T12 - Aula 70, els nois de la Via Júlia

"Cronos" estrena "Aula 70, els nois de la Via Júlia"

Tres joves científics italians van salvaguardar la feina d'anys de recerca científica de les bombes dels nazis

Una escena d'"Aula 70, els nois de la Via Júlia"

"Aula 70, els nois de la Via Júlia".

Roma, estiu de 1943. Tres homes joves empenyen un carretó atrotinat a través dels carrers d'una ciutat encara sota la commoció del bombardeig que acaba de tenir lloc. En el carretó, sota unes mantes militars i empaquetat de la millor manera possible en caixes de fusta, hi ha un delicat aparell experimental que ha escapat a la destrucció.

Uns dies abans, mil tones de bombes han caigut sobre Roma. A la Universitat, tres joves investigadors -Ettore Pancini, Oreste Piccioni i Marcello Conversi- tenen la intenció de salvaguardar la feina d'anys de recerca científica, protegint el seu valuós equip d'investigació de nous atacs: han de portar-lo a un altre lloc, a una zona més segura de la ciutat. I així, carreguen tot el material en un carretó i el transporten al Liceu Virgili, un lloc més segur en aquella "città aperta" per la seva proximitat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.

En veure'ls passar pels carrers de Roma, suats, demacrats pel cansament i amb aspecte de venedors ambulants, enmig d'una situació que pot semblar fins i tot simpàtica, prenem consciència del drama que els suposa salvar el tresor científic del físic italià Enrico Fermi, que el 1938 havia estat guardonat amb el Premi Nobel de Física. Va ser aquest fet, l'elecció de continuar la seva investigació tot i la guerra cada vegada més devastadora i l'amenaça de la detenció i la tortura per part dels nazis, el que va fer possible que un dels descobriments científics més importants del segle XX, sobre la física de les partícules, acabés veient la llum.

T11 - Vides reals, guerra real

"Vides reals, guerra real", a "Cronos"

Joves soldats que van participar en la Primera Guerra Mundial són els protagonistes de "Vides reals, guerra real", una sèrie documental de la BBC

Una imatge del documental "Vides reals, guerra real"

"Vides reals, guerres reals" ("Our World War") és una espectacular sèrie de tres capítols, produïts per la BBC, en què els protagonistes són joves soldats britànics que van participar en la Primera Guerra Mundial. Tres històries de tres batallons reconstruïdes a partir de les cartes i els diaris escrits per aquests soldats: "El primer dia" ("The first day"), sobre el batalló dels Fusellers Reials a la batalla de Mons; "El batalló dels col·legues" ("Pals"), un regiment format per una colla d'amics voluntaris, i "La màquina de guerra" ("War machine"), un batalló a bord d'un tanc a la batalla d'Amiens.

El primer dia

La Primera Guerra Mundial ja ha esclatat, però els soldats britànics encara no han entrat en combat. A Mons, una ciutat envoltada de ponts, s'hauran d'enfrontar a les tropes alemanyes, més nombroses. L'estrena dels britànics en la guerra no podria ser pitjor.

El batalló dels col·legues

"Vides reals, guerra real", a "Cronos"

El 1916, els camps de batalla de la Primera Guerra Mundial ja no enganyen ningú. La guerra ha perdut tot el romanticisme que hauria pogut tenir en algun moment al pensament dels que hi lluitaven. El fang, el dolor i la crueltat són els amos i senyors del camp de batalla.

La Gran Bretanya, que al principi de la guerra havia confiat només en un exigu exèrcit professional, ha començat a reclutar joves treballadors per anar al front; són els anomenats "batallons d'amics", formats per col·legues de feina i amics de barri. A tot el país, grups de joves amics i familiars s'allisten al mateix temps i són destinats a lluitar junts. I, tal com va anar la guerra, a morir junts.

Aquest és el cas real que els oferim avui a "Cronos". Uns administratius de Manchester decideixen allistar-se per combatre plegats. Una vegada arribats a terres de França, a prop del riu Somme, la seva visió de la guerra quedarà sotraguejada davant la implacable cruesa del combat i la injustícia de la vida militar.

La màquina de guerra

"Vides reals, guerra real", a "Cronos"

Els últims mesos de la Primera Guerra Mundial, la tecnologia de la destrucció ha avançat molt. Som al 1918, i els exèrcits, les tàctiques militars i les armes que s'enfronten en aquell moment poca cosa tenen a veure amb les que van xocar per primera vegada a mitjans de 1914, quatre anys abans.

