T12 - Waterloo, l'última batalla

"Waterloo, l'última batalla", a "Cronos"

En el bicentenari de la derrota definitiva de Napoleó, "Cronos" estrena aquesta producció que ens transporta a la mítica batalla. La derrota definitiva de Napoleó.

"Waterloo, l'última batalla", a "Cronos"

Excel·lent docudrama que descriu hora a hora, fins i tot minut a minut, amb precisió científica, un dels escenaris bèl·lics més famosos de la història. Els historiadors intenten resoldre totes les incògnites d'un enfrontament que ha esdevingut un mite; una batalla que va enfrontar dues figures polítiques i militars com Napoleó, per al qual va suposar la derrota definitiva, i Wellington, que va qualificar-la "del final més proper que hagis vist mai de la vida".

Aquesta Waterloo no s'ha vist mai, reflectint tota la cruesa de la sang i del fang d'aquell camp de batalla, amb el segell de la cadena francoalemanya ARTE. El director, Hugues Lanneau, adverteix les ànimes sensibles que ha portat la càmera fins al cor mateix de la lluita, cosa que ens fa perfectament conscients de "la immensa carnisseria que va causar la mort d'una manera atroç a milers de soldats".

"Waterloo, l'última batalla" ("Waterloo, l'ultime bataille") és també una cita plena de suspens, viscuda a través de cinc personatges de ficció, en un cara a cara que a vegades es fa insuportable. A pocs metres de distància, els soldats es maten en un terrible cos a cos, entre trets impredictibles i bales de canó que trituren cames i seccionen caps. Napoleó no va preveure que en un camp de batalla inundat per la pluja la contundència bèl·lica perdria eficàcia, un camp que va quedar tapat per la boira causada per la pólvora dels projectils fins al punt que només les banderes de cada bàndol podien evitar que els soldats donessin mort al seus companys d'armes.

La realització es complementa amb extractes de dues pel·lícules de ficció fetes fa més de quaranta anys; una en blanc i negre, de Karl Grüne, i una altra en color, de Serguei Bondartxuk. Alhora, quatre historiadors analitzen el curs de la batalla a cada hora i ens ajuden a entendre el gran error tàctic comès per l'exèrcit de Napoleó. Amb tot, persisteixen encara alguns dubtes del debat que es va encetar en una data tan assenyalada que va canviar el destí d'una Europa que després viuria vint anys de pau.

T11 - Vides reals, guerra real

"Vides reals, guerra real", a "Cronos"

Joves soldats que van participar en la Primera Guerra Mundial són els protagonistes de "Vides reals, guerra real", una sèrie documental de la BBC

Una imatge del documental "Vides reals, guerra real"

"Vides reals, guerres reals" ("Our World War") és una espectacular sèrie de tres capítols, produïts per la BBC, en què els protagonistes són joves soldats britànics que van participar en la Primera Guerra Mundial. Tres històries de tres batallons reconstruïdes a partir de les cartes i els diaris escrits per aquests soldats: "El primer dia" ("The first day"), sobre el batalló dels Fusellers Reials a la batalla de Mons; "El batalló dels col·legues" ("Pals"), un regiment format per una colla d'amics voluntaris, i "La màquina de guerra" ("War machine"), un batalló a bord d'un tanc a la batalla d'Amiens.

El primer dia

La Primera Guerra Mundial ja ha esclatat, però els soldats britànics encara no han entrat en combat. A Mons, una ciutat envoltada de ponts, s'hauran d'enfrontar a les tropes alemanyes, més nombroses. L'estrena dels britànics en la guerra no podria ser pitjor.

El batalló dels col·legues

"Vides reals, guerra real", a "Cronos"

El 1916, els camps de batalla de la Primera Guerra Mundial ja no enganyen ningú. La guerra ha perdut tot el romanticisme que hauria pogut tenir en algun moment al pensament dels que hi lluitaven. El fang, el dolor i la crueltat són els amos i senyors del camp de batalla.

