T12 - El complot de la pólvora

"Cronos" estrena "El complot de la pólvora", sobre Guy Fawkes

La verdadera història de Guy Fawkes, esdevingut el símbol d'Anonymous

Una imatge del documental "El complot de la pólvora"

"El complot de la pólvora"

Els conspiradors de la pólvora eren un grup de tretze joves cavallers catòlics, liderats per Guy Fawkes, que volien liquidar d'un sol cop tota la classe dirigent anglesa i protestant. El pla era fer volar amb pólvora el palau de Westminster, a Londres, el dia que es constituïa la cambra, just en el moment en què hi havia tota la classe política a dins.

El cop va ser frustrat la nit del 5 de novembre del 1605, gairebé en l'últim moment, quan Fawkes ja es dirigia amb unes metxes a encendre la pólvora, descobert, entre altres raons, per les indiscrecions d'un dels membres del grup, que van permetre saber tots els detalls del pla dels conspiradors.

Fawkes, un cop detingut, va ser interrogat, i la transcripció del que va dir és la base de la pel·lícula "El complot de la pólvora" ("Gunpowder plotters: in their own words"), la primera dramatització d'aquells fets feta a partir de les seves pròpies paraules, que expliquen tots els secrets d'una conspiració tramada al llarg de divuit mesos. Una informació privilegiada i molt detallada sobre una història èpica de fe catòlica, fanatisme, persecució i traïció.  

Al Regne Unit, la nit del 5 de novembre és la "nit de Guy Fawkes", en què els britànics commemoren amb focs artificials la conspiració d'aquell grup de catòlics que es van sentir ofesos per les lleis de l'Anglaterra protestant i per la forma en què l'Estat s'havia tornat contra ells, multant-los o expropiant-los les terres si no assistien als oficis protestants.

La figura de Guy Fawkes ha estat molt popularitzada per la màscara dissenyada per l'il·lustrador David Lloyd que duu el protagonista de la pel·lícula "V de Vendetta" i que després s'ha convertit en el símbol del grup activista Anonymous.

T12 - Berlin 1961

"Berlín 1961", a "Cronos"

Quan s'aixeca el mur de Berlín, quatre joves han de prendre una decisió que tindrà conseqüències per a tota la vida: acceptar la separació de la ciutat o tractar de travessar la frontera d'alguna manera. Aquells estudiants, llavors separats pel mur i avui septuagenaris, van mantenir el contacte al llarg dels anys i des de la caiguda del mur tornen a reunir-se regularment.

"Berlín 1961", a "Cronos"

En l'últim dia de classe, el juliol de 1961, i amb els exàmens finals acabats, quatre amics es diuen adéu, com cada any: "Fins després de les vacances!". Durant cinc anys han anat a classe junts i s'han fet amics.

Però aquell estiu Europa es divideix en dos blocs de poder. A Alemanya, la divisió s'executa a través de la ciutat de Berlín, amb l'inici de l'aixecament del mur a partir del 13 d'agost. Els sistemes en conflicte xoquen i cada meitat de la ciutat pertany a una potència mundial. Pels berlinesos, la ciutat sencera continua sent un tot i, de fet, mig milió de persones van d'un costat a l'altre cada dia. Entre aquestes persones, hi ha Rüdiger, Eva, Christian i Heidi, que no poden anar a l'escola secundària a l'est i han d'anar a una "ostklasse", una escola al Berlín Occidental a la qual també assisteixen nens del Berlín Oriental.

Berlín és una ciutat amb 81 punts d'encreuament de fronteres, una ciutat amb dues monedes, una ciutat en què creuar el camí no vol dir canviar només de país, sinó també de sistema polític. Els controls fronterers són una rutina diària per als joves i la curiositat de la guerra freda forma part de la vida dels estudiants de l'escola de Kepler.

A partir de l'alçament del mur, cadascun d'aquests quatre joves s'enfronta a la decisió que han de prendre en poques hores: acceptar la separació o tractar de travessar la frontera d'alguna manera? Els esdeveniments de finals de l'estiu de 1961 tenen conseqüències duradores en aquells estudiants avui septuagenaris, que van mantenir el contacte al llarg dels anys i que des de la caiguda del mur tornen a reunir-se regularment.

