T12 - El complot de la pólvora

"Cronos" estrena "El complot de la pólvora", sobre Guy Fawkes

La verdadera història de Guy Fawkes, esdevingut el símbol d'Anonymous

Una imatge del documental "El complot de la pólvora"

"El complot de la pólvora"

Els conspiradors de la pólvora eren un grup de tretze joves cavallers catòlics, liderats per Guy Fawkes, que volien liquidar d'un sol cop tota la classe dirigent anglesa i protestant. El pla era fer volar amb pólvora el palau de Westminster, a Londres, el dia que es constituïa la cambra, just en el moment en què hi havia tota la classe política a dins.

El cop va ser frustrat la nit del 5 de novembre del 1605, gairebé en l'últim moment, quan Fawkes ja es dirigia amb unes metxes a encendre la pólvora, descobert, entre altres raons, per les indiscrecions d'un dels membres del grup, que van permetre saber tots els detalls del pla dels conspiradors.

Fawkes, un cop detingut, va ser interrogat, i la transcripció del que va dir és la base de la pel·lícula "El complot de la pólvora" ("Gunpowder plotters: in their own words"), la primera dramatització d'aquells fets feta a partir de les seves pròpies paraules, que expliquen tots els secrets d'una conspiració tramada al llarg de divuit mesos. Una informació privilegiada i molt detallada sobre una història èpica de fe catòlica, fanatisme, persecució i traïció.  

Al Regne Unit, la nit del 5 de novembre és la "nit de Guy Fawkes", en què els britànics commemoren amb focs artificials la conspiració d'aquell grup de catòlics que es van sentir ofesos per les lleis de l'Anglaterra protestant i per la forma en què l'Estat s'havia tornat contra ells, multant-los o expropiant-los les terres si no assistien als oficis protestants.

La figura de Guy Fawkes ha estat molt popularitzada per la màscara dissenyada per l'il·lustrador David Lloyd que duu el protagonista de la pel·lícula "V de Vendetta" i que després s'ha convertit en el símbol del grup activista Anonymous.

T12 - Ben Bela, presoner de París

"Cronos" estrena "Ben Bela, presoner de París"

Encara queden zones fosques en el conflicte francoalgerià, com el segrest de l'avió en què viatjaven un grup de dirigents nacionalistes algerians durant les negociacions per posar fi a la guerra d'Algèria

Una escena del documental "Ben Bela, presoner de París"

"Ben Bela, presoner de París"

Encara queden zones fosques en el conflicte francoalgerià, com el segrest de l'avió en què viatjaven un grup de dirigents nacionalistes algerians durant les negociacions per posar fi a la guerra d'Algèria. El 22 d'octubre de 1956, quatre dirigents històrics del Front d'Alliberament Nacional (FLN) viatgen amb avió del Marroc a Tunísia, on s'ha de fer una reunió per proposar una alternativa al conflicte. La delegació algeriana està formada per Ahmed Ben Bela, Hocine Ait Ahmed, Mohammad Kidher i Mohamed Boudiaf, acompanyats pel professor Mostefa Lacharef.

Els serveis secrets francesos, al càrrec de la vigilància d'aquests líders, amb seu al Caire i sota la protecció de Nasser, perpetren un canvi en el pla del vol de l'avió DC-3, que surt de Rabat però s'acaba desviant a Alger, amb una escala prèvia a l'aeroport de Son Sant Joan (Mallorca). Aquest acte de pirateria, el primer en la història de l'aviació civil, és denunciat per totes les cancelleries i es converteix en una operació totalment contraproduent: anul·la els esforços fets per a una unió del nord d'Àfrica que involucra el govern francès de René Coty, deixa el FLN sense els seus portaveus més experimentats i reforça la determinació dels seus companys a la resistència. Les negociacions especialment secretes entre el FLN i el govern francès finalitzen amb l'acord següent: autonomia durant deu anys per a Algèria, amb un parlament algerià elegit per sufragi universal, amb una representació de garanties europea i la gestió conjunta d'alguns ministeris, com Defensa, Finances i Afers Exteriors. De fet, el que acabava de canviar, més enllà de l'increïble gir dels fets, era el curs de la història comuna entre França i Algèria.

Ben Bella i els seus companys van a passar sis anys en captivitat a França, on es perfila una altra lluita: sobreviure i mantenir vincles amb els seus companys d'armes. Detinguts en un primer moment a la presó de la Salut i a Fresnes, el general De Gaulle temia per les seves vides i per protegir-los dels activistes de l'OAS -l'organització politicomilitar clandestina francesa creada el 1961 per defensar la presència francesa a Algèria- ordena el seu trasllat a Fort Liédot, a l'illa d'Aix.

Així, amb la màxima discreció, col·laboraran en la solució del conflicte francoalgerià. Des del març de 1959 fins al maig de 1961, el Fort Liédot serà una plataforma de negociació que tindrà com a actors una multitud d'advocats i d'emissaris de l'Elisi. Traslladats primer al Castell de Turquant (Maine-et-Loire) i després al castell d'Aulnoy (Sena i Marne), seran alliberats després de la signatura dels acords d'Evian, que van posar fi a la guerra d'Algèria el 18 de març de 1962.

