Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles i tribus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pobles i tribus. Mostrar tots els missatges

T12 - Morts o lliures. Deportats a Austràlia

"Morts o lliures. Deportats a Austràlia", a "Cronos"

En les albors del segle XIX, l'Imperi Britànic era el més gran de la història, un imperi que negava drets i llibertats fonamentals a milions de persones. "Morts o lliures. Deportats a Austràlia" ("Death or liberty") és una apassionant sèrie de dos capítols que explica la història dels idealistes heroics i patriotes que van desafiar el poder de la Gran Bretanya i que van ser deportats a Austràlia com a càstig pels seus delictes.

"Morts o lliures. Deportats a Austràlia", a "Cronos"

"Morts o lliures. Deportats a Austràlia" (dos capítols) 

La minisèrie "Morts o lliures. Deportats a Austràlia", dirigida per Keith Farrell & Steve Thomas, és un agitat viatge sobre les vides heroiques de molts rebels que van ser exiliats a una presó sense murs: Austràlia. Fa dos-cents anys, aquests homes eren màrtirs als seus països d'origen, però les seves vides de condemnats són una història increïble i inèdita fins ara. Els irlandesos, gal·lesos, escocesos, revolucionaris i radicals del segle XIX són recordats per les seves accions als Estats Units i al Canadà, però se sap ben poc de la seva vida a les colònies penitenciàries d'Austràlia.

A través de testimonis de primera mà, aquesta sèrie explica la història d'alguns d'aquells personatges -apassionats, literaris i sovint temeraris- que van ajudar a forjar la moderna nació australiana. Basada en el llibre "Death or liberty", de Tony Moore, la sèrie dóna vida als valerosos agitadors que van triomfar en l'enfrontament amb els seus carcellers, amb un impacte que perdura en el món actual.

De la mà de famosos trobadors d'Irlanda (Lisa O'Neill), Anglaterra (Billy Bragg) i Austràlia (Mick Thomas), "Morts o lliures. Deportats a Austràlia" és també una història de música dramatitzada, amb cançons i contes d'agitació que són alhora corprenedores i, fins i tot, divertides. A partir dels escrits dels mateixos condemnats sentim històries plenes d'acció, sorprenentment temeràries, i de gestes valentes, que sentides avui esdevenen reflexions colpidores.

Els dos capítols constitueixen una pel·lícula única que barreja música, entrevistes amb experts, imatges de paisatges impressionants d'Irlanda, la Gran Bretanya i Austràlia, i dramatitzacions basades en les pròpies paraules dels convictes.


Capítol 1

 

Capítol 2

T10 - Els britànics II

La sèrie "Els britànics"


El nucli de la sèrie gira entorn d'una pregunta intrigant. Avui en dia gran part de la població mundial viu en un món a l'estil britànic. Com un grapat d'illes situades davant de la costa europea va arribar a dominar el planeta i inventar el món modern?

Cada episodi presenta sis històries dramatitzades, moments clau de canvi que ho van capgirar tot. Són relats extraordinaris de fermesa i constància, de lluites contra els elements i de triomfs de l'esperit humà, d'invents inspiradors i d'innovació, de coratge i heroisme.

La sèrie ofereix imatges increïbles. Una emocionant animació CGI recorre tot el país per mostrar com ha anat canviant i evolucionant amb el temps; l'acompanyen sorprenents seqüències documentals procedents de totes les illes britàniques. Un reguitzell de personatges famosos, coneguts i influents, aporten a la sèrie un punt de frescor autèntica mitjançant converses a la pantalla sobre què significa ser britànic.


La història de les illes Britàniques, a "Cronos"

La invasió normanda de 1066 va transformar la Gran Bretanya quan Guillem el Conqueridor va desmantellar l'aristocràcia anglosaxona i va escombrar tota la diversitat regional.

"Cronos" emet el tercer i quart capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.

Capítol 3: Revolució

Durant la dinastia dels Tudor i del llinatge Stuart, Anglaterra es va convertir en una de les principals potències navals mundials i Enric VIII va encetar la seva enemistat amb l'Església catòlica. En aquest capítol entendrem com la literatura d'aquella època va sembrar la llavor de la revolució i per què un motí originat a la cel·la d'una presó va assentar les bases d'una guerra civil. Amb la participació de Helen Mirren i Ben Kingsley.



