T13 - Carlemany

"Carlemany", a "Cronos"

El rei dels francs és considerat el pare fundador d'Europa, l'home que va forjar un imperi a Occident que comprenia gairebé tota l'Europa moderna, amb un llegat que arriba fins avui; el desembre de l'any 800, Carlemany va obtenir la distinció d'emperador com el primer governant d'Europa occidental des de l'antiguitat. Sota el seu lideratge, els francs va aconseguir la màxima expansió i el màxim poder

"Carlemany", a "Cronos"

"Carlemany" ("Karl der Grosse") és una docuficció de gran pressupost -2,6 milions d'euros- sobre la dramàtica, violenta i obscena vida de l'emperador més important de l'edat mitjana, amb escenes de batalla en què participen centenars d'extres i amb reproduccions dels aspectes més privats de la seva vida. 
La tecnologia utilitzada a "Carlemany" ens permet seguir la carrera d'un dels líders més despietats d'Europa, des del començament de la seva regència, quan va derrotar Desideri, governant dels llombards, i la rebel·lió del líder saxó Widukind, fins al seu domini sobre el conjunt de l'Europa occidental.
La pel·lícula combina una intensa acció real amb tecnologia CGI d'última generació i amb entrevistes amb els principals experts internacionals en Carlemany per donar vida a aquest enlluernador rei guerrer que va morir el 28 de gener del 814 a Aquisgrà (Alemanya), mostrant-nos-el per primera vegada com un home de carn i ossos.
Una producció de Taglicht Media GmbH en coproducció amb preTV i GA&A Productions, dirigida per Gabriele Wengler.

T12 - Dones vikingues

"Cronos" estrenarà "Dones vikingues"

Demà, a partir de les 23.20, "Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena que inclou documentals històrics de gran factura, estrenarà els dos capítols de "Dones vikingues", "La ira de Sigrun i el descobriment d'Islàndia" i "L'herència de Jova i la caiguda d'Haithabu"

Dones víkingues", a "Cronos"

Els vikings van canviar Europa per sempre, però una part del seu món ha desaparegut gairebé del tot de la memòria col·lectiva: les dones. Les dones vikingues van jugar un paper molt important, protagonitzant fets extraordinaris, com capitanejar vaixells, dirigir colònies assentades, prendre les armes o negociar amb emperadors. Les seves restes així ho demostren, des d'Amèrica fins a Kíev. Sense les seves biografies, la història dels víkings queda incompleta.

Dones víkingues", a "Cronos"

La docuficció "Dones vikingues" ("Die frauen der wikinger"), en dos capítols, vol reparar aquesta injustícia i, alhora, ampliar els coneixements sobre una cultura de la qual no se sap gran cosa. Entrevistes exclusives amb experts de tot el món dibuixen una imatge autèntica d'aquell món d'acord amb els últims descobriments científics.

Basat en els personatges de les sagues nòrdiques, la minisèrie mostra les històries de dues d'aquelles dones vikingues: Sigrun i Jova.

Joc interactiu

La docuficció "Dones vikingues" ("Die frauen der wikinger") té un webjoc de rol interactiu amb informació addicional per als nens i adolescents, de 10 a 14 anys, que permet descobrir la història i la cultura vikingues: http://www.isungur.de/.

Capítol 1: La ira de Sigrun i el descobriment d'Islàndia

Noruega a l'any 872. Sigrun podria ser una dona feliç com a 'husfreya' (mestressa de casa) que dirigeix una impressionant llar vikinga a la costa, que té un munt de fills i amb el seu marit Ulf comandant la seva pròpia nau. No obstant això, Sigrun és infeliç en el seu matrimoni i la família viu aclaparada per un fosc secret: el seu marit la va raptar durant una batuda, quan era una nena, lluny del seu assentament, va matar el seu pare i el seu germà.