Un dels símbols d'aquest canvi de model bèl·lic és el tanc. A meitat de la guerra, el 1916, els primers tancs havien entrat en acció, amb uns resultats més aviat minsos. Però, a mitjans de 1918, els tancs, especialment en el bàndol aliat, havien adquirit una potència de foc i una mobilitat que els feia uns adversaris temibles en la batalla.

Després de l'última gran ofensiva alemanya de la primavera, durant l'estiu, els aliats van planejar un avanç amb una nova tàctica, el desplegament de carros de combat seguits d'infanteria. Aquesta nova manera de combatre es va provar en la batalla d'Amiens i el resultat va ser un èxit, malgrat les destrosses que hi va haver en els tancs.

  

T11 - L'heroi cec

"L'heroi cec", a "Cronos"

Docudrama que recrea la resistència que va oposar un home cec al règim nacionalsocialista. Una de les seves protegides explica com l'empresari Otto Weidt protegia de la Gestapo els seus treballadors.

"L'heroi cec", a "Cronos"

"L'heroi cec", a "Cronos"

"L'heroi cec" (Ein blinder Held – Die Liebe des Otto Weidt) es un film alemany de 2014 que explica la història real del fabricant de raspalls Otto Weidt, que va aconseguir protegir la petita plantilla jueva del seu negoci de Berlín durant el temps del nazisme. Weidt va utilitzar una barreja de subterfugi, actuació, adulació, aparent submissió, perseverança, enginy i suborn per protegir els seus treballadors jueus de la Gestapo.

La pel·lícula se centra en la relació amorosa entre Weidt i la seva jove empleada jueva Alice Licht, així com en els esforços de Weidt per salvar la vida dels seus empleats jueus, especialment d'Inge Deutschkron i Alice Licht. Weidt va ser honrat pòstumament el 1971 amb el títol de "Justos entre les nacions" per les seves accions.

La pel·lícula va ser emesa per primera vegada a la ARD el 6 de gener de 2014 i ha rebut crítiques positives per la seva representació realista i emocional de la història. La pel·lícula combina escenes recreades amb material d'arxiu de l'època i contribucions i comentaris de la mateixa Inge Deutschkron.

T11 - La meva filla Anna Frank

"La meva filla Anna Frank", a "Cronos"

La història que ens descobreix aspectes d'Anna Frank que mai no s'havien donat a conèixer.

Una imatge del documental "La meva filla Anna Frank"

Durant la Segona Guerra Mundial, la jove Anna Frank i la seva família van estar més de dos anys amagats en una casa d'Amsterdam, amb una altra família de jueus i un metge, fins que algú els va denunciar i les SS van descobrir el seu amagatall i els van detenir.

Aquest documental conté escenes de ficció basades en el diari de la noia, i també recull el testimoni de les persones que van conèixer i ajudar els Frank i que van coincidir amb l'Anna poc abans que morís de tifus al camp de concentració de Bergen-Belsen.

Otto Frank, el pare de l'Anna, va ser l'únic que va tornar viu a Amsterdam. Després de la guerra, va publicar el diari de la seva filla, que s'ha traduït a 70 idiomes i ha inspirat pel·lícules i documentals. Però aquesta és la primera producció que ensenya una part desconeguda de la protagonista que el seu pare va guardar i no va incloure al llibre.

T11 - Adolf Eichmann. Amor, traïció i mort

"Adolf Eichmann. Amor, traïció i mort", a "Cronos"

El tinent coronel de les SS Adolf Eichmann va dissenyar metòdicament tota la logística necessària per al transport de les persones que serien assassinades en els camps d'extermini. "Cronos" reconstrueix la història.

"Adolf Eichmann. Amor, traïció i mort", a "Cronos"

"Cronos" emet el documental "Adolf Eichmann. Amor, traïció i mort". Aquest documental reconstruirà els fets relacionats amb Adolf Eichmann, un dels buròcrates més importants del règim nazi, responsable de l'organització logística del transport de les víctimes dels camps d'extermini.