La Gran Bretanya, que al principi de la guerra havia confiat només en un exigu exèrcit professional, ha començat a reclutar joves treballadors per anar al front; són els anomenats "batallons d'amics", formats per col·legues de feina i amics de barri. A tot el país, grups de joves amics i familiars s'allisten al mateix temps i són destinats a lluitar junts. I, tal com va anar la guerra, a morir junts.

Aquest és el cas real que els oferim avui a "Cronos". Uns administratius de Manchester decideixen allistar-se per combatre plegats. Una vegada arribats a terres de França, a prop del riu Somme, la seva visió de la guerra quedarà sotraguejada davant la implacable cruesa del combat i la injustícia de la vida militar.

La màquina de guerra

"Vides reals, guerra real", a "Cronos"

Els últims mesos de la Primera Guerra Mundial, la tecnologia de la destrucció ha avançat molt. Som al 1918, i els exèrcits, les tàctiques militars i les armes que s'enfronten en aquell moment poca cosa tenen a veure amb les que van xocar per primera vegada a mitjans de 1914, quatre anys abans.

Un dels símbols d'aquest canvi de model bèl·lic és el tanc. A meitat de la guerra, el 1916, els primers tancs havien entrat en acció, amb uns resultats més aviat minsos. Però, a mitjans de 1918, els tancs, especialment en el bàndol aliat, havien adquirit una potència de foc i una mobilitat que els feia uns adversaris temibles en la batalla.

Després de l'última gran ofensiva alemanya de la primavera, durant l'estiu, els aliats van planejar un avanç amb una nova tàctica, el desplegament de carros de combat seguits d'infanteria. Aquesta nova manera de combatre es va provar en la batalla d'Amiens i el resultat va ser un èxit, malgrat les destrosses que hi va haver en els tancs.

  

T11 - La batalla de Bannockburn

"La batalla de Bannockburn", a "Cronos"

Documental que explica la lluita per la corona escocesa que s'esdevé al començament del segle XIV en plena ocupació anglesa d'Escòcia, els esdeveniments previs a la batalla de Bannockburn, el 1314, i el desenvolupament d'aquest episodi llegendari per al poble escocès. A Bannockburn s'enfrontaren el poderós exèrcit anglès, comandat pel rei Eduard II, i Robert de Bruce i els seus homes, molt menys nombrosos, però decidits a lluitar per la causa de la nació escocesa.

"Cronos" ens transporta a la llegendària batalla escocesa de Bannockburn

El 1314, mitjançant l'esforç i la intriga, el rei escocès Robert de Bruce havia conquerit tots els grans castells del seu territori en mans dels anglesos excepte Stirling. El rei anglès Eduard II va organitzar un exèrcit per sotmetre els escocesos.

"La batalla de Bannockburn", a "Cronos"

El documental narra la història d'aquesta important campanya, que va culminar amb la decisiva batalla de Bannockburn, a l'ombra del castell de Stirling, on Escòcia va guanyar la independència. Primer explica el context en què té lloc aquesta batalla; la lluita acarnissada, en plena ocupació anglesa d'Escòcia; els esdeveniment previs a la batalla i el desenvolupament d'aquest combat llegendari per al poble escocès. A Bannockburn s'enfrontaren el poderós exèrcit anglès, comandat pel rei Eduard II, i Robert de Bruce i els seus homes, molt menys nombrosos, però decidits a lluitar per la causa de la nació escocesa.

"La batalla de Bannockburn" s'ha realitzat amb recreacions extremadament detallistes i intenses, en localitzacions naturals d'Escòcia i Nova Escòcia (Canadà) i utilitzant la superposició d'imatges recreades en croma, tal com s'ha fet servir a pel·lícules com "300" o "Sin City". I amb el suport de grans actors i de les intervencions d'historiadors actuals, que han consagrat la seva vida a entendre aquella batalla i escriure'n la versió més fidel i definitiva.