Com eren aquests homes que van passar de presoners a negociadors? Quins van ser els seus vincles amb el món exterior? Quins van ser els seus advocats i quin paper van jugar? A través d'arxius inèdits -especialment de l'espionatge d'informació general- i dels testimonis, la pel·lícula "Ben Bela, presoner de París" ("Dans l'ombre d'un guerre") reconstrueix el curs d'aquests presos tan especials. Un d'ells, Ahmed Ben Bela, es convertiria un parell d'anys més tard en el primer president de l'Algèria independent.

T12 - Aula 70, els nois de la Via Júlia

"Cronos" estrena "Aula 70, els nois de la Via Júlia"

Tres joves científics italians van salvaguardar la feina d'anys de recerca científica de les bombes dels nazis

Una escena d'"Aula 70, els nois de la Via Júlia"

"Aula 70, els nois de la Via Júlia".

Roma, estiu de 1943. Tres homes joves empenyen un carretó atrotinat a través dels carrers d'una ciutat encara sota la commoció del bombardeig que acaba de tenir lloc. En el carretó, sota unes mantes militars i empaquetat de la millor manera possible en caixes de fusta, hi ha un delicat aparell experimental que ha escapat a la destrucció.

Uns dies abans, mil tones de bombes han caigut sobre Roma. A la Universitat, tres joves investigadors -Ettore Pancini, Oreste Piccioni i Marcello Conversi- tenen la intenció de salvaguardar la feina d'anys de recerca científica, protegint el seu valuós equip d'investigació de nous atacs: han de portar-lo a un altre lloc, a una zona més segura de la ciutat. I així, carreguen tot el material en un carretó i el transporten al Liceu Virgili, un lloc més segur en aquella "città aperta" per la seva proximitat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.

En veure'ls passar pels carrers de Roma, suats, demacrats pel cansament i amb aspecte de venedors ambulants, enmig d'una situació que pot semblar fins i tot simpàtica, prenem consciència del drama que els suposa salvar el tresor científic del físic italià Enrico Fermi, que el 1938 havia estat guardonat amb el Premi Nobel de Física. Va ser aquest fet, l'elecció de continuar la seva investigació tot i la guerra cada vegada més devastadora i l'amenaça de la detenció i la tortura per part dels nazis, el que va fer possible que un dels descobriments científics més importants del segle XX, sobre la física de les partícules, acabés veient la llum.

T14 - Erich Mielke, el mestre de la por

"Erich Mielke. El mestre de la por", a "Cronos"

Erich Mielke va ser un comunista fidel al règim de l'RDA, la República Democràtica Alemanya. Com a soldat del partit, va dirigir amb mà de ferro la policia política des del seu càrrec de ministre de Seguretat. Un home que desconfiava del seu poble i, alhora, volia que l'estimessin. I uns dels màxims dirigents de l'Alemanya comunista que es va mantenir fidel a la seva causa després de la caiguda del mur de Berlín i del règim totalitari.

"Erich Mielke. El mestre de la por", a "Cronos"

"Erich Mielke. El mestre de la por", a "Cronos"

Erich Mielke va ser un dels polítics més controvertits de l'RDA. Com a ministre de Seguretat, durant molts anys es va mantenir com un soldat fidel al partit que va actuar per motius "humanistes", tal com ell mateix va manifestar. El "mestre de la por" era un home amb una energia inesgotable increïble, un arribista i supervivent polític i un addicte a la feina que subordinava la seva vida a la "gran causa". Un home que desconfiava del seu poble i que, alhora, volia ser estimat pel poble. Paranoia, amagada sota un mantell de proximitat aparent.

Però, qui va ser realment aquest home que va portar alhora temes de la CIA i del Servei Federal d'Intel·ligència (BND) de l'RDA? El docudrama de Jens Becker i Maarten van der Duin mostra la persona que hi havia darrere de l'aparell totalitari: la seva motivació, la seva fe, el seu poder, el seu funcionament i el seu fracàs.

La docuficció "Erich Mielke. El mestre de la por" ("Erich Mielke, meister der angst") ens la mostra en l'apogeu del seu poder, el 1989, i en la resignació més absoluta a la presó, el 1991. En el film, veiem un home de 83 anys, de vital importància en el seu lloc de treball, el Ministeri de Seguretat, tractant de salvar l'RDA, i també en la seva rendició final, trencat, a la presó de Moabit, a Berlín, en espera de judici -físicament i mentalment senil-, relatant la seva vida a una psicòloga. Nombroses entrevistes, excel·lents recreacions i documents extrets dels arxius de la STASI i del BND completen el treball.

Una coproducció de LOOKS Filmproktionen GmbH i MDR amb la col·laboració d'ARTE, dirigida per Jens Becker i Maarten van der Duin.

T14 - Cartes de Baghdad

"Cartes de Bagdad", a "Cronos"

La història real de Gertrude Bell, una dona complexa, espia britànica, exploradora, apassionada del món àrab i persa i amb molt poder polític. La també coneguda com a "Lawrence d'Aràbia femenina" va ajudar a dibuixar les fronteres de l'Iraq i, com a conseqüència, a formar l'Orient Mitjà modern.

"Cartes de Bagdad", a "Cronos"

"Cartes de Bagdad" ("Letters from Baghdad") és la història real de Gertrude Bell, també anomenada "Lawrence d'Aràbia femenina". La pel·lícula explica la història dramàtica d'aquesta espia britànica i exploradora amb poder polític. Bell va viatjar àmpliament per Aràbia abans de ser reclutada per la intel·ligència militar britànica, durant la Primera Guerra Mundial, per ajudar a dibuixar les fronteres de l'Iraq; com a resultat d'això, va ajudar a formar l'Orient Mitjà modern.

Amb imatges sorprenents i mai vistes de la regió, la pel·lícula narra l'extraordinari recorregut de Bell, tant pel desconegut desert d'Aràbia com per l'interior sagrat del poder colonial britànic. La història està completament explicada a través de les paraules de Gertrude Bell i dels seus contemporanis, extretes de cartes íntimes, diaris privats i documents oficials. Som davant la mirada única d'una dona complexa que ens transporta a un món desaparegut que resulta molt actual.

La pel·lícula ha estat guardonada amb el Premi del Públic en el Beirut International Film Festival 2016, any en què també va formar part de la selecció oficial del següents festivals: BFI London Film Festival, DOC NYC, IDFA i HAIFA Film Festival.

Una producció de Between the Rivers Produtions, dirigida per Zelva Oelbaum i Sabine Krayenbühl.

T12 - 1916, la revolta de Pasqua

"La revolta de Pasqua", a "Cronos"

La història de l'alçament d'un grup de nacionalistes irlandesos contra l'ocupació britànica el Dilluns de Pasqua del 1916.

"La revolta de Pasqua" ("Easter 1916") és una sèrie documental històrica que reconstrueix els moments clau i examina les vides dels set signants de l'Alçament del Dilluns de Pasqua del 1916 a Dublín. Els signants d'aquell document s'han convertit en figures llegendàries en la mitologia republicana i nacionalista irlandesa, però les seves històries personals i les referències a les seves vides han estat sovint emmascarades o s'han perdut en l'hagiografia.

Aquesta sèrie, dirigida per Dathaí Keane, narra la història de cadascun d'aquells homes i explora les circumstàncies individuals i la cadena d'esdeveniments que els van portar a prendre l'Oficina General de Correus (GPO) de Dublín aquell Dilluns de Pasqua del 1916, moment decisiu en la història de la Irlanda del segle XX.

L'alçament --conegut com a "Easter 1916", que és també el títol del conegut poema en què William Butler Yeats descriu les seves emocions davant d'aquests fets-- és una de les fites més conegudes i més esmentades de les aspiracions i ambicions nacionals irlandeses. Però, qui eren els homes que van redactar i signar l'alçament i que, en fer-lo efectiu, van signar la seva pròpia sentència de mort? Thomas J. Clarke, Sean MacDiarmada, James Connolly, P. H. Pearse, Éamonn Ceannt, Thomas McDonagh i Joseph Plunkett són els seus noms i aquesta sèrie ens mostra els homes, els seus orígens i les seves famílies.

Cada home tenia la seva pròpia història i formaven un grup molt més heterogeni del que generalment es creu: un afectat per la pòlio a l'avançada edat de 28 anys; un comptable i gaiter virtuós, que havia tocat per al papa Pius X a Roma el 1908; un que havia estudiat vuit anys per a capellà; un escocès de naixement; un que havia passat quinze anys en una presó britànica abans del 1900, condemnat pels seus ideals republicans; el fill d'un propietari ric de Dublín, i el més famós, un teòric de l'educació, solitari i gran orador, i també aclamat poeta i contista.

 Capítol 1: James Connolly

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

James Connolly va néixer en els suburbis d'Edimburg, de pares irlandesos, i es va unir a l'exèrcit britànic quan només tenia 15 anys, ocultant la seva edat real. Enviat a Irlanda, va veure de primera mà l'extrema pobresa a Dublín i no va passar gaire temps abans que abandonés l'exèrcit amb emocions contraposades sobre el que l'imperi britànic estava fent amb la seva gent.
El seu compromís socialista de tota la vida el va portar a lluitar sempre pels pobres allà on vivia, oposant-se als poderosos industrials i capitalistes, fins que finalment va fer front al poder de l'exèrcit britànic amb el seu Exèrcit Ciutadà Irlandès, lluitant al costat dels voluntaris irlandesos de Pearse, en la setmana de Pasqua del 1916.
Connolly va ser greument ferit durant l'Aixecament d'abril, se li va fer un consell de guerra i va ser condemnat a mort. El van treure del llit de l'hospital el mes de maig i el van executar a la presó de Kilmainham, lligat a la cadira perquè les ferides li impedien romandre dret.

 

Capítol 2: Tom Clarke

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

Botiguer, estanquer i vell membre de l'organització Germandat Republicana Irlandesa (IRB), James Thomas "Tom" Clarke és considerat per molts el líder impulsor de l'Aixecament de Pasqua del 1916, com a primer signant de la Proclamació.

Nascut a l'illa de Wight de pares irlandesos -el seu pare era sergent a l'exèrcit britànic-, va créixer fins a convertir-se en un prominent membre de l'IRB. Va estar empresonat quinze anys en presons angleses per la seva participació en una campanya de bombardejos fracassats a Anglaterra i va organitzar el Consell Militar que planificaria l'Aixecament de Pasqua.

Va ser afusellat el 4 de maig del 1916 per la seva participació en aquests fets.

Capítol 3: Éamonn Ceannt

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

Éamonn Ceannt va néixer com a Edward Thomas Kent a Ballymoe, comtat de Galway, el 21 de setembre de 1881. L'any 1982, quan el seu pare es va retirar de la Royal Irish Constabulary, la família es va traslladar a Dublín, on el jove Edward va créixer i on es va interessar per l'onada creixent del nacionalisme irlandès. Es va unir a la Lliga Gaèlica, va canviar el seu nom al gaèlic Éamonn Ceannt i es va convertir en un mestre de gaita irlandesa, instrument que fins i tot va tocar per al papa Pius X a Roma.

Comptable de professió, Ceannt va ser el comandant del 4t Batalló de Voluntaris Irlandesos durant la revolta mantinguda a South Dublin Union, on va tenir lloc l'enfrontament més ferotge, i es va resistir a rendir-se quan va rebre l'ordre de fer-ho des del quarter general de Voluntaris, a l'Oficina Central de Correus.

Éamonn Ceannt va ser executat per un escamot d'afusellament el 8 de maig, als 34 anys.

T11 - La màfia roja III

La sèrie documental "La màfia roja" ("Red Mafia")

Mirant-ho des de fora, sembla que la corrupció sigui una malaltia crònica que afecta la societat russa. Com i quan va començar? Es tracta d'un fenomen de l'era moderna o d'un mal que s'arrossega de fa dècades o fins i tot segles?  

Aquesta sèrie documental aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Està basada en la recerca d'arxiu a càrrec d'un grup de redactors del projecte que van investigar els autèntics motius que van provocar els escàndols més infames i tot sovint més ben amagats del país. Alguns dels fets que van sortir a la llum al llarg del procés es faran públics per primera vegada a través del programa. Es poden establir paral·lelismes amb el que està succeint avui dia?

Cada episodi presenta casos individuals de subjectes que segueixen el seu propi i únic model a l'hora d'enriquir-se il·legalment. Les històries són narrades per testimonis oculars, les vides dels quals es van veure directament afectades pels esdeveniments: investigadors, agents, informadors, criminals, familiars dels acusats. Tots els episodis inclouen una descripció del rerefons històric i de l'esperit de l'època.

"Red Mafia" ofereix una visió ben particular de la vida a la Unió Soviètica i ens ajuda a comprendre l'ús i l'abús de poder en detriment del conjunt de la població.

La corrupció a l'antiga URSS, a "Cronos"

La corrupció a l'antiga URSS, a "Cronos"

El programa emet dos capítols de "La màfia roja", una sèrie que aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica.

"Cronos" emet dos capítols de "La màfia roja", una sèrie documental que aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica.

"El KGB contra el ministeri de l'interior"

En els anys d'estancament polític durant el règim de Bréjnev, les dues principals forces del sistema polític de l'URSS s'embranquen en una exemplar batalla encoberta que implicarà Nikolai Shchelokov, ministre de l'Interior, i Iuri Andròpov, el poderós cap del KGB.

Un mes després de la mort de Bréjnev i de l'arribada al poder d'Andròpov, Shchelokov és destituït com a conseqüència d'una impressionant sèrie d'acusacions delictives. Un decret del Soviet Suprem l'inculpa d'abús de poder i li retira el rang militar de general soviètic.

La labor de recerca de la Lubianka, la seu central del KGB, havia donat molts fruits. Quedaven així exposades les activitats més il·lícites de la milícia russa i de l'aparell policial: suborns, desfalcs i ocultació de delictes. El sistema de corrupció arribava fins als més alts càrrecs del Ministeri de l'Interior. El mateix ministre, Nikolai Shchelokov, va tenir múltiples possibilitats d'enriquir-se durant l'exercici del seu mandat.

 

"La màfia de l'exèrcit"

Al maig del 1945 arriba el moment tan esperat pels soldats i els oficials soviètics: és hora de rebre les recompenses de guerra. Els constructors de la divisió militar DPS#5 no en queden al marge. Més de 400 persones que van servir sota la supervisió de Nikolai Pavlenko, el comandant de la DPS#5, obtenen ordres, medalles, trofeus i generoses bonificacions en efectiu. La majoria d'ells, però, no són conscients que la divisió a la qual van servir mai va existir oficialment.

