T12 - Ben Bela, presoner de París

"Cronos" estrena "Ben Bela, presoner de París"

Encara queden zones fosques en el conflicte francoalgerià, com el segrest de l'avió en què viatjaven un grup de dirigents nacionalistes algerians durant les negociacions per posar fi a la guerra d'Algèria

Una escena del documental "Ben Bela, presoner de París"

"Ben Bela, presoner de París"

Encara queden zones fosques en el conflicte francoalgerià, com el segrest de l'avió en què viatjaven un grup de dirigents nacionalistes algerians durant les negociacions per posar fi a la guerra d'Algèria. El 22 d'octubre de 1956, quatre dirigents històrics del Front d'Alliberament Nacional (FLN) viatgen amb avió del Marroc a Tunísia, on s'ha de fer una reunió per proposar una alternativa al conflicte. La delegació algeriana està formada per Ahmed Ben Bela, Hocine Ait Ahmed, Mohammad Kidher i Mohamed Boudiaf, acompanyats pel professor Mostefa Lacharef.

Els serveis secrets francesos, al càrrec de la vigilància d'aquests líders, amb seu al Caire i sota la protecció de Nasser, perpetren un canvi en el pla del vol de l'avió DC-3, que surt de Rabat però s'acaba desviant a Alger, amb una escala prèvia a l'aeroport de Son Sant Joan (Mallorca). Aquest acte de pirateria, el primer en la història de l'aviació civil, és denunciat per totes les cancelleries i es converteix en una operació totalment contraproduent: anul·la els esforços fets per a una unió del nord d'Àfrica que involucra el govern francès de René Coty, deixa el FLN sense els seus portaveus més experimentats i reforça la determinació dels seus companys a la resistència. Les negociacions especialment secretes entre el FLN i el govern francès finalitzen amb l'acord següent: autonomia durant deu anys per a Algèria, amb un parlament algerià elegit per sufragi universal, amb una representació de garanties europea i la gestió conjunta d'alguns ministeris, com Defensa, Finances i Afers Exteriors. De fet, el que acabava de canviar, més enllà de l'increïble gir dels fets, era el curs de la història comuna entre França i Algèria.

Ben Bella i els seus companys van a passar sis anys en captivitat a França, on es perfila una altra lluita: sobreviure i mantenir vincles amb els seus companys d'armes. Detinguts en un primer moment a la presó de la Salut i a Fresnes, el general De Gaulle temia per les seves vides i per protegir-los dels activistes de l'OAS -l'organització politicomilitar clandestina francesa creada el 1961 per defensar la presència francesa a Algèria- ordena el seu trasllat a Fort Liédot, a l'illa d'Aix.

Així, amb la màxima discreció, col·laboraran en la solució del conflicte francoalgerià. Des del març de 1959 fins al maig de 1961, el Fort Liédot serà una plataforma de negociació que tindrà com a actors una multitud d'advocats i d'emissaris de l'Elisi. Traslladats primer al Castell de Turquant (Maine-et-Loire) i després al castell d'Aulnoy (Sena i Marne), seran alliberats després de la signatura dels acords d'Evian, que van posar fi a la guerra d'Algèria el 18 de març de 1962.

Com eren aquests homes que van passar de presoners a negociadors? Quins van ser els seus vincles amb el món exterior? Quins van ser els seus advocats i quin paper van jugar? A través d'arxius inèdits -especialment de l'espionatge d'informació general- i dels testimonis, la pel·lícula "Ben Bela, presoner de París" ("Dans l'ombre d'un guerre") reconstrueix el curs d'aquests presos tan especials. Un d'ells, Ahmed Ben Bela, es convertiria un parell d'anys més tard en el primer president de l'Algèria independent.