T6 - Camp d'Argelers

"Cronos" ofereix el documental "Camp d'Argelers"

El programa emet aquest documental que explica què va significar realment aquest camp de concentració francès per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.

"Cronos" ofereix "Camp d'Argelers", un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment aquest camp de concentració per uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. El documental és un document únic que mostra com va ser la vida al camp de concentració republicà tot incloent entrevistes a més de vint testimonis directes, imatges d'arxiu i fotografies inèdites, així com escenes dramatitzades de la vida quotidiana al camp. Per fer les parts dramatitzades es va construir un set a la platja d'Argelers i s'hi van recrear els elements més identificatius del camp (barraques, cabanes, tendes, bombes d'aigua...). Les declaracions dels testimonis s'han recollit a Catalunya, Aragó, França, Viena (Àustria) i Zuric (Suïssa). Pel que fa al material d'arxiu, s'han consultat més de vint arxius de tot el món i una dotzena de col·leccions particulars de fotografies.

"Camp d'Argelers" és una coproducció de Televisió de Catalunya, Utòpic i Kalimago Films amb la participació de France Télévisions, Regió Languedoc-Roussillon, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament d'Argelers i la Diputació de Girona.

"Camp d'Argelers" està dirigit per Felip Solé amb guió de Jordi Sanromà i producció de Reinald Roca, Assumpta Planas i François Boutonnet.

"Alceu el puny, camarades!"

Amb aquest gest repetit diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d'Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós. "Camp d'Argelers" explica què va ser realment aquest camp de concentració per 100.000 republicans que fugien del feixisme.

Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l'amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d'uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d'aspirines. S'estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen.

Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren. Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d'arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que finalment són enviats a altres camps el setembre del 1941 i Argelers és clausurat.

Una nova recerca històrica sobre el camp d'Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l'Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se'ls tallen els cabells i se'ls tanca a un camp durant mesos, un lloc batejat com l'"Hipòdrom".

D'aquesta manera "Camp d'Argelers" mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d'aquests homes i aquestes dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la vida. "Camp d'Argelers" és, en definitiva, un documental de 90 minuts sobre la dignitat humana.