Des d'aleshores, Sigrun conspira en secret i prepara la seva venjança. Quan li arriba la notícia d'una illa acabada de descobrir a l'oest, sent que per fi li ha arribat el moment: és la seva oportunitat per començar una nova vida. Sigrun té prou temps per preparar-ho tot durant la llarga absència del seu marit, abans que torni a casa. Aplega alguns seguidors, construeix un vaixell i espera la seva oportunitat. Comença aleshores una espectacular escapada cap a costes llunyanes.

 

Capítol 2: L'herència de Jova i la caiguda d'Haithabu

Dinamarca a l'any 1064. Jova viu com a serventa a la casa del comerciant Óttar, que dirigeix ​​el seu negoci a la ciutat d'Haithabu. Un dia s'assabenta que el seu pare va ser un guerrer famós que va marxar cap a l'est poc després del seu naixement i no va tornar. Des d'aleshores, Jova només en porta una de cap: trobar el seu pare. Un dia fuig, es vesteix com un home i s'embarca en un vaixell que navega cap a la terra de Rus.

La història de Jova transporta l'espectador a una societat vikinga molt canviant. En aquell moment, Haithabu és un dels centres comercials més importants dels vikings, amb els seus nombrosos negocis que van des del Bàltic fins al Mar Negre. A través d'una progressiva connexió amb altres pobles, la influència del cristianisme es va intensificant en la vida dels vikings. Especialment els reis, els comerciants i les dones es converteixen en ferms partidaris d'aquesta nova religió. Durant aquest temps, la meitat dels principats víkings es converteixen en regnes forts, però la cristianització i els regnes emergents representen alhora una benedicció i una maledicció, que anuncia la destrucció de la cultura vikinga.

T10 - Per Atenes

Les guerres perses, a "Cronos"

El punt de partida de l'hegemonia d'Atenes a l'Egeu.

"Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena que ofereix documentals històrics de gran factura, torna aquesta tardor amb l'emissió del documental francès "Per Atenes". Dirigit per Fabrice Hourlier i transmès pel canal Arte al novembre del 2012, és un docudrama dedicat a les guerres perses.

El documental traça el progrés de les guerres mèdiques, un gran conflicte que enfronta els antics grecs als perses de l'imperi aquemènida al segle V abans de Crist. El documental alterna les entrevistes amb historiadors de l'antiguitat i les seqüències de reconstrucció on els actors parlen en grec antic i persa. La primera part, "Victòria a Marató", torna sobre les passes de la primera guerra, que enfronta l'exèrcit del rei persa Darios a les ciutats de la Grècia central, en particular Atenes, amb un tractament especial de la victòria grega en la batalla de Marató. La segona part, "Divina Salamina", relata la segona guerra, en la qual el rei Xerxes intenta envair Grècia, i descriu, en particular, la victòria dels atenesos a la batalla de Salamina.

"Victòria a Marató"

Els perses envaeixen Grècia! El vast exèrcit de Darios el Gran acampa a les terres altes. Enormement superats en nombre, els grecs debaten desesperadament l'estratègia. Lluitar o no lluitar?

Lluiten. I la batalla de Marató és èpica: 10.000 grecs contra 50.000 soldats de tot l'Imperi Persa. La superior disciplina grega, l'experiència i la tàctica burlen l'exèrcit persa, difícil de manejar. Després, Darios es retira al mar i posa rumb a Atenes. El seu pla és aixafar el bressol de la democràcia, mentre que el seu exèrcit es troba indefens, encara a Marató.

Però Pheippides corre veloç cap a Atenes per lliurar la notícia de la victòria. Una cursa d'infart s'inicia entre els dos exèrcits. Qui arribarà primer a Atenes? La flota persa arriba just quan l'exèrcit grec, esgotat, ho fa. El món conté la respiració per un moment dolorós. Llavors, finalment, Darios accepta l'inimaginable: la derrota.

 

"Divina Salamina"

Xerxes, fill de Darios, està de tornada a Grècia per venjar el seu pare. Ha capturat Atenes i té plans per aixafar tot Grècia. Se sotmetran, els grecs, a la seva voluntat?

El general Temístocles, un guerrer de renom, es nega a permetre la pèrdua d'Atenes. La seva estratègia consisteix a portar la batalla al mar i enganyar l'enorme flota persa conduint-la a l'estret de Salamina.

Mentrestant, Xerxes, sentint la victòria a tocar, se situa dalt d'un turó per veure les seves forces aixafar l'enemic. Però els mars aviat es tornen vermells amb la sang dels perses caiguts mentre Xerxes contempla l'horror. Testimoni de la derrota, se'n va per no tornar mai més. I els grecs celebren el triomf de la democràcia sobre la tirania.

T8 - L’Amèrica precolombina

L'Amèrica precolombina, a "Cronos"

Un viatge a l'Amèrica d'abans de l'arribada de Cristòfor Colom.

"Cronos" emet el primer capítol de "L'Amèrica Precolombina".

El 1492 Cristòfor Colom i unes desenes de mariners arriben per primer cop a Amèrica. En pocs anys, centenars d'europeus s'instal·laran en les terres de l'altra banda de l'Atlàntic i trobaran amb sorpresa que aquells indrets poc tenen a veure amb el paisatge que coneixen a Europa.

No és estrany que els europeus de seguida comencin a parlar d'un Nou Món, perquè realment ho és. Hi ha moltes coses ben diferents del nostre continent: no hi ha blat, per exemple. Allà, sobretot al nord, mengen un altre cereal, el blat de moro. I més cap al sud, cultiven un tubèrcul semblant als nostres naps, però molt més gustós, la patata.

I no hi ha els mateixos animals que aquí, ni ovelles, ni cavalls, ni cabres... No han domesticat els seus porcs i en alguns llocs no fan servir rodes per al transport de les mercaderies.

Europa és aleshores un continent molt poblat, que ha d'explotar la terra per aconseguir prou aliment per mantenir en vida milions de persones. L'espai és limitat, tot al contrari del nou món, on hi ha praderies i selves immenses, que no semblen explotades.

Aquest dilluns, "Cronos" ens trasllada a l'Amèrica d'abans de l'arribada de Colom, a una terra i a unes civilitzacions que no és que estiguessin més o menys endarrerides que les europeus, és que simplement tenien unes condicions ben diferents.

Un documental amb reconstruccions, amb un elevat nivell de producció i amb l'ajut dels millors especialistes en la matèria.

L'Amèrica precolombina (2a part), a "Cronos"

Ni Cristófor Colom ni els seus mariners imaginaven com eren les terres que acabaven de trobar...

"Cronos" emet el segon capítol de "L'Amèrica precolombina".

La història de la conquesta d'Amèrica per part dels europeus comença amb Cristòfor Colom. Però ell i els seus mariners no es podien imaginar mai aquell octubre de 1492 com eren de debò aquelles terres que acabaven de trobar i com transformaria el món aquella troballa.

Pels europeus, Amèrica era com si Déu hagués fet una versió diferent del món que ells coneixien. Tot era diferent i tot era més o menys similar que en el Vell Continent. Hi havia plantes de tota mena, però totes eren desconegudes. I els animals? No es trobaven per enlloc aquells animals que tan bé coneixien els europeus: els porcs, els cavalls, les ovelles... I les persones? Eren diferents, sens dubte: la manera de parlar, l'aspecte, la manera de viure...

Però en la mentalitat dels conqueridors, Amèrica no era un miracle; era un continent verge que s'havia d'emmotllar a la manera de ser dels europeus. Els animals europeus, les plantes europees, els costums europeus van començar a colonitzar aquelles terres immenses. I també els virus i els bacteris europeus, que van fer estralls en els americans.

Aquesta és la història que, aquest dilluns, explica "Cronos". Una història terrible i fascinant al mateix temps, que ens parla molt intensament de com som els humans, de com els nostres prejudicis transformen el medi que ens envolta...

Un documental que va més enllà del que expliquen les seves imatges.

T8 - Elisabet I, Una reina assassina?

"Elisabet I, una reina assassina?", a "Cronos"

Un documental que ens acosta a la vida d'una dona singular: la reina Elisabet I d'Anglaterra.

"Elisabet I, una reina assassina?" 

Amy Robsart, una dona jove, és trobada morta al peu de les escales de casa seva, a Anglaterra. Sembla que té el coll trencat i tot fa pensar que ha caigut accidentalment per les escales i ha mort. Fins aquí, res d'estrany. Però aviat sorgeix una sospitosa... i els rumors diuen que la seva mort és molt oportuna perquè n'allibera el marit, Robert Dudley, i això li pot permetre casar-se amb la que és probablement la seva amant, una dona molt poderosa, la reina Elisabet I d'Anglaterra...

Però, de fet, Elisabet no vol casar-se. No vol perdre el seu poder per un marit i rebutja tots els aspirants, fins i tot el futur rei Felip II d'Espanya. Soltera, sí, però sembla que amb una vida amorosa força activa a l'empara del secret de l'alcova.  

Som a l'any 1560, al rovell de l'ou de l'Anglaterra que gesta el seu futur com a primera potència. La reina comença a ser coneguda com "la reina verge". Bé, verge perquè no és casada, perquè tothom coneix l'amistat íntima que hi ha entre ella i el comte de Leicester, Robert Dudley. Dudley i Elisabet es coneixen des de la infantesa i s'han ajudat com a amics en els moments més difícils.

Però les preferències de la reina per Dudley no el fan popular. Per això la mort sospitosa de la seva dona pot resultar molt convenient per als enemics d'Elisabet.

Qui va matar Amy Robsart? Una relliscada, un suïcidi, el seu marit, la reina, els enemics de la reina...? La investigació, feta el 1560, no fa gaire que va ser trobada en un arxiu. Ara potser se sabrà què va passar realment.

El documental ens permet situar-nos enmig d'una investigació policíaca 450 anys després dels fets. Un documental amb reconstruccions, documents i aportacions noves que fan un gir sorprenent a la investigació.

T8 - La construcció d'un imperi

La construcció d'un imperi, a "Cronos"

"Cronos" ofereix un documental que recrea la història de Cartago, la ciutat més gran de l'antiguitat. I repassem la construcció de l'imperi xinès

"Cronos", "Cartago: la construcció d'un imperi".

Cartago, la ciutat situada a prop de l'actual Tunis, va ser un imperi naval enlluernador. Era la ciutat més gran de l'antiguitat, amb un port que era l'admiració de tota la Mediterrània. Els cartaginesos construïen els vaixells amb tècniques desconegudes fins aleshores i, fins i tot, van inventar la construcció naval en mòduls prefabricats, cosa que els va fer possible un domini total del mar.

La ciutat era diferent de totes les del seu temps, plena d'edificis molt alts, majestuosos... A més, era defensada per tres muralles que la rodejaven i que es creien inexpugnables. Cartago era la gran potència del mar, sens dubte.

Però en poc més d'un segle, la nova potència emergent, Roma, aconseguiria derrotar-la en tres guerres terribles. "Cronos" explica la història de Cartago amb un documental que reconstrueix totes les meravelles d'aquella ciutat que, a hores d'ara, semblaven oblidades.

I també acompanyarem Anníbal amb els seus elefants a travessar els Pirineus i els Alps.

 

"La Xina"

La Xina misteriosa: un imperi extremament violent i amb una inventiva infinita. Un imperi que durarà 4.000 anys, però consumit per la vanitat i l'avarícia, serà enderrocat per revoltes populars contra l'opressió.

Diuen que aquesta és l'única construcció humana que es pot contemplar des de l'espai. La Gran Muralla Xinesa ha estat una obra colossal que va molt més enllà de la simple construcció d'un mur que recorre milers de quilòmetres. Van caldre milions de persones per construir-la. Els obrers, homes, dones i nens, van morir a milers per satisfer els desitjos de l'emperador Shi Huangdi.