Capítol 4: Diners bruts

Els diners van promoure la composició de la Gran Bretanya moderna, començant pel seu paper en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666. Els tractes de sota mà forjats a les cafeteries van alimentar la prosperitat del país, que es va beneficiar de pràctiques dubtoses com ara el comerç d'esclaus, la indústria del sexe i la colonització global. Però qui es va rebel·lar contra l'"statu quo" durant aquell període i com van contrarestar les forces armades l'amenaça que representava Napoleó Bonaparte?

 

La història de les illes britàniques, a "Cronos"

L'imperi britànic es va expandir gràcies a l'exploració i les invencions en el context de la Revolució Industrial.

"Cronos" emet el quint i sisè capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.

Capítol 5: Superpotència

L'imperi britànic es va expandir gràcies a l'exploració i les invencions en el context de la Revolució Industrial, que va transformar la societat i l'economia, tot i que no tothom va rebre amb la mateixa alegria l'auge de les fàbriques mecanitzades. Els avenços de la tecnologia del segle XIX van contribuir a la colonització d'Austràlia però també van aconseguir que la guerra de Crimea esdevingués un dels conflictes militars més brutals de la història. Amb la participació de Jessie J, Lily Cole i Dougray Scott.


Capítol 6: "Història de dues ciutats"

Podeu imaginar una ciutat com Londres ara fa 150 anys? Com era? Com hi vivien el seus habitants? O com afrontaven el dia a dia...?  Sota el regnat de la reina Victòria, la societat britànica del moment és la més moderna de la Terra. I és una societat viva, en transformació constant.

Les grans ciutats, i especialment Londres, s'han fet tan grans i acullen tantes fàbriques que han de canviar si volen sobreviure. Les epidèmies de còlera, la brutícia, la misèria i la delinqüència les colpegen. Però la societat victoriana no era covarda i atacava els problemes de cara. Invents tan aparentment sense importància com els vàters van facilitar una gran millora de les condicions higièniques del moment. 

I això va passar en una societat urbana, on els diaris i l'opinió pública tenien un pes com mai havia passat a la Història. Gràcies als mitjans de comunicació es van modificar lleis i costums nefastos.

Aquest moment excitant de la Història, aquest trànsit de la societat del segle XIX a l'esclat urbà i social dels segle XX és el que retrata el documental de la BBC que ofereix "Cronos" aquest dimenge. La manera com les ciutats vuitcentistes es converteixen en ciutats modernes.


Les guerres mundials a les Illes Britàniques, a "Cronos"

Durant el segle XX, la Gran Bretanya lluita en les dues grans guerres mundials. Les guerres li han porten desgràcies, com a tots els països, però també l'ajuden a canviar i a refermar-se.

"Cronos" emet el setè capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una producció ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.

Capítol 7: "Guerra i pau"

Durant el segle XX, la Gran Bretanya s'ha vist obligada a lluitar en les dues grans guerres mundials. Les guerres li han portat desgràcies, com a tots els països, però l'han ajudada també a canviar i a refermar-se.

Ja en la Primera Guerra Mundial moltes dones comencen a assumir llocs de responsabilitat en la indústria i, encara que quan tornin els homes de la guerra elles hauran de tornar a casa o a feines secundàries, res no tornarà a ser igual.

I el mateix que passa amb el paper de les dones, passarà en tots els àmbits. Les guerres trasbalsaran la societat més encarcarada provinent del segle XIX. I l'agitació social portarà a una societat molt més moderna, diferent i participativa.

L'aviació, els nous medicaments, els transports, la televisió... Tots aquests i molts altres canvis tecnològics transformaran per sempre la Gran Bretanya.

Però no hi ha nació, ni la tecnologia no és res, si no hi ha una empenta i una voluntat conjunta, si la societat no es respecta a si mateixa i no està disposada a sacrificar-se per a les pròximes generacions.

L'exemple de la resistència i la força dels ciutadans de Londres durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial serviran de model als ciutadans britànics durant molt de temps.

T9 - Els britànics I

La invasió romana de les illes britàniques , a "Cronos"

L'any 58 aC, l'arribada d'un exèrcit romà de 10.000 homes va canviar Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda per sempre. "Cronos" ofereix el primer capítol de "The British", una ambiciosa sèrie sobre la història de les illes Britàniques des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial.

"Cronos" presenta "Les illes dels tresors", un documental sobre la invasió romana de les illes Britàniques. El treball contesta qüestions com quin efecte va tenir aquest moment històric en els assoliments dels antics britans, quines estructures socials dominaven abans de la invasió i qui i amb quin propòsit va erigir Stonehenge.