Nikolai Pavlenko era un desertor que va crear aquesta organització fictícia, anomenada "Upravlenie Voennykh Rabot" ("Departament de Constructors de Guerra") o UVR, l'any 1942. Va aconseguir ascensos alhora que saquejava propietats del govern, tot beneficiant-se dels recursos assignats a la seva unitat. D'una petita agrupació militar, l'UVR va arribar a convertir-se en una poderosa organització, amb 20 branques en les regions occidentals de l'URSS.  

Com va poder existir una organització d'aquestes característiques sota el sever sistema de control de l'estalinisme? Sembla que alguns subordinats de Leónid Bréjnev en saben la resposta.

T11 - Lluita contra el nazisme

Dos documentals sobre la lluita contra el nazisme, a "Cronos"

El primer documental s'acosta a Nancy Wake, una lluitadora incansable contra els nazis. I el segon gira al voltant de Von Stauffenberg, el protagonista del complot més seriós per liquidar Adolf Hitler.

"Cronos" emet dos documentals: "Nancy Wake: contra la Gestapo" i "Stauffenberg, la història verdadera".

Documental sobre la lluita contra el nazisme, a "Cronos"

"Nancy Wake: contra la Gestapo"

Aquest docudrama narra la biografia de Nancy Wake, que va ser la dona més condecorada pels aliats i la persona més buscada per la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial. Els alemanys li van posar el sobrenom de Ratolí Blanc per la seva habilitat per escapolir-se.

Quan va esclatar la guerra, era una jove casada amb un francès milionari que vivia luxosament a la cosmopolita ciutat de Marsella. Ho va abandonar tot per convertir-se en sabotejadora, organitzadora i combatent de la Resistència, en una lluita incansable contra els nazis.

La seva vida és un exemple de valentia i optimisme davant d'unes dificultats aparentment insuperables.

 

"Stauffenberg, la història verdadera" (22.45)

Stauffenberg, la història verdadera, a "Cronos"

L'adhesió majoritària a Hitler també va tenir clarobscurs. Més de 200.000 intel·lectuals es van suïcidar, d'altres exiliar i una minoria va complotar per acabar amb la vida de Hitler.

Claus Philipp Maria Schenk Graf von Stauffenberg va ser el protagonista del complot més seriós per acabar amb la vida d'Adolf Hitler, ja cap al final de la Segona Guerra Mundial. Malgrat que lluità lleialment durant la guerra, les atrocitats comeses pels nazis el faran anar gestant un atemptat que acabi amb la vida del dictador.

Quan Hitler pren el poder, l'any 1933, bona part de l'aleshores petit exèrcit alemany no és nazi. La majoria d'oficials són homes molt conservadors, i molts d'ells són aristòcrates que fan la carrera militar. Hitler, en primera instància, afavorirà l'exèrcit, però quan els nazis porten Alemanya a la guerra, una bona part dels oficials se sentirà incòmode amb la política hitleriana. Un d'ells serà Von Stauffenberg. 

Unes greus ferides de guerra, paradoxalment, li donaran l'oportunitat de treballar al costat del Führer. Aleshores aconseguirà organitzar una gran conspiració per acabar amb Hitler.

T10 - Afganistan, error letal

"Afganistan, error letal", a "Cronos"

El programa "Cronos" emet un documental alemany que retrata la situació de crisi que es va viure al nord de l'Afganistan l'any 2009

"Cronos" ofereix un documental dedicat a l'Afganistan.

compartir a Faceboo

La guerra s'ha descrit com una manifestació de mort i destrucció, que exposa tot el que és negatiu a la vida. També és com es pot descriure la situació a Kunduz, una província de l'Afganistan i un capítol trist de la seva història recent. La situació és una responsabilitat internacional, amb la participació de nacions de dins i fora de l'OTAN, com Albània, Armènia, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Finlàndia, Alemanya, Hongria, Letònia, l'antiga república iugoslava de Macedònia, Mongòlia, Montenegro, Països Baixos, Noruega i Suècia.

La guerra de l'Afganistan és una guerra on és gairebé impossible distingir l'enemic de l'aliat. Tots els membres de l'ISAF, les forces de la coalició internacional, hi estan d'acord. Com pot saber algú si els seus informadors segueixen els mateixos objectius que ell?

Afganistan, error letal, a "Cronos"

"Afganistan, error letal"

El 2009 el coronel Georg Klein, el nou comandant de l'Equip Alemany de Reconstrucció Provincial, va ser testimoni dels atacs dels talibans que van matar un dels seus homes i en van ferir altres, tot seguit d'un atac amb bomba suïcida al seu campament. En resposta als missatges que va rebre d'un informador fiable fins aleshores, Klein va demanar a les forces americanes a la regió que llancessin dues bombes GBU-38 de 250 quilos als dos camions de combustible que van ser prèviament capturats pels talibans. Klein, categòric en el seu intent que no hi hagi víctimes innocents, va creure que estava fent alguna cosa de màxima rellevància política i militar, és a dir, l'eliminació de peces clau de la insurgència talibana.