L'emperador, embogit, va voler construir alhora la tomba més imponent de tots els temps. La seva tomba estaria protegida per soldats de terracota de mida natural que reproduirien exactament els guerrers del seu exèrcit. Ja s'han descobert milers dels soldats intactes, però encara ningú no ha entrat a la tomba de l'emperador.

Els xinesos, dominadors d'un territori extensíssim, van construir milers d'obres imponents. Avui a "Cronos" viatjarem fins a l'antiga Xina, on veurem, amb les tècniques de les infografies actuals en 3D, com es va construir la Gran Muralla, el canal més gran de l'antiguitat o la flota de Zeng He, la més immensa que ha dominat mai els mars.

La construcció de l'imperi xinès no és només una història de tècnics i enginyers: milions de xinesos van haver de patir molt per construir aquestes meravelles.

T8 - L'Atlàntida. La fi del món. El naixement d'una llegenda

L'Atlàntida, a "Cronos"

Durant segles tothom havia pensat que l'Atlàntida era un mite malgrat que Plató i altres autors de l'Antiguitat en van parlar en els escrits.

"Cronos" emet dos capítols de la sèrie documental "L'Atlàntida. La fi del món. El naixement d'una llegenda".

Durant segles tothom havia pensat que l'Atlàntida era un mite malgrat que Plató i altres autors de l'antiguitat en van parlar en els escrits. Segons la llegenda, l'Atlàntida és el continent perdut que en temps remots s'hauria enfonsat al mar. La civilització més brillant de la història de la humanitat hauria quedat negada i destruïda per les aigües.

La seva desaparició i l'extinció dels meravellosos humans que l'habitaven hauria deixat en una mena d'estat de xoc la resta del món. Mai no seria possible recuperar els avenços que la civilització atlàntida va aconseguir.

Però realment va existir?

Aquest diumenge s'emet aquesta superproducció, on, curiosament, les últimes investigacions científiques i la realitat històrica cedeixen la paraula a la ficció i ens mostren la història d'una illa increïble i dels dramàtics dies finals que van inspirar la llegenda de l'Atlàntida.

Ens acostem a la vida a l'Atlàntida de fa més de 3.500 anys. Una civilització que la televisió pública britànica, la BBC, s'ha encarregat de reproduir en un documental extraordinari, entretingut i captivador.

 

"Cronos" presenta la segona part de "L'Atlàntida. La fi del món"

El desastre s'abat sobre l'Atlàntida. Coneixem els últims dies dels atlants, una civilització que està a punt de desaparèixer. Una de les més importants del món antic, a l'altura dels egipcis i els mesopotàmics...

El programa "Cronos" emet el segon capítol de la sèrie documental "L'Atlàntida". La fi del món. El naixement d'una llegenda".

L'Atlàntida, una civilització que hauria durat més de mil tres-cents anys. El desastre que s'abat sobre l'Atlàntida fa néixer les històries d'una catàstrofe que s'ha anat transmetent, repetint i embellint fins als nostres dies.

El programa presenta un documental de ficció sobre els últims dies dels atlants, una civilització que està a punt de desaparèixer. Una de les més importants del món antic, a l'altura dels egipcis i els mesopotàmics...

Ara sabem del cert que l'Atlàntida va existir. Encara que no era un continent, sinó una illa situada entre la costa grega i la costa egípcia. Fa uns 3.500 anys un gran terratrèmol va esquerdar l'escorça terrestre i va facilitar una de les explosions volcàniques més fortes de la història de la humanitat. Aquesta explosió va esmicolar, literalment, l'illa mediterrània de Thera, la que després seria coneguda com l'Atlàntida. L'impacte de l'erupció va anar més enllà del nombre de víctimes, la desaparició de Thera enmig del cataclisme faria néixer la llegenda de la civilització perduda, engolida pel mar.

La BBC, en línia amb les últimes investigacions sobre aquests fets, ha reconstruït magníficament les últimes hores de l'Atlàntida. Avui assistirem al final d'aquella civilització i com van encarar el desastre els homes i les dones que s'hi van trobar.