T11 - La nit en que no volíem morir ofegats

"La nit en què no volíem morir ofegats", a "Cronos"

"Cronos" emet un documental que reviu el temporal que va assolar el nord d'Alemanya l'any 1962 i que va causar 300 morts i va deixar sense casa més de 10.000 persones a Hamburg.

La nit en què no volíem morir ofegats", a "Cronos"

"Cronos" emet el documental "La nit en què no volíem morir ofegats".

La nit del 16 de febrer de 1962 un temporal assola el nord d'Alemanya. A Hamburg els dics cedeixen de manera completament inesperada. Les masses d'aigua inunden gran part de la ciutat i sorprenen la major part d'habitants dormint. Amb testimonis de primera mà i actors de primera fila el docudrama "La nit en què no volíem morir ofegats" reconstrueix aquella nit dramàtica que va causar més de 300 morts i va deixar més de 10.000 persones sense casa.

T10 - Tragèdia a l'Antàrtida

"Cronos" estrena "Tragèdia a l'Antàrtida"

Descobrim la verdadera història de l'avió d'Air New Zealand que es va estavellar al mont Erebus, a l'Antàrtida, l'any 1979.

Cronos" emet "Tragèdia a l'Antàrtida"

"Tragèdia a l'Antàrtida"

El 28 de novembre de 1979, un avió que portava 257 passatgers es va estavellar al mont Erebus, a l'Antàrtida. En qüestió d'hores, 11 agents de la policia ordinària van ser mobilitzats. Van haver de viatjar a un dels llocs més inhòspits de la Terra per fer front a una de les pitjors catàstrofes aèries del món.

Quan van començar a recuperar les víctimes, un equip d'investigació va tractar de descobrir el misteri de per què un avió havia volat cap a una muntanya a plena llum del dia. La línia aèria tenia un secret que volia enterrar? Per primera vegada, el personal directiu d'Air New Zealand parla de la història des de dins.

El documental barreja reconstruccions d'alta qualitat a partir de l'arxiu i entrevistes originals. Filmada al bell entorn de l'Antàrtida, aquesta és la veritable història d'un operatiu policial extraordinari.

T10 - Tenerife, els jumbos de la mort

"Cronos" estrena "Tenerife, els jumbos de la mort"

L'accident entre dos avions a la pista d'enlairament de l'aeroport de Los Rodeos el 27 de març de 1977 encara avui és el pitjor sinistre del transport aeri de la història.

"Tenerife, els jumbos de la mort"

El 27 de març del 1977 a les 17.00 dos avions jumbo, un de la companyia holandesa KLM i un altre de la Pan Am, van xocar a la pista d'enlairament del tranquil aeroport de Los Rodeos, a Tenerife. El resultat va ser 583 persones mortes, la catàstrofe aèria més greu en aquell moment i encara avui.

"Cronos" reviu l’accident aeri de Los Rodeos a "Tenerife, els jumbos de la mort"

Els dos avions, un procedent d'Amsterdam i l'altre de Nova York, tenien com a destinació l'aeroport de Gran Canària però l'explosió d'una bomba  a la terminal de passatgers va fer que es tanqués l'aeròdrom i es desviessin tots els vols al petit aeroport de Los Rodeos.

Quan es va reobrir l'aeroport de Gran Canària, els dos avions jumbo, carregats de combustible, van demanar permís per enlairar-se, però tot un cúmul de despropòsits van fer que mai sortissin. Van patir un fort impacte a la mateixa pista, cosa que va convertir aquest accident en una gran tragèdia.

"Tenerife, els jumbos de la mort" porta els espectadors a les cabines dels dos avions accidentats i reconstrueix els moments previs a l'accident.

Aquest és el primer "Cronos" dedicat a les catàstrofes aèries. La setmana que ve es podrà veure "Tragèdia a l'Antàrtida".

T8 - La grip espanyola. Les víctimes oblidades

La grip espanyola, a "Cronos"

Un documental de la pandèmia més letal de la història.

"Cronos", emet el programa "La grip espanyola. Les víctimes oblidades".

La pandèmia més gran de la història. L'epidèmia de grip que va començar el 1918 és considerada la causant d'entre cinquanta i cent milions de morts en tot el món en menys de dos anys. Aquesta epidèmia, coneguda internacionalment com la grip espanyola, és anomenada així pel fet que la va patir el mateix rei Alfons XIII i més del 70% de la població de Madrid... En canvi a França i a Anglaterra era secret d'estat per no facilitar informació a l'enemic austríac i alemany.