"Afganistan, error letal"

Malauradament, ell havia rebut informació falsa i els suposats insurgents que es van veure en un vídeo de reconeixement eren, de fet, més de 100 civils afganesos, molts d'ells nens, que intentaven recollir el combustible dels camions amb finalitats purament domèstiques. Els nord-americans van fer cas a la petició de Klein i van llançar la seva càrrega mortal. Les subseqüents morts de civils innocents, especialment els seus fills, va significar un revés important per a les forces de coalició en el seu afany per conquerir el cor d'un poble fins aleshores reprimit pels talibans. Aquesta és una història de dolor, de patiment i de desconfiança. 

Una història de la creença en una causa. De la creença en una missió. Una missió a Kunduz.

T10 - La màfia roja II

La sèrie documental "La màfia roja" ("Red Mafia")

Mirant-ho des de fora, sembla que la corrupció sigui una malaltia crònica que afecta la societat russa. Com i quan va començar? Es tracta d'un fenomen de l'era moderna o d'un mal que s'arrossega de fa dècades o fins i tot segles?  

Aquesta sèrie documental aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Està basada en la recerca d'arxiu a càrrec d'un grup de redactors del projecte que van investigar els autèntics motius que van provocar els escàndols més infames i tot sovint més ben amagats del país. Alguns dels fets que van sortir a la llum al llarg del procés es faran públics per primera vegada a través del programa. Es poden establir paral·lelismes amb el que està succeint avui dia?

Cada episodi presenta casos individuals de subjectes que segueixen el seu propi i únic model a l'hora d'enriquir-se il·legalment. Les històries són narrades per testimonis oculars, les vides dels quals es van veure directament afectades pels esdeveniments: investigadors, agents, informadors, criminals, familiars dels acusats. Tots els episodis inclouen una descripció del rerefons històric i de l'esperit de l'època. 

 "Red Mafia" ofereix una visió ben particular de la vida a la Unió Soviètica i ens ajuda a comprendre l'ús i l'abús de poder en detriment del conjunt de la població.

La màfia del comerç detallista - La màfia roja

La corrupció a l'antiga URSS, a "Cronos"

El programa emet dos capítols de "La màfia roja", una sèrie que aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica.

"Cronos" emet dos capítols de "La màfia roja", una sèrie documental que aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica.

"La màfia del comerç detallista"

La Unió Soviètica al principi dels anys 80: una colla de veterans capitanejats per Leónid Bréjnev controla el país. L'economia es troba en un estat absurd i els productes més bàsics escassegen. Apareixen clans que prosperen gràcies al comerç il·legal amb béns de consum bàsics. Els encobreixen oficials de les altes esferes del govern. 

Iuri Sokolov, el cap de Gastronom Núm. 1, encarna el paradigma de com obtenir suport per la xarxa comercial mitjançant relacions privilegiades amb gent important i influent.

De cop i volta els moscovites tornen a trobar productes escassos a les lleixes de les botigues. Qui acaba pagant el preu d'aquesta insòlita "riquesa" a Moscou és el mateix Sokolov, que és detingut i jutjat. El cap del KGB i futur líder de la Unió Soviètica havia declarat la guerra a la corrupció. 

L'abast de l'activitat de Sokolov va ser prou notable en aquella època: només amb els diners confiscats, 250.000 rubles, es podien comprar 40 cotxes. Ara bé, el que continuarà sent una incògnita és la suma que Sokolov va aconseguir ocultar als investigadors i la que es va gastar en els nombrosos favors que va anar distribuint en forma de sobres blancs o de productes escassos a oficials municipals i del govern.

 

"La màfia de la pesca"

A la Unió Soviètica es va crear la nova tradició de menjar peix els dijous. La iniciativa d'establir aquest "dia del peix" va sorgir del ministre de Pesca, Aleksandr Ishkov. Ell mateix, a més, va convèncer el cap de govern Aleksei Kossiguin que el seu ministeri es faria càrrec del processament i la comercialització dels productes pesquers.

En un breu període de temps, el ministeri de Pesca va ser capaç d'establir un sistema eficient de reserves i venda al detall de marisc a la URSS en forma d'una cadena de supermercats especialitzats coneguda com Okean, "per tal de disposar d'abundant marisc del que en gaudirà el poble".

Aviat, però, aquesta pròspera cadena de botigues atrau l'atenció del president del KGB, Iuri Andròpov. Resulta que hi ha milers de tones de peix no registrades i que generen uns ingressos ocults que van a parar a les butxaques d'alguns oficials ministerials i fins i tot d'empleats del Comitè Central del PCUS. 