Una imatge del documental "Adolf Eichmann. Amor, traïció i mort"

Eichmann va néixer a Solingen, Alemanya, el 19 de març de 1906. Va ser un tinent coronel de les SS que va dissenyar metòdicament tota la logística necessària per al transport de les persones que serien assassinades en els camps d'extermini. Va ser un dels principals responsables de l'Holocaust, l'assassinat de milions i milions de persones, especialment jueus, per part dels nazis.

Després de la guerra, Eichmann va viure cinc anys a Àustria i, quan es va sentir més perseguit, va fugir amb nom fals a l'Argentina. Va ser imprudent, ja que va concedir una entrevista a un periodista nazi i el seu fill va començar a sortir amb la filla d'un supervivent de l'Holocaust, fet que va provocar el seu reconeixement. Els serveis secrets israelians van planificar el seu segrest i trasllat a Jerusalem.

El segrest d'Eichmann va representar un impacte arreu del món. La manera de portar-lo a terme, tan irregular, va causar rebuig, mentre que al mateix temps la monstruositat del personatge i el mal que havia causat va fer que bona part del món es posés al costat d'Israel. Finalment, el tinent coronel nazi va ser jutjat a Jerusalem i condemnat a mort.

El documental de "Cronos" narrarà i reconstruirà aquests fets, situant l'espectador a mitjans dels anys cinquanta en el context històric del nazisme, moment històric que es va cobrar milions de vides, especialment de jueus.

El documental mostrarà la història del buròcrata eficaç, de l'home que no odiava especialment els jueus, que, simplement, pensava només en termes de productivitat

En definitiva, el documental "Adolf Eichmann. Amor, traïció i mort" de "Cronos" serà una reconstrucció molt ben feta dels fets que van envoltar un dels personatges més importants i monstruosos del règim nazi

T13 - Berlin 1936. El somni olímpic de Hitler

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler", a "Cronos"

Els nazis es van mostrar en contra que els Jocs Olímpics de 1936 se celebressin a Berlín. Però, quan van arribar al poder, van decidir convertir aquell esdeveniment en un far de propaganda per al règim d'Adolf Hitler i un dels projectes estrella va ser la construcció de la vila olímpica més fastuosa que s'hagués vist mai. L'encarregat de portar-la a terme era el capità Wolfgang Fürstner, que va dur a bon terme la tasca i que va morir només tres dies després d'acabar els Jocs. Què va passar?

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler", a "Cronos"

Mai abans les Olimpíades havien estat tan complicades, mai abans el muntatge havia estat tant pompós, mai abans els jocs havien estat tan controvertits. Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 van significar un abans i un després. Els esports i la política, dues esferes que no s'haurien de barrejar, van convergir en una gegantina simbiosis. La competició mundial esportiva es va convertir en un espectacle de propaganda nazi. Planificada i executada meticulosament, amb una precisió militar.

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler"

Tant pel que fa al desenvolupament com en la posada en escena, els Jocs Olímpics de 1936 van ser un metàfora de la vida sota el Tercer Reich. D'una banda, Alemanya es va veure a si mateixa com un país jove i renovat, que es va impressionar i enlluernar tant a si mateix com als visitants dels jocs, amb la supèrbia dels èxits aconseguits i de la seva  pròpia fortalesa. D'altra banda, van quedar els que no van encaixar i no van ser autoritzats a prendre part en l'esdeveniment, els que van quedar exclosos (i van ser eliminats després).

El règim nacionalsocialista volia que aquest principi fonamental –situar els participants en un pedestal i excloure els pàries- formés part també de l'essència dels jocs de 1936, malgrat que anés completament contra l'esperit olímpic. Representava una contradicció fonamental que va enfrontar els organitzadors dels Jocs amb els participants i que va donar lloc a conflictes molt profunds. 

El documental revisa la imatge tradicional d'aquells jocs, que va ser decisivament  conformada per la pomposa estètica nazi de la cineasta alemanya Leni Riefenstahl. El documental reexplica amb fermesa aquells fets des d'una nova perspectiva, la del punt de vista de la gent que va participar en aquells jocs.  

Una producció de Spiegel TV dirigida per Mira Thiel i Florian Huber.

T13 - Els nens salvats dels nazis

"Els nens salvats dels nazis", a "Cronos"

És 1939 i Europa està a prop de la guerra. Hitler ha envaït Txecoslovàquia i amenaça les vides de la població jueva. Nicholas Winton, un jove corredor de borsa britànic, decideix que farà tot el que sigui possible per salvar les vides de tants nens jueus com pugui.

