"Cronos" estrenarà "Dones vikingues"
Demà, a partir de les 23.20, "Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena que inclou documentals històrics de gran factura, estrenarà els dos capítols de "Dones vikingues", "La ira de Sigrun i el descobriment d'Islàndia" i "L'herència de Jova i la caiguda d'Haithabu"
 |
| Dones víkingues", a "Cronos" |
Els vikings van canviar Europa per sempre, però una part del seu món ha desaparegut gairebé del tot de la memòria col·lectiva: les dones. Les dones vikingues van jugar un paper molt important, protagonitzant fets extraordinaris, com capitanejar vaixells, dirigir colònies assentades, prendre les armes o negociar amb emperadors. Les seves restes així ho demostren, des d'Amèrica fins a Kíev. Sense les seves biografies, la història dels víkings queda incompleta.
 |
| Dones víkingues", a "Cronos" |
La docuficció "Dones vikingues" ("Die frauen der wikinger"), en dos capítols, vol reparar aquesta injustícia i, alhora, ampliar els coneixements sobre una cultura de la qual no se sap gran cosa. Entrevistes exclusives amb experts de tot el món dibuixen una imatge autèntica d'aquell món d'acord amb els últims descobriments científics.
Basat en els personatges de les sagues nòrdiques, la minisèrie mostra les històries de dues d'aquelles dones vikingues: Sigrun i Jova.
Capítol 1: La ira de Sigrun i el descobriment d'Islàndia
Noruega a l'any 872. Sigrun podria ser una dona feliç com a 'husfreya' (mestressa de casa) que dirigeix una impressionant llar vikinga a la costa, que té un munt de fills i amb el seu marit Ulf comandant la seva pròpia nau. No obstant això, Sigrun és infeliç en el seu matrimoni i la família viu aclaparada per un fosc secret: el seu marit la va raptar durant una batuda, quan era una nena, lluny del seu assentament, va matar el seu pare i el seu germà.
Des d'aleshores, Sigrun conspira en secret i prepara la seva venjança. Quan li arriba la notícia d'una illa acabada de descobrir a l'oest, sent que per fi li ha arribat el moment: és la seva oportunitat per començar una nova vida. Sigrun té prou temps per preparar-ho tot durant la llarga absència del seu marit, abans que torni a casa. Aplega alguns seguidors, construeix un vaixell i espera la seva oportunitat. Comença aleshores una espectacular escapada cap a costes llunyanes.
Dinamarca a l'any 1064. Jova viu com a serventa a la casa del comerciant Óttar, que dirigeix el seu negoci a la ciutat d'Haithabu. Un dia s'assabenta que el seu pare va ser un guerrer famós que va marxar cap a l'est poc després del seu naixement i no va tornar. Des d'aleshores, Jova només en porta una de cap: trobar el seu pare. Un dia fuig, es vesteix com un home i s'embarca en un vaixell que navega cap a la terra de Rus.
La història de Jova transporta l'espectador a una societat vikinga molt canviant. En aquell moment, Haithabu és un dels centres comercials més importants dels vikings, amb els seus nombrosos negocis que van des del Bàltic fins al Mar Negre. A través d'una progressiva connexió amb altres pobles, la influència del cristianisme es va intensificant en la vida dels vikings. Especialment els reis, els comerciants i les dones es converteixen en ferms partidaris d'aquesta nova religió. Durant aquest temps, la meitat dels principats víkings es converteixen en regnes forts, però la cristianització i els regnes emergents representen alhora una benedicció i una maledicció, que anuncia la destrucció de la cultura vikinga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada