T10 - Lluís XVI, l'home que no volia ser rei

"Lluís XVI, l'home que no volia ser rei", a "Cronos"

El programa d'Enric Calpena ens descobreix com es va generar la Revolució Francesa.

"Lluís XVI, l'home que no volia ser rei" (1a part)

"Lluís XVI, l'home que no volia ser rei", a "Cronos"

Lluís XVI no va ser, ni de bon tros, el pitjor rei de la història de França. Els revolucionaris francesos el van acusar de ser el principal instigador dels abusos que el poble havia viscut. Però el cert és que Lluís XVI va ser un home benintencionat, però feble i amb poc criteri polític. La seva indecisió, la seva personalitat poc definida, el van condemnar.

Lluís no havia d'haver estat rei, li tocava en primer lloc al seu pare, i, si no, al seu germà gran. Però tant el seu pare com el seu germà van morir abans d'hora i Lluís va ser coronat rei de França. Des del principi del regnat, Lluís serà molt conscient que la monarquia està en la corda fluixa. El país està en una situació econòmica molt precària, en bona mesura a causa dels abusos dels més poderosos. Qualsevol tímid intent de reformar aquesta situació veurà una oposició tan radical que farà recular Lluís XVI i els seus ministres. És una cursa que sembla imparable cap al desastre.

I tot això succeeix enmig de la gran esplendor de la cort de Versalles, un palau que en el darrer quart del segle XVIII es veurà magnífic, just abans de la revolució que sacsejarà els fonaments de França. Cortesans, ministres, aristòcrates, la mateixa reina... Tothom conspira i vetlla pels seus interessos, sense preocupar-se de les conseqüències dels seus actes. Només el rei, amb més bona intenció que habilitat, intenta salvar la terrible situació.

Aquesta història és la que explica "Cronos" en un documental francès extraordinàriament ben fet, rodat al mateix Versalles i que ens permet entendre molt millor com es va generar la Revolució Francesa, un dels esdeveniments més importants de la història.

"Lluís XVI, l'home que no volia ser rei" (2a part)

"Lluís XVI, l'home que no volia ser rei", a "Cronos"

A França s'acosta la revolució, però els aristòcrates creuen que la solució de tots els problemes del país passa per augmentar encara més els privilegis dels poderosos. Com més diners tinguin els que ja en tenen molts, millor, perquè així podran gastar més, diuen. I a més, com més privilegis tinguin els aristòcrates, més els respectaran les classes baixes.

Aquest cinisme, sense que cap d'ells s'ho pugui imaginar, els està acostant pas a pas cap a les guillotines que ja s'estan construint. Lluís XVI, el rei, se sent impotent. Ell és un home conservador, però entén que s'han de canviar moltes coses per evitar que França s'enfonsi. A més, els esdeveniments internacionals encara han apropat més l'hora del desastre. El suport de França als rebels nord-americans està resultant massa costós. Encara que l'objectiu d'afeblir els britànics s'està aconseguint, el preu que s'ha de pagar és excessiu per a les arques ruïnoses de França.

En el documental assistim a aquesta voràgine d'intrigues, aquesta espiral que està portant tots aquells aristòcrates a ser devorats per la revolució. El documental, fet amb un rigor i amb un luxe excepcional, ens mostra aquells darrers anys de la vida a la cort de Versalles, cada cop més cega i sorda davant del món que s'està enfonsant al seu voltant.

T13 - Berlin 1936. El somni olímpic de Hitler

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler", a "Cronos"

Els nazis es van mostrar en contra que els Jocs Olímpics de 1936 se celebressin a Berlín. Però, quan van arribar al poder, van decidir convertir aquell esdeveniment en un far de propaganda per al règim d'Adolf Hitler i un dels projectes estrella va ser la construcció de la vila olímpica més fastuosa que s'hagués vist mai. L'encarregat de portar-la a terme era el capità Wolfgang Fürstner, que va dur a bon terme la tasca i que va morir només tres dies després d'acabar els Jocs. Què va passar?

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler", a "Cronos"

Mai abans les Olimpíades havien estat tan complicades, mai abans el muntatge havia estat tant pompós, mai abans els jocs havien estat tan controvertits. Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 van significar un abans i un després. Els esports i la política, dues esferes que no s'haurien de barrejar, van convergir en una gegantina simbiosis. La competició mundial esportiva es va convertir en un espectacle de propaganda nazi. Planificada i executada meticulosament, amb una precisió militar.

"Berlín 1936: el somni olímpic de Hitler"

Tant pel que fa al desenvolupament com en la posada en escena, els Jocs Olímpics de 1936 van ser un metàfora de la vida sota el Tercer Reich. D'una banda, Alemanya es va veure a si mateixa com un país jove i renovat, que es va impressionar i enlluernar tant a si mateix com als visitants dels jocs, amb la supèrbia dels èxits aconseguits i de la seva  pròpia fortalesa. D'altra banda, van quedar els que no van encaixar i no van ser autoritzats a prendre part en l'esdeveniment, els que van quedar exclosos (i van ser eliminats després).

El règim nacionalsocialista volia que aquest principi fonamental –situar els participants en un pedestal i excloure els pàries- formés part també de l'essència dels jocs de 1936, malgrat que anés completament contra l'esperit olímpic. Representava una contradicció fonamental que va enfrontar els organitzadors dels Jocs amb els participants i que va donar lloc a conflictes molt profunds. 

El documental revisa la imatge tradicional d'aquells jocs, que va ser decisivament  conformada per la pomposa estètica nazi de la cineasta alemanya Leni Riefenstahl. El documental reexplica amb fermesa aquells fets des d'una nova perspectiva, la del punt de vista de la gent que va participar en aquells jocs.  

Una producció de Spiegel TV dirigida per Mira Thiel i Florian Huber.

T12 - L'ultim dia de Lincoln

"Cronos" torna amb "L'últim dia de Lincoln"

Coincidint amb el 150è aniversari de l'assassinat del president dels EUA, "Cronos" emet "L'últim dia de Lincoln"

Cronos", del 33, enceta temporada amb "L'últim dia de Lincoln"

"L'últim dia de Lincoln" 

El 14 d'abril passat es van complir 150 anys des que Abraham Lincoln va rebre un tret al Ford's Theatre de Washington. Al cap d'unes hores, la matinada del 15 d'abril, en una petita pensió, moria el 16è president dels Estats Units d'Amèrica (EUA). Avui la figura de Lincoln és encara més admirada que aleshores. Però, què va passar durant les seves últimes vint-i-quatre hores de vida? Com va ser que un grapat de ciutadans que no eren ningú van acabar amb l'home més important als EUA? Com es va dur a terme un atac tan audaç amb la seguretat d'un teatre ple de gent? Va ser un complot de la mateixa Confederació o un simple acte d'homes desesperats?

"L'últim dia de Lincoln" ("Lincoln's Last Day") traça l'acció a través dels tresors nacionals de la Smithsonian Institution i del Ford's Theatre: el barret que portava, l'arma de John Wilkes Booth, i fins i tot un tros d'un vestit de dona tacat amb la sang de Lincoln, entre d'altres. Aquests objectes –com si fossin testimonis oculars del crim- constitueixen la seva història personal.

"Cronos" torna amb "L'últim dia de Lincoln"

En el context de la celebració del final de la guerra per part d'un Lincoln desprevingut, la pel·lícula fa un seguiment detallat dels moviments dels conspiradors. Amb un mapatge CGI del Washington de 1865, es mostren els moviments reals de Lincoln i dels conspiradors, que s'encreuen en la que llavors era una petita ciutat. Des del moment en què l'assassí John Wilkes Booth s'assabenta que Lincoln podria assistir a una obra de teatre aquella mateixa nit fins al moment en què prem el gallet, aquesta excel·lent docuficció recrea el compte enrere de les últimes hores del president.

Per Lincoln, aquell 14 d abril va ser un punt d'inflexió. Acabaven quatre anys brutals de guerra amb la rendició de l'exèrcit confederat del general Lee a la batalla d'Appomattox. Aleshores, Lincoln va fer una inhabitual passejada en carruatge per la ciutat amb la seva dona, Mary Todd Lincoln; una excursió impregnada d'esperança mentre planejaven un futur que els Lincoln desitjaven, en tots els sentits.

En aquell mateix moment, als carrers de Washington, s'accelerava una trama fosca. John Wilkes Booth activava la seva xarxa de simpatitzants del Sud i a mesura que s'acostava l'hora es posaven en marxa els plans d'assassinat. Al teatre, Abraham i Mary estaven de bon humor; quan la multitud va esclatar a riure, Booth va prémer el gallet. Booth, un actor que havia passat la guerra de forma segura a l'escenari, havia preparat la seva trama, en un últim esforç per derrotar el Nord decapitant el seu govern i en un particular acte de valentia. Però, malgrat l'èxit de la seva missió, els seus plans heroics no van reeixir, va ser vilipendiat, perseguit i assassinat.

La mort de Lincoln, que havia passat la guerra fent front a un estat de crítica gairebé constant, va aconseguir el seu objectiu més estimat. La marea de dolor que va generar va unir la nació nord-americana i va consolidar el seu llegat. "L'últim dia de Lincoln" és una excel·lent oportunitat per fer un salt de 150 anys en el temps i presenciar un crim que va canviar la història.

T8 - El terratrèmol de Lisboa

El terratrèmol a Lisboa, a "Cronos"

Un documental que reconstrueix amb tota cura l'ambient que es va viure a Lisboa l'any 1755 fins a la seva destrucció total.

Un gran terratrèmol, d'una magnitud fora de mida, seguit d'un tsunami devastador que destrueix milers de vides a la costa... El mateix que va passar a Indonèsia el 2004 i al Japó el 2010, va succeir el 1755 a la península ibèrica. El dia de Tots Sants d'aquell any hi va haver un terratrèmol superior al 8,5 de l'escala de Richter al bell mig de l'Atlàntic, al sud de la Península Ibèrica. La ciutat propera més poblada era la capital de l'imperi de Portugal, Lisboa.

El terratrèmol va provocar un incendi devastador. Molts supervivents es dirigeixen a la costa: creuen que és més segura, i fugen de les flames i la pluja de runa. Des d'allà, observen la típica retirada de les aigües mar endins, precedent a l'arribada de les grans ones d'un tsunami. Amb sorpresa, veuen fins i tot vaixells enfonsats; tot plegat, però, serà una trampa mortal.

Portugal, que ja tenia grans problemes econòmics i socials, va quedar tan afectat que, de fet, va començar allà mateix a perdre el seu imperi. Lisboa, on es concentrava el poder i la riquesa, va quedar pràcticament destruïda. Van sobreviure pocs edificis i es va haver de construir una ciutat pràcticament nova. Entre el terratrèmol, els incendis i el tsunami, es calcula que van morir prop de 60.000 persones.

Aquest és el primer desastre natural en què un estat accepta la seva responsabilitat en el rescat de les víctimes i la posada en marxa d'un programa de reconstrucció. A més, les causes del terratrèmol, descrites científicament, marquen el naixement de la sismologia moderna.    

Un equip internacional de científics, encapçalats per geòlegs catalans, van emprendre una expedició per estudiar el terratrèmol, què el va causar i si es podria repetir. El documental de "Cronos" reconstrueix amb tota cura l'ambient que es vivia a Lisboa fins a la seva destrucció total, al mateix temps que ens mostra els estudis que els científics de tot el món han fet per investigar el famós sisme del 1755.

Reconstrucció històrica, doncs, dins d'una trama científica.

T7 - El gran terratrèmol de San Francisco

El gran terratrèmol de San Francisco, a "Cronos"

El programa ofereix un documental que reconstrueix el gran desastre del 18 d'abril de 1906, en el qual la ciutat més poblada dels Estats Units va ser pràcticament destruïda en pocs segons.

A "Cronos", ens traslladem a fa més d'un segle, al 18 d'abril de 1906, a San Francisco, a la costa oest dels Estats Units. Un gran terratrèmol d'una intensitat propera al 8 de l'escala de Richter va colpejar la ciutat amb l'epicentre del sisme només tres quilòmetres al sud del centre de la població. San Francisco, que en aquell moment era la ciutat més poblada dels Estats Units, va ser pràcticament destruïda en pocs segons.

Aquest desastre va tenir lloc en un moment en què els mitjans de comunicació començaven a enlairar-se. Per primera vegada, imatges de les cases enfonsades i d'una ciutat en ruïnes van anar arribant a tot arreu del món i van ser reproduïdes pels diaris i revistes de tot arreu.

"Cronos" els ofereix un documental que reconstrueix, a través dels testimonis directes, aquells dies terribles. Ho viurem en la pell dels qui ho van patir directament i en van deixar testimoni escrit o gràfic. No tots els supervivents es van comportar heroicament. La mesquinesa també es va fer notar en aquell moment.

Un "Cronos" humà i perfectament documentat. Un treball apassionant.

Part 1

 

Part 2

T7 - El Krakatoa

"Cronos" reconstrueix l'explosió volcànica més gran de la història

Un documental que reconstrueix amb actors i amb uns acurats efectes especials l'erupció que es va produir l'any 1883 a Krakatoa, una illa situada en el rosari d'illes que actualment formen Indonèsia.

