos durant la revolta mantinguda a South Dublin Union, on va tenir lloc l'enfrontament més ferotge, i es va resistir a rendir-se quan va rebre l'ordre de fer-ho des del quarter general de Voluntaris, a l'Oficina Central de Correus.

Éamonn Ceannt va ser executat per un escamot d'afusellament el 8 de maig, als 34 anys.