La pel·lícula "Berlín 1961" ("Die classe - Berlin 61") és la història d'aquella classe i un reflex de l'absurd de la guerra freda i de les contradiccions de l'època, unides en aquest microcosmos de quatre joves estudiants.

T10 - El preu de la pau

L'Alemanya del 1918, a "Cronos"

El programa d'Enric Calpena fa un retrat de la situació interna del país després de la derrota a la Guerra Mundial.

"El preu de la pau", a "Cronos"

"Cronos", el programa de documentals històrics que presenta i dirigeix Enric Calpena, s'acosta aquesta setmana a l'Alemanya de després de la Primera Guerra Mundial en una sèrie de dos capítols elaborada per la televisió bavaresa que retrata com va viure el país els dos primers anys de la postguerra.  

El primer capítol, "El preu de la pau", que s'emet aquest diumenge, situa el repàs dels esdeveniments al 1918. Alemanya viu una situació desesperada. Perdran la guerra i la derrota provoca una revolució interna i una lluita aferrissada.

Els últims dies abans de la rendició, els militars alemanys i la monarquia van maniobrar per mirar de culpabilitzar de la derrota un pretès enemic interior, els comunistes. Mentre es negociava l'alto el foc definitiu, la revolta de molts sectors populars avançava cap a la revolució. Els mariners de l'Armada es van amotinar i als carrers de Berlín van començar a aparèixer homes armats.

Aquest ambient de caos, de tensió, de conflicte intern que porta cap a una guerra civil, és el que narra el documental, elaborat a partir de dietaris i escrits dels protagonistes dels fets i de la reconstrucció dels escenaris d'aquella etapa convulsa.

La setmana vinent, "Cronos" avançarà el calendari fins el 1919,  per recordar les negociacions del Tractat de Versalles i com les van viure els dirigents alemanys i la seva població.

L'Alemanya del 1919, a "Cronos"

El programa d'Enric Calpena fa un retrat de la situació interna del país després de la derrota a la I Guerra Mundial.

"Cronos", el programa de documentals històrics que presenta i dirigeix Enric Calpena, s'acosta aquesta setmana a l'Alemanya de després de la Primera Guerra Mundial en el segon capítol d'"El preu de la pau", una sèrie de la televisió bavaresa que retrata com va viure el país els dos primers anys de la postguerra.

En el segon capítol, Alemanya està a punt de caure en una guerra civil. Molts sectors revolucionaris s'emmirallen en la nova Unió Soviètica. Volen un país més just, farts de les classes dirigents i dels militars que han portat a una catàstrofe no només Alemanya sinó tot Europa.

Però també hi ha molts sectors de la població que consideren que la guerra s'ha perdut no pas per la ineficàcia i la corrupció militar, sinó precisament a causa dels comunistes, a qui consideren uns traïdors. La violència anirà creixent. Tots dos bàndols estan fortament armats i els morts se succeeixen. Però, de mica en mica, els militars aliats amb els socialdemòcrates s'aniran imposant a sang i foc gràcies a una repressió terrible i cruel.

Aquella república amb capital a Weimar, que havia nascut de les cendres d'un imperi autoritari, encarava un futur negre. Una Alemanya derrotada, dividida, on les forces de la dreta més extrema acabaven d'aconseguir imposar-se per la violència, estava emprenent el camí que tretze anys més tard la duria fins al nazisme.

Aquest camí terrible és el que mostra aquest documental alemany que retrata de manera minuciosa aquells primers mesos de la República de Weimar. Un documental rigorós, ben ambientat i ben interpretat, que convida a conèixer una història gairebé desconeguda.

T13 - Fusta negra

"Fusta negra", a "Cronos"

"Fusta negra" explica també una història d'esclaus, la dels 12 milions d'homes, dones i nens venuts com a esclaus a la costa d'Àfrica entre els segles XV i XIX, arrencats del lloc on van néixer i transportats per l'Atlàntic a treballar al nou món.

T12 - 1916, la revolta de Pasqua

"La revolta de Pasqua", a "Cronos"

La història de l'alçament d'un grup de nacionalistes irlandesos contra l'ocupació britànica el Dilluns de Pasqua del 1916.