Una producció d'Arcadia Content, dirigida per Ben Molte

T10 - Verdun. Descens a l'infern

"Verdun, descens a l'infern", a "Cronos"

"Cronos", l'espai, presentat per Enric Calpena, que inclou documentals històrics de gran factura, emetrà "Verdun, descens a l'infern".

"Cronos" situa l'espectador durant la Primera Guerra Mundial. A principis de 1916 la guerra ja fa un any i mig que dura. Milions de soldats estan empantanats, enfonsats en trinxeres que serpentegen al llarg de centenars de quilòmetres.

Verdun, descens a l'infern", a "Cronos"

El comandament alemany decideix provar una nova estratègia: atacaran una fortalesa emblemàtica amb la intenció d'obligar els francesos a fer grans sacrificis per conservar-la. Aquesta fortalesa serà Verdum.

Verdum era un enclavament estratègic, una ciutat fortificada, amb passos subterranis i 18 fortaleses que envoltaven el perímetre, però també era un cul-de-sac.

La intenció alemanya era atacar aquella posició, amb la convicció que els francesos no l'abandonarien per orgull nacional, i causar d'aquesta manera un nombre de baixes important.

Per Erich von Falkenhayn, cap de l'Estat major alemany, no era tan important la victòria militar com la destrucció progressiva de l'exèrcit enemic. Però les coses no van sortir com imaginaven els generals germànics. Els francesos van resistir gairebé un any sencer i els mateixos alemanys s'hi van trobar més involucrats del que havien previst.

El resultat va ser terrible: 350.000 soldats morts, 350.000 de ferits i la convicció per part dels dos bàndols que la guerra encara duraria molts anys.

T10 - La batalla contra Roma

La batalla contra Roma, a "Cronos"

Sota l'emperador August, Roma domina un imperi extens que abasta tot el Mediterrani, arriba a l'Atlàntic i s'endinsa per l'Orient Mitjà. Però en un sistema com el romà, l'única manera de sostenir el sistema és creixent.

"La batalla contra Roma" (1a part)

Primers anys del primer mil·lenni després de Crist. Roma, sota l'emperador August, domina un imperi extens que abasta tot el Mediterrani, arriba a l'Atlàntic i s'endinsa per l'Orient Mitjà. Però l'única manera de sostenir un sistema com el romà és fer-lo créixer, i per això els romans es fixen en un territori desconegut, el que hi ha més enllà del riu Rin.

A aquest territori l'anomenaran Germània. A la Germània se sap que hi viuen tribus molt nombroses entre els seus immensos boscos. Les primeres incursions van bé per als romans. No sembla que hi hagi una gran oposició per part de les tribus germàniques a l'assentament dels mediterranis en el seu territori.

Però tot canvia quan arriba un nou governador romà als nous territoris. Publi Quintili Var és molt ambiciós i vol passar a la història com el conqueridor de tota la Germània. Inicia una política ferotge de repressió i de control del territori. Les tribus germàniques, que no s'havien mostrat gaire bel·licoses, comencen a canviar de tarannà. Els fa falta, però, un líder militar que conegui prou bé l'art de la guerra com la fan els romans. I aquest líder serà el querusc Armeni.

El documental ens porta a l'any 9 després de Crist, just abans de l'esclat definitiu de la revolta dels germànics. Entendrem per què l'idioma alemany no ve del llatí, com el nostre, i com els romans van perdre una gran oportunitat per aplicar una política errònia de violència. I, com sempre en aquest programa, ho veurem a través de magnífiques reconstruccions, molt ben fetes, i dels testimonis dels millors especialistes.

 

La batalla contra Roma (2a part), a "Cronos"

Boscos de Teutoburg, al nord-oest de l'Alemanya actual. Any nou després de Crist. Trenta mil soldats romans el travessen, assetjats per milers de guerrers germànics.

La batalla contra Roma (2a part)

Boscos de Teutoburg, al nord-oest de l'Alemanya actual. Any nou després de Crist. Trenta mil soldats romans el travessen, assetjats per milers de guerrers germànics. No és una situació nova per a les legions de Roma, moltes vegades han estat atacades per guerrers germànics i se n'han sortit prou bé. Però aquest cop les coses seran ben diferents.