El segon atac de l'epidèmia va arribar en un mal moment. Tot just acabava la Primera Guerra Mundial i centenars de milers de soldats van començar a tornar a casa. Amb ells sovint viatjava el virus de la grip, que ràpidament es propagava per les seves ciutats natals. La Gran Bretanya va ser un dels països que es va contagiar d'aquesta manera.

Precisament el documental de "Cronos" es basa en el descobriment de la grip espanyola i la lluita contra aquesta malaltia a la ciutat anglesa de Manchester. Una lluita recollida pel metge encarregat d'intentar salvar els seus habitants de l'epidèmia que colpejava el món. Es calcula que un terç de la població va contraure la malaltia i que entre un 10 i un 20 per cent dels malalts van morir. Terrible, oi? Però alhora va impulsar la creació del Comitè d'Higiene de la Societat de Nacions, ancestre de l'OMS.

Seguint l'informe oficial del doctor James Niven, veurem com la grip avança i com colpeja durament nens, adults i vells, encara que un d'aquests grups serà més castigat que els altres.

La pesta del 1918, a "Cronos".

T8 - El terratrèmol de Lisboa

El terratrèmol a Lisboa, a "Cronos"

Un documental que reconstrueix amb tota cura l'ambient que es va viure a Lisboa l'any 1755 fins a la seva destrucció total.

Un gran terratrèmol, d'una magnitud fora de mida, seguit d'un tsunami devastador que destrueix milers de vides a la costa... El mateix que va passar a Indonèsia el 2004 i al Japó el 2010, va succeir el 1755 a la península ibèrica. El dia de Tots Sants d'aquell any hi va haver un terratrèmol superior al 8,5 de l'escala de Richter al bell mig de l'Atlàntic, al sud de la Península Ibèrica. La ciutat propera més poblada era la capital de l'imperi de Portugal, Lisboa.

El terratrèmol va provocar un incendi devastador. Molts supervivents es dirigeixen a la costa: creuen que és més segura, i fugen de les flames i la pluja de runa. Des d'allà, observen la típica retirada de les aigües mar endins, precedent a l'arribada de les grans ones d'un tsunami. Amb sorpresa, veuen fins i tot vaixells enfonsats; tot plegat, però, serà una trampa mortal.

Portugal, que ja tenia grans problemes econòmics i socials, va quedar tan afectat que, de fet, va començar allà mateix a perdre el seu imperi. Lisboa, on es concentrava el poder i la riquesa, va quedar pràcticament destruïda. Van sobreviure pocs edificis i es va haver de construir una ciutat pràcticament nova. Entre el terratrèmol, els incendis i el tsunami, es calcula que van morir prop de 60.000 persones.

Aquest és el primer desastre natural en què un estat accepta la seva responsabilitat en el rescat de les víctimes i la posada en marxa d'un programa de reconstrucció. A més, les causes del terratrèmol, descrites científicament, marquen el naixement de la sismologia moderna.    

Un equip internacional de científics, encapçalats per geòlegs catalans, van emprendre una expedició per estudiar el terratrèmol, què el va causar i si es podria repetir. El documental de "Cronos" reconstrueix amb tota cura l'ambient que es vivia a Lisboa fins a la seva destrucció total, al mateix temps que ens mostra els estudis que els científics de tot el món han fet per investigar el famós sisme del 1755.

Reconstrucció històrica, doncs, dins d'una trama científica.

T7 - El gran terratrèmol de San Francisco

El gran terratrèmol de San Francisco, a "Cronos"

El programa ofereix un documental que reconstrueix el gran desastre del 18 d'abril de 1906, en el qual la ciutat més poblada dels Estats Units va ser pràcticament destruïda en pocs segons.

A "Cronos", ens traslladem a fa més d'un segle, al 18 d'abril de 1906, a San Francisco, a la costa oest dels Estats Units. Un gran terratrèmol d'una intensitat propera al 8 de l'escala de Richter va colpejar la ciutat amb l'epicentre del sisme només tres quilòmetres al sud del centre de la població. San Francisco, que en aquell moment era la ciutat més poblada dels Estats Units, va ser pràcticament destruïda en pocs segons.

Aquest desastre va tenir lloc en un moment en què els mitjans de comunicació començaven a enlairar-se. Per primera vegada, imatges de les cases enfonsades i d'una ciutat en ruïnes van anar arribant a tot arreu del món i van ser reproduïdes pels diaris i revistes de tot arreu.

"Cronos" els ofereix un documental que reconstrueix, a través dels testimonis directes, aquells dies terribles. Ho viurem en la pell dels qui ho van patir directament i en van deixar testimoni escrit o gràfic. No tots els supervivents es van comportar heroicament. La mesquinesa també es va fer notar en aquell moment.