"La revolta de Pasqua" ("Easter 1916") és una sèrie documental històrica que reconstrueix els moments clau i examina les vides dels set signants de l'Alçament del Dilluns de Pasqua del 1916 a Dublín. Els signants d'aquell document s'han convertit en figures llegendàries en la mitologia republicana i nacionalista irlandesa, però les seves històries personals i les referències a les seves vides han estat sovint emmascarades o s'han perdut en l'hagiografia.

Aquesta sèrie, dirigida per Dathaí Keane, narra la història de cadascun d'aquells homes i explora les circumstàncies individuals i la cadena d'esdeveniments que els van portar a prendre l'Oficina General de Correus (GPO) de Dublín aquell Dilluns de Pasqua del 1916, moment decisiu en la història de la Irlanda del segle XX.

L'alçament --conegut com a "Easter 1916", que és també el títol del conegut poema en què William Butler Yeats descriu les seves emocions davant d'aquests fets-- és una de les fites més conegudes i més esmentades de les aspiracions i ambicions nacionals irlandeses. Però, qui eren els homes que van redactar i signar l'alçament i que, en fer-lo efectiu, van signar la seva pròpia sentència de mort? Thomas J. Clarke, Sean MacDiarmada, James Connolly, P. H. Pearse, Éamonn Ceannt, Thomas McDonagh i Joseph Plunkett són els seus noms i aquesta sèrie ens mostra els homes, els seus orígens i les seves famílies.

Cada home tenia la seva pròpia història i formaven un grup molt més heterogeni del que generalment es creu: un afectat per la pòlio a l'avançada edat de 28 anys; un comptable i gaiter virtuós, que havia tocat per al papa Pius X a Roma el 1908; un que havia estudiat vuit anys per a capellà; un escocès de naixement; un que havia passat quinze anys en una presó britànica abans del 1900, condemnat pels seus ideals republicans; el fill d'un propietari ric de Dublín, i el més famós, un teòric de l'educació, solitari i gran orador, i també aclamat poeta i contista.

 Capítol 1: James Connolly

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

James Connolly va néixer en els suburbis d'Edimburg, de pares irlandesos, i es va unir a l'exèrcit britànic quan només tenia 15 anys, ocultant la seva edat real. Enviat a Irlanda, va veure de primera mà l'extrema pobresa a Dublín i no va passar gaire temps abans que abandonés l'exèrcit amb emocions contraposades sobre el que l'imperi britànic estava fent amb la seva gent.
El seu compromís socialista de tota la vida el va portar a lluitar sempre pels pobres allà on vivia, oposant-se als poderosos industrials i capitalistes, fins que finalment va fer front al poder de l'exèrcit britànic amb el seu Exèrcit Ciutadà Irlandès, lluitant al costat dels voluntaris irlandesos de Pearse, en la setmana de Pasqua del 1916.
Connolly va ser greument ferit durant l'Aixecament d'abril, se li va fer un consell de guerra i va ser condemnat a mort. El van treure del llit de l'hospital el mes de maig i el van executar a la presó de Kilmainham, lligat a la cadira perquè les ferides li impedien romandre dret.

 

Capítol 2: Tom Clarke

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

Botiguer, estanquer i vell membre de l'organització Germandat Republicana Irlandesa (IRB), James Thomas "Tom" Clarke és considerat per molts el líder impulsor de l'Aixecament de Pasqua del 1916, com a primer signant de la Proclamació.

Nascut a l'illa de Wight de pares irlandesos -el seu pare era sergent a l'exèrcit britànic-, va créixer fins a convertir-se en un prominent membre de l'IRB. Va estar empresonat quinze anys en presons angleses per la seva participació en una campanya de bombardejos fracassats a Anglaterra i va organitzar el Consell Militar que planificaria l'Aixecament de Pasqua.

Va ser afusellat el 4 de maig del 1916 per la seva participació en aquests fets.