La sèrie "Els britànics"

El nucli de la sèrie gira entorn d'una pregunta intrigant. Avui en dia, gran part de la població mundial viu en un món a l'estil britànic. Com un grapat d'illes situades davant de la costa europea va arribar a dominar el planeta i inventar el món modern?

Cada episodi presenta sis històries dramatitzades, moments clau de canvi que ho van capgirar tot. Són relats extraordinaris de fermesa i constància, de lluites contra els elements i de triomfs de l'esperit humà, d'invents inspiradors i d'innovació, de coratge i heroisme.

La sèrie ofereix imatges increïbles. Una emocionant animació CGI recorre tot el país per mostrar com ha anat canviant i evolucionant amb el temps; l'acompanyen sorprenents seqüències documentals procedents de totes les illes britàniques. Un reguitzell de personatges famosos, coneguts i influents, aporten a la sèrie un punt de frescor autèntica mitjançant converses a la pantalla sobre què significa ser britànic.

Capítol 1: Les illes dels tresors

L'any 58 aC, l'arribada d'un exèrcit romà de 10.000 homes va canviar Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda per sempre. Quin efecte va tenir aquest moment històric en els assoliments dels antics britans? Quines estructures socials dominaven abans de la invasió i qui i amb quin propòsit va erigir Stonehenge?

 

Continua la història de les illes Britàniques, a "Cronos"

La invasió normanda de 1066 va transformar la Gran Bretanya quan Guillem el Conqueridor va desmantellar l'aristocràcia anglosaxona i va escombrar tota la diversitat regional.

"Cronos" emet el segon capítol de la sèrie "Els britànics" ("The british"), una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil·lina.

Capítol 2: El poder del poble

La invasió normanda de 1066 va transformar la Gran Bretanya quan Guillem el Conqueridor, buscant reafirmar el seu poder sobre tot Anglaterra, va desmantellar l'aristocràcia anglosaxona i va escombrar tota la diversitat regional. En aquest capítol descobrim el cost humà d'aquesta campanya i el perdurable llegat de les estructures socials establertes pels normands, però també com va començar a fermentar un esperit de resistència entre la població. Les reconstruccions dramàtiques ens mostren com l'arc va jugar un paper fonamental en la famosa victòria d'Azincourt a mans del rei Enric V, el 1415.

T8 - Història dels Estats Units

La història dels Estats Units, a "Cronos"

Primera part d'una sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units d'Amèrica explicada amb actors, infografia, grans escenaris....

"Cronos" inicia una sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units, des dels primers colonitzadors fins a la creació de la superpotència. En el primer capítol "Rebels" es mostra l'arribada dels primers vaixells de colons després de travessar l'Atlàntic i les difícils relacions amb els indígenes. 

Els Estats Units és, en aquest moment, el país més poderós del món. I potser un dels fets més destacables és que ha aconseguit aquesta posició entre les nacions a través d'una història relativament curta, poc més de 230 anys.

Curta, però molt intensa. Els primers colonitzadors, provinents del Regne Unit, van patir per la duresa del terreny i pel rebuig dels seus habitants. La majoria dels colons que hi van arribar, el segle XVII, van morir ben aviat per una causa o una altra, molt sovint simplement de fam.

Però la dificultat de la vida, l'aïllament de la metròpoli i el sentiment que les terres del nord d'Amèrica podien donar riqueses infinites van facilitar que aquells colons anessis conreant, de mica en mica, un fort sentiment d'independència personal. I de la independència personal, només va caldre un petit salt per a la independència política.

Aquest documental ha estat un dels grans èxits de l'any a la televisió nord-americana

 


Segona part de la història dels Estats Units, a "Cronos"

Segon capítol d'una sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units d'Amèrica explicada amb actors, infografia, grans escenaris....

"Cronos" emet el segon capítol de la sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units, des dels primers colonitzadors fins a la creació de la superpotència. 

Aquesta segona part, "L'avançada cap a l'oest" mostra que quan els europeus arriben a l'Amèrica del Nord s'instal·len bàsicament a les franges costaneres i eviten de totes totes penetrar en el territori. Però la independència dels Estats Units canviarà per sempre aquesta visió del món, encarada cap a les metròpolis europees. Ara, els nous nord-americans senten que han d'anar cap a l'Oest, on hi ha quilòmetres i quilòmetres de terres sense explotar.