Nicholas Winton a "Els nens salvats dels nazis"

Aquest documental parla de l'extraordinària història de com Nicholas Winton va rescatar 669 nens de les urpes dels nazis i els va portar en tren fins al Regne Unit. Per proporcionar-li una pàtina de credibilitat davant dels governs britànic i nazi de l'època, Nicholas va crear, sense cap ajuda, la Secció Infantil del Comitè Britànic per als Refugiats de Txecoslovàquia, que va fer servir per obtenir passaports i visats per als nens. Després va organitzar l'adopció de cada nen per famílies britàniques i el seu transport segur a través d'Europa fins al Regne Unit.

"Els nens salvats dels nazis", a "Cronos"

Durant prop de 50 anys, Winton no havia explicat aquests fets a ningú. Aquesta increïble història potser no hauria sortit mai a la llum si no hagués estat per la seva dona, que va trobar, cinquanta anys més tard, una maleta a l'àtic on vivien amb un àlbum de records ple de documents i de plans de transport dels nens. La història es va conèixer públicament el 1988 quan el programa de la BBC "That's Life" va reunir, per primera vegada, al voltant de dues dotzenes d'aquells nens amb el seu salvador, en una emissió extraordinàriament emotiva.

El documental ofereix l'última entrevista a Nicholas Winton abans de la seva mort, el 2015, a l'edat de 106 anys, recreacions dels fets i els testimonis dels nens rescatats.

Una producció de Trigon Production i W.I.P. dirigida per Matej Mináč.

T13 - Franctiradors contra els nazis

"Franctiradors contra els nazis", a "Cronos"

Docuficció sobre cinc homes que van sobreviure miraculosament a una de les batalles més devastadores de la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu regiment va tenir la taxa de víctimes més alta d'una unitat de l'exèrcit canadenc en el front occidental.

"Franctiradors contra els nazis", a "Cronos"

Els "Franctiradors contra els nazis" ("Black Watch Snipers") són Dale Sharpe, Jim Wilkinson, Mike Brunner, Jim Bennett i Russell Sanderson, cinc joves exploradors-franctiradors que van anar a l'infern i en van tornar junts per poder explicar aquesta increïble història. Van combatre arreu de França, Bèlgica i a la mateixa Alemanya abans de contribuir a l'alliberament definitiu dels Països Baixos de l'ocupació nazi.

Aquest grup agermanat de canadencs formava part de The Black Watch –un dels regiments més llegendaris de la història militar canadenca. A la Primera Guerra Mundial, van ser els herois de la Cresta de Vimy i van rebre el record de sis Creus de la Victòria. Havien fet un pacte entre ells que "mai abandonarien la batalla".

Durant la Segona Guerra Mundial, els fills i nebots del mateixos herois de la Primera Guerra Mundial van ser reclutats pel regiment dels Black Watch i van ser enviats al front, ara contra l'Alemanya nazi de Hitler. Entre ells hi havia el cinc exploradors-franctiradors protagonistes d'aquesta història. Eren els ulls i les orelles del regiment, utilitzant els coneixements que tenien en camuflatge, sigil i punteria per penetrar més enllà de les línies enemigues, recollir informació, fer presoners i eliminar objectius a distància. Van ser testimonis dels horrors que va patir el seu regiment, que va perdre el 97% dels efectius en una batalla, i finalment van prendre part en les batalles als boscos d'Alemanya abans d'obrir-se camí cap a Holanda per alliberar-la.

"Franctiradors contra els nazis" ofereix una perspectiva única, la dels ulls d'un explorador-franctirador. Les seves són històries d'atreviment, heroisme i sang freda: des de l'espionatge en ciutats i posicions ocupades pels alemanys o de missions per matar enemics com a franctiradors, a l'acció d'un d'aquests soldats que va capturar sense ajuda 25 soldats alemanys. Convivint i lluitant junts, creant un vincle estret d'experiència compartides, van forjar un grup agermanat que va lluitar a la línia del front.

Una producció de Yap Films, Corus Enternainment i Rogers Cable Network Fund dirigida per Robin Bicknell.