Durant tres dies, els germànics, encapçalats pel seu líder Armini, assetjaran la columna romana en atacs fulgurants i en petita escala. A poc a poc, els romans s'aniran afeblint i desesperant. No els quedarà més remei que construir a corre-cuita un campament per defensar-se, però ni d'aquesta manera s'aconseguiran treure de sobre un enemic aferrissat, disposat a venjar-se d'anys d'humiliacions i repressió per part de les autoritats romanes.

Els tres dies de combats marcaran un abans i un després en l'expansió de l'Imperi Romà. Mai els romans havien aturat les seves conquestes, quan un territori passava a ser una nova província de l'Imperi, quedava sota Roma per sempre. Mai, fins aleshores. Teutoburg serà durant molts anys un malson per als polítics i els historiadors romans. Tots es preguntaran com van poder fracassar els 30.000 veterans legionaris que comandava Publi Quintili Var.

El documental portarà l'espectador a aquells tres dies de setembre de l'any IX, tres dies de temps infernal i de duresa i crueltat sense límits.

T10 - Per Atenes

Les guerres perses, a "Cronos"

El punt de partida de l'hegemonia d'Atenes a l'Egeu.

"Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena que ofereix documentals històrics de gran factura, torna aquesta tardor amb l'emissió del documental francès "Per Atenes". Dirigit per Fabrice Hourlier i transmès pel canal Arte al novembre del 2012, és un docudrama dedicat a les guerres perses.

El documental traça el progrés de les guerres mèdiques, un gran conflicte que enfronta els antics grecs als perses de l'imperi aquemènida al segle V abans de Crist. El documental alterna les entrevistes amb historiadors de l'antiguitat i les seqüències de reconstrucció on els actors parlen en grec antic i persa. La primera part, "Victòria a Marató", torna sobre les passes de la primera guerra, que enfronta l'exèrcit del rei persa Darios a les ciutats de la Grècia central, en particular Atenes, amb un tractament especial de la victòria grega en la batalla de Marató. La segona part, "Divina Salamina", relata la segona guerra, en la qual el rei Xerxes intenta envair Grècia, i descriu, en particular, la victòria dels atenesos a la batalla de Salamina.

"Victòria a Marató"

Els perses envaeixen Grècia! El vast exèrcit de Darios el Gran acampa a les terres altes. Enormement superats en nombre, els grecs debaten desesperadament l'estratègia. Lluitar o no lluitar?

Lluiten. I la batalla de Marató és èpica: 10.000 grecs contra 50.000 soldats de tot l'Imperi Persa. La superior disciplina grega, l'experiència i la tàctica burlen l'exèrcit persa, difícil de manejar. Després, Darios es retira al mar i posa rumb a Atenes. El seu pla és aixafar el bressol de la democràcia, mentre que el seu exèrcit es troba indefens, encara a Marató.

Però Pheippides corre veloç cap a Atenes per lliurar la notícia de la victòria. Una cursa d'infart s'inicia entre els dos exèrcits. Qui arribarà primer a Atenes? La flota persa arriba just quan l'exèrcit grec, esgotat, ho fa. El món conté la respiració per un moment dolorós. Llavors, finalment, Darios accepta l'inimaginable: la derrota.

 

"Divina Salamina"

Xerxes, fill de Darios, està de tornada a Grècia per venjar el seu pare. Ha capturat Atenes i té plans per aixafar tot Grècia. Se sotmetran, els grecs, a la seva voluntat?

El general Temístocles, un guerrer de renom, es nega a permetre la pèrdua d'Atenes. La seva estratègia consisteix a portar la batalla al mar i enganyar l'enorme flota persa conduint-la a l'estret de Salamina.