El ministeri de Pesca en conjunt s'erigeix com una piràmide de corrupció; el mateix ministre s'hi veu involucrat. El seu número dos, Vladímir Rytov, és detingut i més tard executat. Però qui serà el "peix més gros" que acabarà caient a les xarxes del KGB?

T10 - Sol contra Al Qaeda

 Sinopsis

L'agent de l'FBI John O'Neill va intentar durant anys convèncer els seus superiors que l'organització dirigida per Ossama Bin Laden era la pitjor amenaça terrorista a la que s'havien enfrontat mai els nord-americans. Aquest documetal recrea les investigacions d'O'Neill

T9 - La màfia roja I

La sèrie documental "La màfia roja" ("Red Mafia")

Mirant-ho des de fora, sembla que la corrupció sigui una malaltia crònica que afecta la societat russa. Com i quan va començar? Es tracta d'un fenomen de l'era moderna o d'un mal que s'arrossega de fa dècades o fins i tot segles?  

Aquesta sèrie documental aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Està basada en la recerca d'arxiu a càrrec d'un grup de redactors del projecte que van investigar els autèntics motius que van provocar els escàndols més infames i tot sovint més ben amagats del país. Alguns dels fets que van sortir a la llum al llarg del procés es faran públics per primera vegada a través del programa. Es poden establir paral·lelismes amb el que està succeint avui dia?

Cada episodi presenta casos individuals de subjectes que segueixen el seu propi i únic model a l'hora d'enriquir-se il·legalment. Les històries són narrades per testimonis oculars, les vides dels quals es van veure directament afectades pels esdeveniments: investigadors, agents, informadors, criminals, familiars dels acusats. Tots els episodis inclouen una descripció del rerefons històric i de l'esperit de l'època. 

 "Red Mafia" ofereix una visió ben particular de la vida a la Unió Soviètica i ens ajuda a comprendre l'ús i l'abús de poder en detriment del conjunt de la població.

L'or dels bolxevics, a "Cronos"

El programa torna amb un documental rus sobre l'or i els metalls preciosos que els bolxevics van sostraure als tsars i a les famílies burgeses.

En el programa podeu veure el capítol "L'or dels bolxevics".

L'or i altres metalls preciosos que els bolxevics van sostraure als tsars i a les famílies burgeses anava destinat a finançar les activitats de la Tercera Internacional (Internacional Comunista) als països occidentals.

Tanmateix, mentre la revolució s'està tot just posant en marxa, alguns dels revolucionaris que tracten amb els béns confiscats s'asseguren el seu pessic. A la bandera roja i el fusell, companys fidels, se'ls afegeixen vi, dones i cocaïna.

Segurs de la seva contribució personal al triomf del bolxevisme, els camarades del politburó no tenen cap pressa per aturar aquestes transaccions il·lícites potser perquè algun d'ells també se n'està beneficiant? Stalin, cap del Control Estatal de la Unió Soviètica, té un fort interès per obtenir resposta a la pregunta. Qui caurà, en aquest afer? A qui es protegirà? I com trobarà Stalin la manera de posicionar-se en contra d'alguns col·legues del politburó en la seva carrera per assolir el càrrec de secretari general del partit comunista?

 

El final de la Segona Guerra Mundial a la URSS, a "Cronos"

Al mariscal Georgiy Júkov, el líder militar més condecorat de la Unió Soviètica, se l'acusa d'apropiar-se part del botí aconseguit a Alemanya en els saquejos de guerra per a benefici propi.

"Cronos" emet "El cas dels botins de guerra" un nou capítol de la sèrie "La màfia roja", una sèrie documental que aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica.

"El cas dels botins de guerra".

La Segona Guerra Mundial s'ha acabat, però a les oficines del govern ja se n'està lliurant una altra. Al mariscal Georgiy Júkov, el líder militar més celebrat i més condecorat de la Unió Soviètica, se l'acusa d'apropiar-se part del botí aconseguit a Alemanya en els saquejos de guerra per a benefici propi.

El promotor dels càrrecs contra Júkov és Víktor Abakumov, el primer director del KGB, curosament escollit i instruït per Lavrenti Bèria, cap de la seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin (NKVD). La jugada, d'una banda, és la resposta a la idea de Stalin d'apaivagar la revolta entre els seus generals. D'altra banda, li serveix per desafiar el seu homòleg del sistema penitenciari soviètic, el general Ivan Serov, un vell enemic.

L'escàndol obliga Stalin a enviar el popular general a un exili virtual nomenant-lo comandant del districte militar d'Odessa. La mesura també passa bona factura al cercle més pròxim de Júkov: el general Kryukov i la seva esposa, la famosa cantant Lidya Rouslanova, són enviats a camps de presoners, d'on només en seran rehabilitats pòstumament.

T9 - Situació crítica III

"El motí dels talibans", a "Cronos"

El motí violent d'uns presoners talibans a l'Afganistan l'any 2001 amb periodistes de testimoni.