T12 - El dia en que... va triar la guerra

"El dia en que... va triar la guerra", a "Cronos"

Els gabinets de crisi de Churchill, De Gaulle i Roosevelt abans d'entrar en guerra són tres moments cabdals del segle XX, quan tres caps d'estat fan front a la crisi internacional prenent una decisió personal que canviarà el curs de la història. "El dia en què... va triar la guerra" és una sèrie de tres episodis.

"El dia en què... va triar la guerra"

Sèrie produïda per ET LA SUITE Productions i France 5 i dirigida per Laurent Portes i Laurent Joffrin, que recull tres moments cabdals del segle XX, quan tres caps d'estat fan front a la guerra i a la crisi internacional prenent una decisió personal que canviarà el curs de la història. Cadascun d'aquests episodis narra les dramàtiques últimes vint-i-quatre hores en què la decisió d'un home fa història. Segons quina sigui la decisió presa, això ho pot canviar tot.

En aquests tres episodis, la història se'ns presenta com una pel·lícula de suspens, a través de la reconstrucció dels escenaris i amb el suport dels arxius, que ens permeten reviure el dia en què l'acció d'un home determina la història. Els gabinets de crisi de Churchill, De Gaulle i Roosevelt abans d'entrar en guerra en són tres bons exemples.

"Churchill"

"De Gaulle"

"El dia en què De Gaulle va triar la guerra"

El 16 de juny de 1940 a Bordeus, un gairebé desconegut subsecretari d'Estat per a la Guerra decideix rebel·lar-se obertament contra la política adoptada pel Govern legal francès, que es prepara per demanar un armistici a Alemanya. L'endemà, vola a Anglaterra. Així és com Charles de Gaulle, un general provisional en una funció subordinada, es convertirà en el líder de la França lliure, sense el qual el país hauria posat fi a la guerra des del camp dels vençuts.

"Roosevelt"

"El dia en què Roosevelt va triar la guerra"

El 8 de desembre de 1941, quan l'aviació japonesa acaba d'enfonsar a Pearl Harbor una gran part de la Flota del Pacífic dels Estats Units, Roosevelt posa el país en estat de guerra i decideix centrar els principals esforços no en contra del Japó, sinó en contra d'Alemanya. Elegit per fer la pau, Roosevelt, gairebé sol, va fer tot el possible per provocar els japonesos i portar els Estats Units a la guerra al costat de les democràcies. Sense ell, Alemanya probablement hauria guanyat.

T11 - Lluita contra el nazisme

Dos documentals sobre la lluita contra el nazisme, a "Cronos"

El primer documental s'acosta a Nancy Wake, una lluitadora incansable contra els nazis. I el segon gira al voltant de Von Stauffenberg, el protagonista del complot més seriós per liquidar Adolf Hitler.

"Cronos" emet dos documentals: "Nancy Wake: contra la Gestapo" i "Stauffenberg, la història verdadera".

Documental sobre la lluita contra el nazisme, a "Cronos"

"Nancy Wake: contra la Gestapo"

Aquest docudrama narra la biografia de Nancy Wake, que va ser la dona més condecorada pels aliats i la persona més buscada per la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial. Els alemanys li van posar el sobrenom de Ratolí Blanc per la seva habilitat per escapolir-se.

Quan va esclatar la guerra, era una jove casada amb un francès milionari que vivia luxosament a la cosmopolita ciutat de Marsella. Ho va abandonar tot per convertir-se en sabotejadora, organitzadora i combatent de la Resistència, en una lluita incansable contra els nazis.

La seva vida és un exemple de valentia i optimisme davant d'unes dificultats aparentment insuperables.

 

"Stauffenberg, la història verdadera" (22.45)

Stauffenberg, la història verdadera, a "Cronos"

L'adhesió majoritària a Hitler també va tenir clarobscurs. Més de 200.000 intel·lectuals es van suïcidar, d'altres exiliar i una minoria va complotar per acabar amb la vida de Hitler.

Claus Philipp Maria Schenk Graf von Stauffenberg va ser el protagonista del complot més seriós per acabar amb la vida d'Adolf Hitler, ja cap al final de la Segona Guerra Mundial. Malgrat que lluità lleialment durant la guerra, les atrocitats comeses pels nazis el faran anar gestant un atemptat que acabi amb la vida del dictador.