Mentrestant, Xerxes, sentint la victòria a tocar, se situa dalt d'un turó per veure les seves forces aixafar l'enemic. Però els mars aviat es tornen vermells amb la sang dels perses caiguts mentre Xerxes contempla l'horror. Testimoni de la derrota, se'n va per no tornar mai més. I els grecs celebren el triomf de la democràcia sobre la tirania.

T8 - La batalla del Somme

La batalla del riu Somme, a "Cronos"

Un documental que reviu una de les batalles amb més víctimes de la Primera Guerra Mundial.

"Cronos" emet els dos capítols del documental "La batalla del Somme", una producció britànica que reviu un moment de la història proper, humà i terrible.

"La batalla del Somme" (1a part)

Quan la Primera Guerra Mundial va començar, a l'agost del 1914, els joves europeus van anar al combat amb el convenciment que cap a Nadal ja serien un altre cop a casa.

A la Gran Bretanya, amb un exèrcit regular minúscul, es va fer una crida als civils perquè s'allistessin. Milers i milers de joves van fer cas a la crida. A principis del 1916 ja estaven preparats per anar al front. Amb aquest nou exèrcit, els britànics volien trencar les línies alemanyes amb un atac devastador. El lloc escollit va ser el nord de França, al costat del riu Somme.

Al riu Somme, les línies de defensa dels alemanys eren molt sòlides. Hi havia tres línies diferents de trinxeres, filats pertot arreu, nius de metralladores... Però els generals britànics estaven convençuts que si durant cinc dies es bombardejaven les posicions alemanyes, la infanteria només hauria d'avançar sense oposició.

Som a la vetlla del primer dia de batalla per a la infanteria britànica. A través dels diaris d'alguns dels soldats que esperen a les trinxeres, compartirem aquells moments anguniosos, quan tots temen el que passarà quan rebin l'ordre d'atacar.

 

"La batalla del Somme" (2a part)

1 de juliol de 1916, nord de França, a la riba del riu Somme... Està a punt de desencadenar-se una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial. Els soldats alemanys han patit un bombardeig brutal i sense treva durant l'última setmana. Els britànics confien que tantes bombes hauran destruït totes les defenses i que la seva infanteria  avançarà sense gaires problemes.

Pels joves que han de saltar les trinxeres i anar cap a les línies dels alemanys, l'angoixa és aclaparadora. Què passarà, quan surtin de la seguretat relativa de les seves fortificacions? Els escombraran els trets dels enemics o aconseguiran arribar als turons següents sans i estalvis?

El que no saben és que estan a punt de viure el pitjor dia de la història de l'exèrcit britànic. La meitat dels 120.000 soldats britànics que atacaran aquell matí seran morts o ferits a la nit. Les baixes seran especialment intenses entre els oficials de graduació mitjana que encapçalen els atacs.

La batalla del Somme s'allargarà durant mesos, però aquell primer de juliol marcarà tot el seu desenvolupament. Doncs bé, sobre l'1 de juliol de 1916 tracta aquest documental, fet sobre els testimonis d'alguns dels protagonistes de la batalla, la majoria soldats o oficials mitjans que hi van lluitar, van ser ferits o van morir aquell dia horrible.

Una hora feta amb la cura habitual dels documentals històrics britànics, amb actors creïbles, reconstruccions perfectes i un ritme addictiu.

T6 - Les guerres Zulus

La història dels guerrers zulus, a "Cronos"

L'exèrcit zulu, la força de combat africana més poderosa del segle XIX, va lluitar contra els europeus pel territori que actualment és Sud-àfrica. Una història terrible, plena d'actes de crueltat i també d'un gran desig de llibertat.

Aquest divendres, a partir de les 22.50, a "Cronos", la dura i espectacular història dels enfrontaments entre l'exèrcit zulu i les forces europees pel control del territori que actualment és Sud-àfrica, amb l'emissió de dos documentals: "Les guerres zulus, riu de sang" i "Casaques vermelles, sang negra".