L'explosió volcànica més gran de la història de la humanitat. Som a l'any 1883, a Krakatoa, una illa situada en el rosari d'illes que actualment formen Indonèsia. Krakatoa és una illa volcànica, on no és estrany veure senyals de fum o petites erupcions de tant en tant.

A la primavera del 1883, el principal volcà de l'illa va començar a expulsar fum i lava, però l'activitat no va durar gaire temps i la majoria de població es va tranquil·litzar. No semblava que la Terra hagués de tremolar gaire més del que ja feia habitualment en aquella zona.

Però a mitjans de juny el volcà va tornar a erupcionar, cada cop de manera més intensa, fins que el 27 d'agost quatre enormes explosions van destruir l'illa i van provocar tsunamis de 30 metres d'altura.

Aquesta història terrorífica els la duem aquest dilluns a "Cronos", en una reconstrucció molt acurada dels fets rodada a la zona on va tenir lloc. Avui els n'oferim la primera part, la preparació de l'erupció, quan molt poques veus s'avancen a allò que després va passar.

És un documental que reconstrueix amb actors i amb uns acurats efectes especials aquells mesos d'abans del desastre.

 

"Cronos" emet la segona part del documental sobre el volcà Krakatoa

26 i 27 d'agost del 1883. En quatre grans explosions, l'illa de Krakatoa mig desapareixerà i el soroll del volcà se sentirà fins i tot a França, a l'altra punta del món.

26 i 27 d'agost del 1883. Durant bona part de l'any, el volcà Krakatoa, que dóna nom a l'illa indonèsia on està situat, ha donat mostres d'activitat volcànica. Però els habitants de la zona estan relativament acostumats al brogit de la Terra...

Però aquells dos dies de l'estiu, el volcà esclatarà literalment. En quatre grans explosions, l'illa de Krakatoa mig desapareixerà i el soroll del volcà se sentirà fins i tot a França, a l'altra punta del món. Les quatre grans explosions provocaran quatre grans tsunamis de fins a 30 metres d'alçada, com una casa de 10 pisos, que colpejaran la zona, més o menys al mateix lloc que va ser devastat en el tsunami del 2004.

Aques dilluns "Cronos" els porta aquesta reconstrucció de les explosions i de la desaparició de Krakatoa. Anirem al moment àlgid, a aquells dies d'agost en què la terra es va estremir i que el mar va passar per sobre de les illes de la zona. Un documental històric espectacular.

T5 - L'hora zero: el desastre de Txernòbil

"Cronos" reconstrueix el desastre de Txernòbil

"Cronos" recorda la caòtica reconstrucció que va viure Alemanya a partir del maig del 1945, després de la caiguda nazi, en un país desolat per la misèria i la fam. 

"L'hora zero: el desastre de Txernòbil", a "Cronos"

"Cronos" emet "L'hora zero: el desastre de Txernòbil", la història de la pitjor catàstrofe nuclear de tots els temps.

El 26 d'abril del 1986 una combinació d'errors humans i un disseny erroni del reactor van provocar la catàstrofe nuclear més gran de la història. Aquell desastre, que va provocar un nombre de morts que mai no s'ha pogut precisar, va ser també determinant per a l'acceleració del final de la Unió Soviètica.

L'explosió que es va produir dins del reactor va alliberar a l'atmosfera material del nucli radioactiu i no sols va contaminar bona part d'Ucraïna i Bielorússia, les zones més properes a la central, sinó també mig Europa i, fins i tot, els Estats Units.

Però fins i tot seixanta minuts abans de l'accident, res no podia fer preveure que hi hauria aquell fatídic problema. Dilluns, a "Cronos", s'ofereix un relat minut a minut d'aquella hora final, just abans de l'explosió d'hidrogen –el detonant de la contaminació nuclear.

El documental va ser enregistrat dins del reactor número 3 de Txernòbil, bessó i veí del número 4, el que va esclatar. És, per tant, una aproximació impressionant a aquella hora en què la humanitat va viure el desastre nuclear més gran conegut fins aleshores.

 

T5 - La Revolució Francesa

"Cronos" presenta "La Revolució Francesa"

Al segle XVIII, el regne més gloriós d'Europa s'enfronta a un poderós enemic, el poder del seu propi poble. Un home inspiraria la nació per derrocar la monarquia i construir una nova república que naixeria de la sang.