"Cronos" presenta "El motí dels talibans"

L'Afganistan, 2001. La guerra contra el terror ja fa unes quantes setmanes que ha acabat. Un exèrcit afganès pronord-americà, l'Aliança del Nord, traeix els combatents talibans i els empresona en un recinte semblant a un castell anomenat Qala-i-Janghi, o "Casa de la guerra".

Centenars de combatents talibans s'amunteguen en un calabós improvisat, gairebé sense menjar, aigua ni equipament sanitari. I llavors hi ha un aixecament violent, que comença després que els talibans aconsegueixen dominar els seus guàrdies, apoderar-se de les armes i obrir foc.

Durant dies, els talibans es neguen a rendir-se, tot i perdre desenes de membres i tenir falta de menjar i d'aigua. En aquest treball, sentirem el testimoni dels periodistes atrapats enmig del foc encreuat que van informar sobre aquest sagnant aixecament. Tot esquivant les bales i les bombes, els reporters van captar sense censura aquest sorprenent episodi bèl·lic. També van obtenir les primeres imatges filmades de John Walker Lindh, un lluitador talibà de vint anys originari de Califòrnia.

 

La història de l'Apol·lo 13, a "Cronos"

Al cap de dos dies del seu llançament va esclatar un tanc d'oxigen a bord i, en qüestió de segons, la situació va passar de rutinària a perillosa.

"Cronos", emet "Situació crítica: Apol·lo 13".

Disparat cap a la Lluna a gairebé 37.000 quilòmetres per hora, l'Apol·lo 13 va ser la tercera missió programada pels Estats Units d'aterratge lunar tripulat.

Al cap de tot just dos dies del seu llançament, l'11 d'abril de 1970, va esclatar un tanc d'oxigen a bord i, en qüestió de segons, la situació va passar de rutinària a perillosa. L'oxigen no només proporciona aire perquè la tripulació respiri, sinó que, a més, constitueix una font d'alimentació vital.

L'oxigen es va anar esgotant i l'equip confiava en el mòdul lunar desacoblable per sobreviure. Però el mòdul només comptava amb prou bateria i aigua per a dos homes durant dos dies i la Terra estava almenys a tres dies de distància i eren tres astronautes.

La missió de rescat es va convertir en una cursa a contra rellotge.

Aquest dilluns podem ser espectadors dels relats personals de la tripulació de l'Apol·lo 13, inclòs James Lovell, el comandant de la nau, i Fred Haise, el pilot del mòdul lunar, que descriuen les condicions angoixants que van viure amb la pèrdua de la font d'energia, la manca d'aigua i aliment, les baixes temperatures i l'acumulació de diòxid de carboni.

 

El rescat del submarí rus, a "Cronos"

Un submarí queda atrapat en les profunditats del mar i amb l'oxigen esgotant-se a marxes forçades. Només hi ha tres equips de rescat al món que els puguin ajudar, però estan a milers de quilòmetres de distància...

"Cronos", emet "Situació crítica: Rescat del submarí rus".

Un minisubmarí de la Marina russa està de missió secreta en les aigües gèlides del Pacífic nord. En la penombra que regna a desenes de metres sota la superfície, la nau s'enreda per accident en una xarxa de pesca antiga i abandonada. Vet aquí el malson de qualsevol tripulant d'un submarí: quedar atrapat en les profunditats del mar i amb l'oxigen esgotant-se a marxes forçades.

Només hi ha tres equips de rescat a tot el món que els puguin ajudar, però estan a milers de quilòmetres de distància. Comença llavors una cursa desesperada contra rellotge, per mar, terra i aire. La qüestió és: com trobaran la tripulació atrapada, viva o morta?

 

Pilot abatut, a "Cronos"

Un avió és abatut durant la Guerra de Bòsnia. El pilot surt disparat i el paracaigudes el porta cap a un territori hostil. Els enemics no mai no el van trobar...

"Cronos" emet "Situació crítica: Pilot abatut".

Juny del 1995. El pilot de l'OTAN Scott O'Grady patrulla una Bòsnia devastada per la guerra, mentre que en territori rebel s'arrengleren tot de míssils superfície-aire mortals. O'Grady està controlant una zona d'exclusió aèria quan els serbis apunten el seu SA-6 d'origen soviètic (caps altament explosius coneguts com "els 3 dits de la mort") en direcció al seu avió i disparen.

En qüestió de segons, un míssil letal es dirigeix a més del doble de la velocitat del so cap al seu avió de combat F16. Abans que O'Grady pugui acostar el polze al botó de reclam, el míssil l'abat. Amb l'impacte, O'Grady és expulsat de l'avió sa i estalvi. Ara bé, el paracaigudes el porta cap a territori hostil, on homes armats estan preparats per seguir-li la pista.

És llavors quan realment comença la lluita: contra els homes que el volen capturar però també contra la gana, la deshidratació i el fred glacial.

En una excepcional entrevista per televisió, sentim per què el coronel de l'exèrcit serbi va disparar el míssil que va abatre l'avió de combat i per què la policia serbobosniana va fracassar estrepitosament en la cerca d'O'Grady dins un terreny tan conegut per ells.