"Riu de sang"

Shaka Zulu va ser el gran forjador de la nació zulu. Sota el comandament de Shaka, els zulus van passar de ser uns grups dispersos de pobladors del sud d'Àfrica a convertir-se en una nació poderosa i unida que va dominar grans territoris del continent. Però Shaka, com ha passat sovint amb els grans líders, va obtenir tot això amb un cost terrible, amb una violència i una duresa difícils d'emular. Va sotmetre no només els grups zulus rivals, sinó també els altres pobles que podien fer-li ombra.

Per fer-ho, va modelar tota la societat zulu a l'estil dels antics espartans. Els joves eren apartats de les mares i entrenats durament amb una disciplina militar ferotge. Aquests joves, agrupats segons l'any de naixença en regiments anomenat "impis", van ser la punta de llança del nou imperi zulu. "Cronos" s'endinsa en la vida d'aquest gran rei, Shaka Zulu, un dels homes més destacats del segle XIX, malgrat que potser, pel fet de no ser blanc i occidental, no se'l recordi com es mereix.

"Casaques vermelles, sang negra"

L'exèrcit zulu, la força de combat africana més poderosa del segle XIX, estava format per desenes de guerrers poderosos. Els zulus havien conquerit unes dècades abans el que ara és Sud-àfrica i, sota el mestratge del rei Shaka, s'havien convertit en un poble ben organitzat.

Els europeus, fins aleshores, pràcticament s'havien limitat a fundar colònies al costat de la costa, per abastir els vaixells que es dirigien a l'Índia. Però des del 1835 fins a finals d'aquell segle, zulus i europeus (de fet, bòers holandesos i soldats britànics) lluitaran pel domini de Sud-àfrica.

Aquesta és una història terrible, plena d'actes de crueltat i també d'un gran desig de llibertat. Pels europeus, les terres sud-africanes obrien moltes possibilitats per prosperar, mentre que pels zulus aquelles terres eren seves del tot i volien mantenir el seu estil de vida. "Cronos" emet un documental sobre aquelles guerres zulu, farcides d'episodis cèlebres, com la batalla d'Isalawana o l'assassinat de Piet Retief.

T6 - El cirugià de la batalla de Trafalgar

"Cronos" presenta "El cirugià de la batalla de Trafalgar"

"Cronos" s'endinsa en un dels grans episodis bèl·lics del segle XIX, la batalla de Trafalgar, i ho fa des del punt de vista d'un cirurgià que assistia els ferits.

Tensió, dolor, patiment... Som el 21 d'octubre del 1805 a bord del vaixell insígnia de la flota anglesa a Trafalgar, el "Victory". A bord, però no pas a coberta, perquè els protagonistes d'avui no veuen en tota la batalla el color del mar ni del cel. Els protagonistes són els cirurgians que han de salvar les vides dels ferits a la batalla que s'apropa, i per això els esperen a la part més fonda de la nau, sota de la línia de flotació.

Els diaris i les descripcions de diversos protagonistes d'aquells fets han servit de base per elaborar el recull dels moments intensos que es van viure durant la batalla, entre d'altres, la mort de l'almirall Horatius Nelson.

"Cronos" ofereix el relat fidedigne d'aquelles hores. El principal cirurgià, William Beatty, és un home escèptic respecte a l'estratègia de Nelson. Pensa que llençar en línia recta tots els vaixells contra el mur de la flota franco-espanyola només pot portar al suïcidi. Les quatre hores i mitja que durarà la batalla les passarà complint el seu deure, però amb el convenciment que el desastre està a punt d'arribar.

T5 - Sobrevivint a la batalla

"Cronos" revisa les guerres oblidades

Historiadors, arqueòlegs i metges revelen en aquest documental el que saben de les guerres oblidades de fa 200 o 400 anys.

"Cronos" presenta "Sobrevivint a la batalla", un documental que revisa les peces anònimes del joc de la història; les victòries més glorioses i les dels grans vençuts, que han estat escrites en els llibres amb noms dels seus respectius grans comandaments militars.