Quan Hitler pren el poder, l'any 1933, bona part de l'aleshores petit exèrcit alemany no és nazi. La majoria d'oficials són homes molt conservadors, i molts d'ells són aristòcrates que fan la carrera militar. Hitler, en primera instància, afavorirà l'exèrcit, però quan els nazis porten Alemanya a la guerra, una bona part dels oficials se sentirà incòmode amb la política hitleriana. Un d'ells serà Von Stauffenberg. 

Unes greus ferides de guerra, paradoxalment, li donaran l'oportunitat de treballar al costat del Führer. Aleshores aconseguirà organitzar una gran conspiració per acabar amb Hitler.

T9 - Els nens de Blankenese

"Els nens de Blankenese", a "Cronos"

La història de vint nens, supervivents del camp de concentració de Bergen-Belsen, que troben refugi temporalment a casa d'en Warburg, un banquer jueu.

Una imatge del documental "Els nens de Blankenese".

"Cronos" emet el documental "Els nens de Blankenese".

A Hamburg, vint nens, tots joves supervivents del camp de concentració de Bergen-Belsen, troben refugi temporalment a casa d'en Warburg, un banquer jueu. Allà tres noies els cuiden i els fan classe, però els locals i les autoritats britàniques no es refien dels "nens de Blankenese". Atrapats en una teranyina de primers petons, un antisemitisme descarat i un somni col·lectiu d'Israel, els nens troben el camí de tornada a la vida normal. El maig de 1946, els primers emigren a Israel...

T9 - La màfia roja I

La sèrie documental "La màfia roja" ("Red Mafia")

Mirant-ho des de fora, sembla que la corrupció sigui una malaltia crònica que afecta la societat russa. Com i quan va començar? Es tracta d'un fenomen de l'era moderna o d'un mal que s'arrossega de fa dècades o fins i tot segles?  

Aquesta sèrie documental aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Està basada en la recerca d'arxiu a càrrec d'un grup de redactors del projecte que van investigar els autèntics motius que van provocar els escàndols més infames i tot sovint més ben amagats del país. Alguns dels fets que van sortir a la llum al llarg del procés es faran públics per primera vegada a través del programa. Es poden establir paral·lelismes amb el que està succeint avui dia?

Cada episodi presenta casos individuals de subjectes que segueixen el seu propi i únic model a l'hora d'enriquir-se il·legalment. Les històries són narrades per testimonis oculars, les vides dels quals es van veure directament afectades pels esdeveniments: investigadors, agents, informadors, criminals, familiars dels acusats. Tots els episodis inclouen una descripció del rerefons històric i de l'esperit de l'època. 

 "Red Mafia" ofereix una visió ben particular de la vida a la Unió Soviètica i ens ajuda a comprendre l'ús i l'abús de poder en detriment del conjunt de la població.

L'or dels bolxevics, a "Cronos"

El programa torna amb un documental rus sobre l'or i els metalls preciosos que els bolxevics van sostraure als tsars i a les famílies burgeses.

En el programa podeu veure el capítol "L'or dels bolxevics".

L'or i altres metalls preciosos que els bolxevics van sostraure als tsars i a les famílies burgeses anava destinat a finançar les activitats de la Tercera Internacional (Internacional Comunista) als països occidentals.

Tanmateix, mentre la revolució s'està tot just posant en marxa, alguns dels revolucionaris que tracten amb els béns confiscats s'asseguren el seu pessic. A la bandera roja i el fusell, companys fidels, se'ls afegeixen vi, dones i cocaïna.

Segurs de la seva contribució personal al triomf del bolxevisme, els camarades del politburó no tenen cap pressa per aturar aquestes transaccions il·lícites potser perquè algun d'ells també se n'està beneficiant? Stalin, cap del Control Estatal de la Unió Soviètica, té un fort interès per obtenir resposta a la pregunta. Qui caurà, en aquest afer? A qui es protegirà? I com trobarà Stalin la manera de posicionar-se en contra d'alguns col·legues del politburó en la seva carrera per assolir el càrrec de secretari general del partit comunista?

 

El final de la Segona Guerra Mundial a la URSS, a "Cronos"

Al mariscal Georgiy Júkov, el líder militar més condecorat de la Unió Soviètica, se l'acusa d'apropiar-se part del botí aconseguit a Alemanya en els saquejos de guerra per a benefici propi.

"Cronos" emet "El cas dels botins de guerra" un nou capítol de la sèrie "La màfia roja", una sèrie documental que aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica.