Capítol 3: Éamonn Ceannt

1916, la revolta de Pasqua, a "Cronos"

Éamonn Ceannt va néixer com a Edward Thomas Kent a Ballymoe, comtat de Galway, el 21 de setembre de 1881. L'any 1982, quan el seu pare es va retirar de la Royal Irish Constabulary, la família es va traslladar a Dublín, on el jove Edward va créixer i on es va interessar per l'onada creixent del nacionalisme irlandès. Es va unir a la Lliga Gaèlica, va canviar el seu nom al gaèlic Éamonn Ceannt i es va convertir en un mestre de gaita irlandesa, instrument que fins i tot va tocar per al papa Pius X a Roma.

Comptable de professió, Ceannt va ser el comandant del 4t Batalló de Voluntaris Irlandesos durant la revolta mantinguda a South Dublin Union, on va tenir lloc l'enfrontament més ferotge, i es va resistir a rendir-se quan va rebre l'ordre de fer-ho des del quarter general de Voluntaris, a l'Oficina Central de Correus.

Éamonn Ceannt va ser executat per un escamot d'afusellament el 8 de maig, als 34 anys.

T5 - La resistència

"El rugit sord d'un poble" i "La lluita armada", a "Cronos"

La resposta de la societat civil al totalitarisme i l'inici de la Segona Guerra Mundial són els temes dels dos documentals que aquesta setmana emet el programa "Cronos".

El rugit sord d'un poble (primer capítol)

Com reaccionen les societats civils quan s'enfronten amb la violència més extrema, el totalitarisme? L'ocupació militar, la barbàrie, l'assassinat en massa estan destinats a aixafar la gent, a trencar la solidaritat. En lloc de rendir-se, moltes d'aquestes societats desenvolupen moviments d'ajuda mútua, de resistència, que de vegades aconsegueixen alliberar els individus de l'opressió que pateixen.

La lluita armada (segon capítol)

Un viatge al començament de la segona Guerra Mundial i al naixement d'un moviment cabdal per la resolució del conflicte. Aquest és el primer capítol de la sèrie "La resistència". 1940 i les tropes de l'Alemanya de Hitler han derrotat França en poc més d'un mes. La derrota és absoluta, els tancs alemanys, vençuda brutalment la primera resistència, circulen amb tota llibertat per totes les regions franceses.

"Cronos" presenta "Víctimes contra botxins"

Tercer capítol de la sèrie "La resistència". A tota l'Europa dominada pels nazis, la situació dels jueus serà terrible. Però a França tindrà unes característiques especials.

La resistència a la Segona Guerra Mundial, a "Cronos"

"Cronos" presenta "Víctimes contra botxins", un viatge a la Segona Guerra Mundial i al naixement d'un moviment cabdal per a la resolució del conflicte. Aquest és el tercer capítol de la sèrie "La resistència".

A tota l'Europa dominada pels nacionalsocialistes, la situació dels jueus serà terrible. Però a França tindrà unes característiques especials: és un dels països europeus que havia acollit més jueus fugits d'Alemanya abans de la guerra. Quan França, en contra del que tothom esperava, és derrotada en poc menys d'un mes, molts jueus alemanys, austríacs i txecs quedaran sota domini dels nazis en un país on ni tenen amics ni coneixen bé l'idioma.

Però, com també passarà a la majoria dels països ocupats, molta gent del poble ajudarà els jueus. A França perdran la vida una quarta part dels jueus que hi vivien. Són molts, moltíssims, però molts menys que a la majoria dels altres territoris ocupats pels nazis.

"Cronos" ofereix un documental amb imatges de l'època, reconstruccions i experts que acostaran l'espectador a un període ben fosc de la història del nostre continent...

"Cronos" presenta "La resistència: davant la deportació dels jueus"

El capítol relata la col·laboració del govern del mariscal francès Pétain en la deportació dels jueus francesos i dels jueus refugiats que fugien de l'Alemanya nazi, als camps d'extermini.

El darrer capítol de la sèrie "La resistència", titulat "Davant la deportació dels jueus", és un viatge a la segona Guerra Mundial i al naixement d'un moviment cabdal per a la resolució del conflicte.

Segona Guerra Mundial. França fa temps que s'ha convertit en un dels destins dels jueus que han de fugir dels nazis alemanys.

El govern francès decideix internar aquests jueus, tal com havia fet amb els refugiats republicans que havien vingut d'Espanya, i les condicions a què els sotmet són semblants a les que van patir els catalans fugits del franquisme.