La Revolució Francesa, a "Cronos"

La França del segle XVIII és una de les nacions més riques de la Terra, amb un rei molt poderós, un gran nivell d'educació de la societat i l'exèrcit més fort d'Europa. Però la població està descontenta pel comportament dels reis, que duen una vida decadent plena d'excessos. A París, la idea de la igualtat generada a partir de la Il·lustració pren forma, però un hivern molt cru i una mala collita deixen el ciutadà francès afamat i cada cop més ressentit. La ira es converteix en ràbia, i la ràbia en violència.

Amb l'execució de Robespierre, l'any 1794, i conseqüentment després de la desaparició del "terror", la revolució sobreviu. Però França entra en un període d'incertesa, congelada pel temor a l'aparició d'un nou "terror" o per un retorn de la monarquia opressiva. Després de cinc anys d'estar estancats, el poder es consolida novament en mans d'un sol home, Napoleó Bonaparte.

"La Revolució Francesa" és un documental de dues hores que presenta les figures clau de la Revolució, entre altres, el rei Lluís XVI i Maria Antonieta; Robespierre, Georges Danton, Jean-Paul Marat i Charlotte Corday. A més, ofereix representacions dramàtiques, il·lustracions i pintures de l'època i diverses publicacions i comentaris d'experts per arrodonir la narració.

La Revolució Francesa

La minisèrie "La Revolució Francesa" inclou l'emissió de dos capítols, "Anys d'esperança", que relata la primera etapa de la Revolució Francesa, des del 1789 fins al 1792, i "Els anys del terror", segona etapa de la Revolució compresa entre el 1792 i el 1794.

Anys d'esperança (1788-1792)

En aquest episodi coneixerem la primera etapa de la Revolució Francesa, des de la formació dels Estats Generals, el 5 de maig de 1789, fins al període de decadència del rei Lluís XVI, que l'any 1792 va perdre tota autoritat i va ser empresonat.

Coneixerem també com els diputats de la burgesia es van constituir en Assemblea Nacional i van pronunciar el jurament del "Jeu de Paume", l'any 1789, quan també es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i va tenir lloc la presa de la Bastilla, revolta popular que va desencadenar en l'aprovació de la primera Constitució liberal, burgesa i monàrquica l'any 1791.

Els anys del terror (1792-1794)

Aquest episodi escenifica la segona etapa de la Revolució Francesa, període durant el qual els jacobins, dirigits pel polític i revolucionari francès Maximilien de Robespierre, van imposar un règim dictatorial a tot el país.

Amb el suport dels sans-culottes, Robespierre va radicalitzar la revolució i va desencadenar el terror impulsant mesures revolucionàries radicals. Aquest episodi escenifica les massacres que es van produir l'any 1792, quan Lluís XVI, entre d'altres, va ser jutjat, condemnat i executat.

L'any 1794 la burgesia va promoure un cop d'estat que va significar la caiguda de Robespierre, qui va ser executat juntament amb altres dirigents jacobins.

La minisèrie "La Revolució Francesa" és una coproducció de Les Films Ariane, Films A2, Laura Film, Antea, Alcor Films, Alliance Communications Corporation, Ministere de la Culture, Ministère de la Défense i Eurimages.

T6 - L'inenfonsable Titanic

"Cronos" presenta "L'inenfonsable Titanic"

Rigor, entreteniment i història són els tres elements que configuren aquest documental històric, una investigació a fons sobre les causes de l'enfonsament del Titanic.

Una nova investigació sobre el vaixell més famós de la història, a "Cronos".

El "Titanic"... El vaixell més famós de la història. No tot està dit, ni de bon tros, de les causes que el van portar al fons del mar en el seu viatge inaugural a travès de l'Atlàntic. En principi, la col·lisió amb un iceberg que surava molt més al sud del que era habitual va ser el motiu de l'enfonsament. És cert, però el "Titanic" havia estat construït per superar col·lisions molt més importants. De fet, es pensava que, encara que la meitat del vaixell s'inundés d'aigua, el "Titanic" continuaria surant.

Tanta era la confiança en les virtuts marineres del vaixell més gran del món que fins i tot es van reduir el nombre de bots de salvament perquè els passatgers fruïssin millor de les vistes.

"Grans documentals 33" ofereix una investigació profunda sobre les causes de l'enfonsament. I ho fa resseguint els testimonis de la investigació que es va fer immediatament després de l'enfonsament, el 1912, i amb els coneixements tècnics que tenim avui en dia.