"El cas dels botins de guerra".

La Segona Guerra Mundial s'ha acabat, però a les oficines del govern ja se n'està lliurant una altra. Al mariscal Georgiy Júkov, el líder militar més celebrat i més condecorat de la Unió Soviètica, se l'acusa d'apropiar-se part del botí aconseguit a Alemanya en els saquejos de guerra per a benefici propi.

El promotor dels càrrecs contra Júkov és Víktor Abakumov, el primer director del KGB, curosament escollit i instruït per Lavrenti Bèria, cap de la seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin (NKVD). La jugada, d'una banda, és la resposta a la idea de Stalin d'apaivagar la revolta entre els seus generals. D'altra banda, li serveix per desafiar el seu homòleg del sistema penitenciari soviètic, el general Ivan Serov, un vell enemic.

L'escàndol obliga Stalin a enviar el popular general a un exili virtual nomenant-lo comandant del districte militar d'Odessa. La mesura també passa bona factura al cercle més pròxim de Júkov: el general Kryukov i la seva esposa, la famosa cantant Lidya Rouslanova, són enviats a camps de presoners, d'on només en seran rehabilitats pòstumament.

T8 - Els secrets del cuirassat Yamato

"Els secrets del cuirassat 'Yamato'", a "Cronos"

Abans d'atacar Pearl Harbor, l'armada japonesa tenia una gran confiança que acabaria derrotant els Estats Units. I aquesta confiança tenia la base en una arma secreta dels japonesos: els supercuirassats.

Abans d'atacar Pearl Harbor, l'armada japonesa tenia una gran confiança que acabaria derrotant els Estats Units. I aquesta confiança tenia la base en una arma secreta dels japonesos: els supercuirassats. Els cuirassats eren els vaixells de guerra més poderosos fins a la Segona Guerra Mundial, uns monstres d'acer que eren capaços de disparar bales de canó, que pesaven tones, a quilòmetres de distància.

Els japonesos havien construït en secret els cuirassats més grossos de la història. El principal era el "Yamato", un vaixell de 75.000 tones de pes i amb uns canons que podien disparar a quaranta quilòmetres de distància. D'aquesta mena de vaixells, els nord-americans no en tenien cap, ni en van tenir mai.

Però el "Yamato", i el seu vaixell bessó, el "Mushashi", van resultar força inútils davant de l'aviació naval dels nord-americans. Quan ja la derrota era un fet, el "Yamato", que estava amagat en una base naval del Japó, va rebre l'ordre de sortir a la mar a enfrontar-se amb tota la flota nord-americana: un superdestructor contra mil cinc-cents vaixells de guerra de tota mena.

Aquest dilluns, "Cronos" ofereix una història èpica i tràgica. Acompanya una expedició científica a visitar, al fons del mar, les restes del "Yamato", mentre es coneix la seva història a través del relat dels supervivents, d'imatges d'època i de reconstruccions amb ordinador i amb actors.

Un documental apassionant, a "Cronos".

T8 - 42 maneres de matar Hitler

Sinopsis

La mort del líder nazi, Adolf Hitler, va ser desitjada per moltes persones durant la seva vida, fins arribar al punt d'intentar matar-lo en 42 ocasions. Aquest documental mostra com alguns dels intents no van arribar a concretar-se, però d'altres van ser del tot reals.

T8 - Els trens de la vergonya

"Els trens de la vergonya", a "Cronos"

El maig del 1940 bona part de França està ocupada per l'exèrcit alemany. Els nazis deportaran els jueus, els gitanos i els resistents cap a Alemanya, on molts trobaran la mort.

"Cronos" emet els dos capítols d''"Els trens de la vergonya".

Capítol 1

Des del maig del 1940, bona part de França serà ocupada per l'exèrcit alemany. Els nazis, com faran de fet en tots els països on entren, voldran que els jueus, els gitanos i els resistents siguin deportats cap a Alemanya, i molts hi trobaran la mort.

Durant molts anys, aquests fets execrables van ser atribuïts pràcticament en exclusiva als ocupants i a alguns col·laboradors dels països envaïts. Però és molt probable que en aquests països, i en concret a França, la col·laboració amb els nazis fos molt intensa.