Ara les històries de les gran batalles es tornen a explicar des del punt de vista de la gent del carrer. Utilitzant les últimes tecnologies i animacions fetes per ordinador s'aconsegueix més realisme. Historiadors, arqueòlegs i metges revelen el que saben de les guerres de fa 200 o 400 anys. Com es tractava el tema aleshores? I quins van ser els efectes dels setges en la població civil?

Una sèrie de Hannes Schuler, Jan N. Lorenzen i Anne Roerkohl, coproduïda el 2006 per Ottonia Media i MDR, SR, HR, WDR i Arte.

1529 - El setge de Viena. Una poderosa armada turca sota el comandament de Suleiman l'Esplèndid  va amenaçar Viena, la "poma d'or" del cristianisme, que gairebé no va poder aguantar el setge.

"Cronos" recorda el saqueig de Magdeburg

Aquesta dilluns, "Cronos" presenta "1631- El saqueig de Magdeburg", un nou capítol de la sèrie documental "Sobrevivint a la batalla" per recordar un fet que va desaparèixer de la memòria col·lectiva europea com un símbol de l'error de la guerra.

"Cronos" presenta "1631-El saqueig de Magdeburg", el segon episodi de la sèrie documental "Sobrevivint a la batalla", una revisió de les guerres oblidades.

1631 – El saqueig de Magdeburg, molt poc recordat després que els soldats imperials catòlics la van haver destruït. Aquest esdeveniment va desaparèixer de la memòria col·lectiva europea com un símbol de l'error de la guerra.

"Cronos" presenta "Sobrevivint a la batalla"

El programa emet aquesta setmana el tercer episodi de la sèrie documental, titulat "1870. La batalla de Sedan".

Mankind va estar lluitant contra ell mateix des del principi dels temps. Innumerables soldats i civilitzacions han mort com a peces anònimes del joc de la història. Les històries de les victòries més glorioses i la dels grans vençuts, s'han escrit en els llibres amb els noms dels seus respectius grans comandaments militars.

"1870 - La batalla de Sedan". Les tropes alemanyes van travessar el riu Mosa amb la intenció de sorprendre Napoleó III. Però, tot i que van ser advertides, les tropes franceses no van poder salvar Bazeilles de la massacre, ni Sedan de ser reduïda a runes.

T4 - Deu dies per a la victòria

"Cronos" dramatitza els últims deu dies de la Segona Guerra Mundial

Combinant reconstruccions espectaculars amb testimonis i records dels protagonistes, el documental segueix deu històries dramàtiques del final de la guerra. 

Els tancs soviètics entren a Berlín.

"Cronos" presenta el primer dels dos capítols de la producció "Deu dies per a la victòria". 

Finals d'abril de 1945, al centre d'Europa. Falten només deu dies per al final de la guerra, deu dies per a la victòria dels aliats. La immensa majoria dels presents són conscients que la guerra s'acaba i ningú no vol ser recordat com un dels últims morts de la Segona Guerra Mundial.

La situació és aquesta: els extensos territoris ocupats pels nazis en bona part ja han estat alliberats. A més de la gran part del territori d'Alemanya, només queden sota la bota de Hitler els Països Baixos, el nord d'Itàlia, Dinamarca i Noruega. La pressió més forta els ve per la banda soviètica, on els exèrcits de Stalin estan a punt de conquerir Berlín.

El documental segueix deu persones, deu històries dramàtiques en aquells deu extraordinaris dies. Combinant reconstruccions espectaculars amb els testimonis i els records dels protagonistes, "Cronos" ofereix la primera part d'aquest magnífic docuficció.

De la mà d'aquestes persones, el documental s'introdueix en el búnquer de Hitler a Berlín, en un comando canadenc darrere de les línies enemigues, en un grup de partisans que tenen com a missió capturar Mussolini, en un destacament de soldats soviètics amb una missió.

"Cronos" dramatitza els últims deu dies de la Segona Guerra Mundial

El programa del 33, que ofereix els millors documentals històrics de producció internacional, presenta el segon dels dos capítols de la producció "Deu dies per la victòria".