Un "Cronos" humà i perfectament documentat. Un treball apassionant.

Part 1

 

Part 2

T7 - El Krakatoa

"Cronos" reconstrueix l'explosió volcànica més gran de la història

Un documental que reconstrueix amb actors i amb uns acurats efectes especials l'erupció que es va produir l'any 1883 a Krakatoa, una illa situada en el rosari d'illes que actualment formen Indonèsia.

L'explosió volcànica més gran de la història de la humanitat. Som a l'any 1883, a Krakatoa, una illa situada en el rosari d'illes que actualment formen Indonèsia. Krakatoa és una illa volcànica, on no és estrany veure senyals de fum o petites erupcions de tant en tant.

A la primavera del 1883, el principal volcà de l'illa va començar a expulsar fum i lava, però l'activitat no va durar gaire temps i la majoria de població es va tranquil·litzar. No semblava que la Terra hagués de tremolar gaire més del que ja feia habitualment en aquella zona.

Però a mitjans de juny el volcà va tornar a erupcionar, cada cop de manera més intensa, fins que el 27 d'agost quatre enormes explosions van destruir l'illa i van provocar tsunamis de 30 metres d'altura.

Aquesta història terrorífica els la duem aquest dilluns a "Cronos", en una reconstrucció molt acurada dels fets rodada a la zona on va tenir lloc. Avui els n'oferim la primera part, la preparació de l'erupció, quan molt poques veus s'avancen a allò que després va passar.

És un documental que reconstrueix amb actors i amb uns acurats efectes especials aquells mesos d'abans del desastre.

 

"Cronos" emet la segona part del documental sobre el volcà Krakatoa

26 i 27 d'agost del 1883. En quatre grans explosions, l'illa de Krakatoa mig desapareixerà i el soroll del volcà se sentirà fins i tot a França, a l'altra punta del món.

26 i 27 d'agost del 1883. Durant bona part de l'any, el volcà Krakatoa, que dóna nom a l'illa indonèsia on està situat, ha donat mostres d'activitat volcànica. Però els habitants de la zona estan relativament acostumats al brogit de la Terra...

Però aquells dos dies de l'estiu, el volcà esclatarà literalment. En quatre grans explosions, l'illa de Krakatoa mig desapareixerà i el soroll del volcà se sentirà fins i tot a França, a l'altra punta del món. Les quatre grans explosions provocaran quatre grans tsunamis de fins a 30 metres d'alçada, com una casa de 10 pisos, que colpejaran la zona, més o menys al mateix lloc que va ser devastat en el tsunami del 2004.

Aques dilluns "Cronos" els porta aquesta reconstrucció de les explosions i de la desaparició de Krakatoa. Anirem al moment àlgid, a aquells dies d'agost en què la terra es va estremir i que el mar va passar per sobre de les illes de la zona. Un documental històric espectacular.

T5 - L'hora zero: el desastre de Txernòbil

"Cronos" reconstrueix el desastre de Txernòbil

"Cronos" recorda la caòtica reconstrucció que va viure Alemanya a partir del maig del 1945, després de la caiguda nazi, en un país desolat per la misèria i la fam. 

"L'hora zero: el desastre de Txernòbil", a "Cronos"

"Cronos" emet "L'hora zero: el desastre de Txernòbil", la història de la pitjor catàstrofe nuclear de tots els temps.

El 26 d'abril del 1986 una combinació d'errors humans i un disseny erroni del reactor van provocar la catàstrofe nuclear més gran de la història. Aquell desastre, que va provocar un nombre de morts que mai no s'ha pogut precisar, va ser també determinant per a l'acceleració del final de la Unió Soviètica.

L'explosió que es va produir dins del reactor va alliberar a l'atmosfera material del nucli radioactiu i no sols va contaminar bona part d'Ucraïna i Bielorússia, les zones més properes a la central, sinó també mig Europa i, fins i tot, els Estats Units.

Però fins i tot seixanta minuts abans de l'accident, res no podia fer preveure que hi hauria aquell fatídic problema. Dilluns, a "Cronos", s'ofereix un relat minut a minut d'aquella hora final, just abans de l'explosió d'hidrogen –el detonant de la contaminació nuclear.

El documental va ser enregistrat dins del reactor número 3 de Txernòbil, bessó i veí del número 4, el que va esclatar. És, per tant, una aproximació impressionant a aquella hora en què la humanitat va viure el desastre nuclear més gran conegut fins aleshores.