Però la invasió alemanya de França encara empitjorarà la situació. Amb l'ajuda entusiasta del govern col·laboracionista del mariscal Pétain, els jueus refugiats i els jueus francesos es veuran abocats a amagar-se i a fugir per evitar la deportació als camps d'extermini.

Molts francesos participaran en aquesta persecució contra milers d'innocents. Però molts més francesos ajudaran moltíssims jueus del país a amagar-se i evitar així la mort. De fet, tot i que 76.000 moriran, uns 250.000 podran escapar dels nazis i dels feixistes francesos.

"Cronos" presenta en aquest capítol l'odissea dels jueus a França, un relat documental de misèria, lluita i heroïcitat.

T5 - La Revolució Francesa

"Cronos" presenta "La Revolució Francesa"

Al segle XVIII, el regne més gloriós d'Europa s'enfronta a un poderós enemic, el poder del seu propi poble. Un home inspiraria la nació per derrocar la monarquia i construir una nova república que naixeria de la sang.

La Revolució Francesa, a "Cronos"

La França del segle XVIII és una de les nacions més riques de la Terra, amb un rei molt poderós, un gran nivell d'educació de la societat i l'exèrcit més fort d'Europa. Però la població està descontenta pel comportament dels reis, que duen una vida decadent plena d'excessos. A París, la idea de la igualtat generada a partir de la Il·lustració pren forma, però un hivern molt cru i una mala collita deixen el ciutadà francès afamat i cada cop més ressentit. La ira es converteix en ràbia, i la ràbia en violència.

Amb l'execució de Robespierre, l'any 1794, i conseqüentment després de la desaparició del "terror", la revolució sobreviu. Però França entra en un període d'incertesa, congelada pel temor a l'aparició d'un nou "terror" o per un retorn de la monarquia opressiva. Després de cinc anys d'estar estancats, el poder es consolida novament en mans d'un sol home, Napoleó Bonaparte.

"La Revolució Francesa" és un documental de dues hores que presenta les figures clau de la Revolució, entre altres, el rei Lluís XVI i Maria Antonieta; Robespierre, Georges Danton, Jean-Paul Marat i Charlotte Corday. A més, ofereix representacions dramàtiques, il·lustracions i pintures de l'època i diverses publicacions i comentaris d'experts per arrodonir la narració.

La Revolució Francesa

La minisèrie "La Revolució Francesa" inclou l'emissió de dos capítols, "Anys d'esperança", que relata la primera etapa de la Revolució Francesa, des del 1789 fins al 1792, i "Els anys del terror", segona etapa de la Revolució compresa entre el 1792 i el 1794.

Anys d'esperança (1788-1792)

En aquest episodi coneixerem la primera etapa de la Revolució Francesa, des de la formació dels Estats Generals, el 5 de maig de 1789, fins al període de decadència del rei Lluís XVI, que l'any 1792 va perdre tota autoritat i va ser empresonat.

Coneixerem també com els diputats de la burgesia es van constituir en Assemblea Nacional i van pronunciar el jurament del "Jeu de Paume", l'any 1789, quan també es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i va tenir lloc la presa de la Bastilla, revolta popular que va desencadenar en l'aprovació de la primera Constitució liberal, burgesa i monàrquica l'any 1791.

Els anys del terror (1792-1794)

Aquest episodi escenifica la segona etapa de la Revolució Francesa, període durant el qual els jacobins, dirigits pel polític i revolucionari francès Maximilien de Robespierre, van imposar un règim dictatorial a tot el país.

Amb el suport dels sans-culottes, Robespierre va radicalitzar la revolució i va desencadenar el terror impulsant mesures revolucionàries radicals. Aquest episodi escenifica les massacres que es van produir l'any 1792, quan Lluís XVI, entre d'altres, va ser jutjat, condemnat i executat.

L'any 1794 la burgesia va promoure un cop d'estat que va significar la caiguda de Robespierre, qui va ser executat juntament amb altres dirigents jacobins.

La minisèrie "La Revolució Francesa" és una coproducció de Les Films Ariane, Films A2, Laura Film, Antea, Alcor Films, Alliance Communications Corporation, Ministere de la Culture, Ministère de la Défense i Eurimages.