Per exemple, molts deportats seran transportats en trens francesos, en combois organitzats exclusivament per francesos i en les condicions inhumanes que imposaran alguns francesos als seus compatriotes. Aquests fets, coneguts des de fa temps però poc difosos, han portat a anomenar aquests combois de deportats "combois de la vergonya".

El documental reconstrueix aquests fets, amb llargs combois on desenes de milers d'homes, dones i nens van ser portats cap al genocidi pels seus propis veïns. Cap d'aquests combois no va ser mai frenat, desviat o aturat per l'acció dels ferroviaris francesos.

A través de testimonis i experts, i amb reconstruccions acurades i imatges d'època, ens acostem a un fet monstruós de la història contemporània.

 

Capítol 2

França va estar ocupada per la Wermacht alemanya des del maig de 1940 fins al setembre de 1944. Els nazis van controlar la vida dels francesos i molts s'hi van resistir heroicament.

Entre ells, els ferroviaris que després de la invasió de Normandia frenaran o impediran que circulin els trens francesos que poden portar soldats i armes per a les tropes nazis que lluiten a França. Mil set-cents d'aquests empleats dels ferrocarrils seran afusellats pels alemanys.

Però els trens francesos i bona part dels empleats de la companyia ferroviària no van tenir ni molt menys aquesta actitud tan heroica, més aviat van fer el joc a l'invasor. El paper galdós d'aquests francesos va ser el mateix que el que molts dels seus compatriotes van tenir durant l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial.

Quan França va ser alliberada, els primers interessats a amagar el col·laboracionisme de la majoria van ser els nous líders, els que més havien lluitat contra el nazisme: Charles de Gaulle per un costat i els comunistes per un altre. Van preferir oferir una imatge millor de França de cara al futur.

El documental, fet per periodistes i historiadors francesos, explica aquests fets sense ornaments i sense amagar res. "Els trens de la vergonya" denuncia la indiferència amb què es va acollir la deportació de desenes de milers de jueus i gitanos, que van ser duts a Alemanya a morir.

T7 - La crida del 18 de juny: De Gaulle i Churchill

"De Gaulle i Churchill", a "Cronos"

Un documental basat en les memòries del general francès Charles de Gaulle i el ministre britànic Winston Churchill.

"Cronos" emet els dos capítols de "La crida del 18 de juny: De Gaulle i Churchill", un documental extraordinari basat en les memòries dels dos líders que reconstrueix minuciosament aquells dies de mitjans de juny de 1940. El documental compta amb uns actors extraordinariament semblants als autèntics De Gaulle i Hitler i ofereix una reconstrucció de luxe.

La crida del 18 de juny: De Gaulle i Churchill (capítol 1)

Quins homes tan diferents, oi? L'un, l'alt i de nas prominent, és el general francès Charles de Gaulle i l'altre és el flamant nou primer ministre britànic, Sir Winston Churchill. S'acaben de conéixer en unes circumstàncies ben complicades: França ha estat envaïda per l'Alemanya de Hitler i, clarament, està sent derrotada.

Els dos homes són ben diferents: De Gaulle, tret del gust pel tabac, és sobri, sense sentit de l'humor, seriós... A Churchill també li agrada el tabac i el wiskhy i fer migdiades i riure i ballar... Malgrat les diferències, tots dos s'entendran molt bé. Tant el francès com l'anglès estan determinats a resistir sense rendir-se contra l'agressor nazi.

Però, tant a la Gran Bretanya com a França, n'hi ha molts que prefereixen la rendició i la submissió a Hitler. Churchill i De Gaulle, doncs, no ho tenen fàcil per mantenir la lluita.

 

La crida del 18 de juny: De Gaulle i Churchill (capítol 2)

Els dos homes estan a punt de prendre una decisió històrica. Som al juny de 1940, la Wehrmacht alemanya ha envaït França i el nou govern del mariscal Petain està disposat a rendir-se i deixar sol el seu aliat, la Gran Bretanya. Però un general ficat en política, Charles de Gaulle, no hi està d'acord i amb el suport del primer ministre britànic, Winston Churchill, vol continuar la resistència.

La situació no és fàcil. El ministre d'Afers Estrangers britànic, Lord Halifax, vol arribar a un acord amb Hitler i De Gaulle, en aquests moments, està perseguit per les autoritats franceses. Però la voluntat fèrria dels dos homes, de personalitats totalment diferents, aconseguirà mantenir la flama de la lluita contra el nazisme.