El documental segueix deu persones, deu històries dramàtiques, durant deu dies extraordinaris. Conté unes reconstruccions espectaculars dels testimonis i els records dels protagonistes.

La Segona Guerra Mundial està a punt d'acabar. Queden pocs dies per a l'enfonsament definitiu de l'Alemanya nazi, però els vents de la guerra encara poden matar els protagonistes del documental, les seves famílies i i els seus amics. És un moment transcendental de la seva vida, i en són molt conscients.

Els últims dies de l'abril i els primers de maig del 1945 van marcar el futur d'Europa, com a mínim, durant les quatre dècades següents.

La derrota d'Alemanya en aquells moments era segura, però l'endemà del final de la guerra podia començar-ne una altra entre els dos bàndols aliats. D'una banda, els anglosaxons -els Estats Units i la Gran Bretanya-  i de l'altra, la Unió Soviètica. Nord-americans, britànics, canadencs, australians, russos, italians, alemanys, holandesos... Tots s'hi jugaven la pell i el futur, en aquells últims dies de la guerra.

Amb aquest documental que emet "Cronos", els teleespectadors podran reviure i posar-se a la pell de deu persones que van viure intensament els últims dies de la Guerra Mundial...

T4 - Trafalgar

"Cronos" estrena temporada amb "Trafalgar"

El 33 estrena la quarta temporada de "Cronos", el programa de documentals històrics de producció internacional, amb l'emissió de "Trafalgar".

"Cronos" ofereix "Trafalgar"

Trafalgar

A principis del segle XIX, les guerres napoleòniques devastaven el continent. Un dels moments clau d'aquell llarg conflicte serà l'anomenada batalla de Trafalgar, una batalla naval que es va fer davant del cap de Trafalgar, a prop de Cadis. S'enfrontaven les grans potències marítimes del moment: d'una banda, la flota britànica, de 27 grans naus, comandada per l'almirall Nelson; de l'altra, els 33 millors vaixells de les flotes francesa i espanyola, sota l'almirall Villenueve i tenint com a segon l'almirall Gravina. Ha estat, potser, la batalla naval més espectacular de la Història.

El documental de la cadena francoalemanya Arte es trasllada a les setmanes prèvies a l'enfrontament de la mà de l'almirall francès Pierre de Villeneuve.

Villeneuve, a bord del seu vaixell Bucentaure, portarà a la destrucció a la seva pròpia flota. Però potser Villeneuve no va ser l'únic culpable de la derrota a Trafalgar...

El documental reconstrueix aquella batalla i torna al 1805 gràcies als efectes especials dels ordinadors.

T4 - Marc antoni i Cleopatra - La batalla d'Actium

Batalla d'Àccium (31 aC) (extret de la Viquipèdia)

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, dirigida per Agripa i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra, davant el golf d'Ambràcia i el promontori d'Àccium. La batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra.

La propaganda oficial d'August, unida a la negligent actuació d'Antoni, a la seva aliança amb la reina Cleopatra i a la deserció i fugida dels cònsols i 300 senadors partidaris d'Antoni aquell any31 aC, provocaren l'esclat de les hostilitats entre ambdóstriumvirs.

"La datalla d'Àccium per Lorenzo A. Castro, pintat el 1672."

Octavià i Agripa portaren llurs tropes a l'altre costat de l'Adriàtic, evitant que el conflicte armat arribés a Itàlia. Amb la victòria naval aconseguiren tallar les línies de subministre de l'exèrcit d'Antoni a través del Golf d'Ambràcia.

A la desesperada, Antoni va cercar endebades la confrontació per terra, que l'hagués estat favorable, mentre s'anava produint la deserció en gran escala dels prínceps orientals que el recolzaven, d'una part de l'exèrcit (descontent i mal alimentat) i dels senadors que tampoc veien amb bona cara l'ascendència de Cleopatra.