T13 - Berlin 1936. El somni olímpic de Hitler

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler", a "Cronos"

Els nazis es van mostrar en contra que els Jocs Olímpics de 1936 se celebressin a Berlín. Però, quan van arribar al poder, van decidir convertir aquell esdeveniment en un far de propaganda per al règim d'Adolf Hitler i un dels projectes estrella va ser la construcció de la vila olímpica més fastuosa que s'hagués vist mai. L'encarregat de portar-la a terme era el capità Wolfgang Fürstner, que va dur a bon terme la tasca i que va morir només tres dies després d'acabar els Jocs. Què va passar?

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler", a "Cronos"

Mai abans les Olimpíades havien estat tan complicades, mai abans el muntatge havia estat tant pompós, mai abans els jocs havien estat tan controvertits. Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 van significar un abans i un després. Els esports i la política, dues esferes que no s'haurien de barrejar, van convergir en una gegantina simbiosis. La competició mundial esportiva es va convertir en un espectacle de propaganda nazi. Planificada i executada meticulosament, amb una precisió militar.

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler"

Tant pel que fa al desenvolupament com en la posada en escena, els Jocs Olímpics de 1936 van ser un metàfora de la vida sota el Tercer Reich. D'una banda, Alemanya es va veure a si mateixa com un país jove i renovat, que es va impressionar i enlluernar tant a si mateix com als visitants dels jocs, amb la supèrbia dels èxits aconseguits i de la seva  pròpia fortalesa. D'altra banda, van quedar els que no van encaixar i no van ser autoritzats a prendre part en l'esdeveniment, els que van quedar exclosos (i van ser eliminats després).

El règim nacionalsocialista volia que aquest principi fonamental –situar els participants en un pedestal i excloure els pàries- formés part també de l'essència dels jocs de 1936, malgrat que anés completament contra l'esperit olímpic. Representava una contradicció fonamental que va enfrontar els organitzadors dels Jocs amb els participants i que va donar lloc a conflictes molt profunds. 

El documental revisa la imatge tradicional d'aquells jocs, que va ser decisivament  conformada per la pomposa estètica nazi de la cineasta alemanya Leni Riefenstahl. El documental reexplica amb fermesa aquells fets des d'una nova perspectiva, la del punt de vista de la gent que va participar en aquells jocs.  

Una producció de Spiegel TV dirigida per Mira Thiel i Florian Huber.