Els trampers, els cercadors d'or, els cow-boys... Tots buscaran millorar les seves vides en una llarga i cruel marxa cap a l'Oest. Tot el segle XIX viurà aquesta expansió dels estatunidencs. Però el preu que hauran de pagar serà molt alt. Molts d'aquells pioners moriran per culpa de les malalties, la gana o, el que és pitjor, la violència.

Però no només moriran molts dels qui van cap a l'Oest: també portaran la mort i gairebé l'extermini a milers d'habitants autòctons, els indis, que s'oposaran a la barbàrie dels nouvinguts. I, d'esquitllada, milions de bisons desapareixeran a mans de les noves armes de foc.

Tot això explica el documental que "Cronos" ofereix aquest dilluns, 14 de novembre. Un documental fet amb un luxe de mitjans impressionants: actors, reconstruccions acurades, entrevistes a grans figures dels Estats Units, imatges virtuals...

 


Tercera part de la història dels Estats Units, a "Cronos"

Tercer capítol on s'explica un dels episodis més terribles de la història del segle XIX: la guerra de Secessió de Nord-amèrica, d'aquesta sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units d'Amèrica explicada amb actors, infografia i grans escenaris.

"Cronos" emet el tercer capítol de la sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units, des dels primers colonitzadors fins a la creació de la superpotència.

El nord contra el sud. Així, d'aquesta manera tan simple, s'explica un dels episodis més terribles de la història del segle XIX: la guerra de Secessió de Nord-amèrica. Els Estats Units eren, fins aleshores, un país amb una economia diversa. El nord era molt més industrial que el sud, dedicat molt més als conreus. Precisament, la millora del conreu del cotó farà que el sistema esclavista torni a tenir sentit econòmic.

Quan de mica en mica l'esclavisme anava desapareixent de tot arreu simplement perquè no era ja rendible, les millores tècniques i un mercat favorable van enriquir sobtadament els grans propietaris del sud.

Per exportar el cotó, calia que hi hagués uns aranzels molt baixos; però per protegir la indústria del nord, calia que els aranzels fossin molt alts. Nord contra sud. Industrials contra terratinents. Partidaris del capitalisme contra els partidaris de l'esclavisme. La guerra va ser molt cruenta. Es van emprar les armes més modernes i mortíferes, però amb les tàctiques de batalla de cinquanta anys abans. Això va portar a una gran carnisseria.

Al programa els oferim un relat molt ben tramat, molt ben realitzat, sobre la guerra de Secessió dels Estats Units. Lee, Sherman, Lincoln, les batalles de Gettisburg, de Manassas, d'Antietam... Un documental èpic d'un dels conflictes que més han marcat la història contemporània. Un gran "Cronos".

 


Quarta part de la història dels Estats Units, a "Cronos"

A finals del segle XIX, el món modern comença a transformar els Estats Units. Les ciutats creixen sota el nou impuls de la indústria i dels serveis.

"Cronos" emet el quart capítol de la sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units, des dels primers colonitzadors fins a la creació de la superpotència.

Centenars de milers de nous emigrants, acer barat, la invenció de l'ascensor, els gratacels... A finals del segle XIX, el món modern comença a transformar els Estats Units. Les ciutats creixen sota el nou impuls de la indústria i dels serveis. A més, les ciutats s'electrifiquen, a Texas es descobreix un mar subterrani de petroli i els cotxes comencen a ser barats.

Tot plegat és una veritable revolució. Fins a aquell moment, els Estats Units no deixaven de ser una mena de curiositat mundial. Massa lluny de tot arreu, amb massa contradiccions internes i massa terra per conrear. Però el final del XIX i les primeres dècades del XX veuran néixer una gran potència, encara que en aquell moment no sigui la primera del món. I serà una potència nova, cada cop més urbana, que està construint les ciutats més estranyes del món, plenes d'edificis alts i d'asfalt.

Aquest auge econòmic també haurà de pagar un preu: la delinqüència es dispara i ciutats com Chicago, Nova York o Los Angeles estaran dominades pels gàngsters, afavorits per una equivocada "llei seca" que prohibeix l'alcohol.

Aquesta és la història que explica el "Cronos" d'aquest dilluns. El documental reflecteix aquells anys bojos usant unes reconstruccions acurades, de primer nivell, d'una versemblança esparverant. 3D, actors, decorats... tot al servei del rigor històric.

 


Última part de la història dels Estats Units, a "Cronos"

Des de la gran crisi econòmica del 1929 fins a la Segona Guerra Mundial.

"Cronos" emet el cinquè i últim capítol de la sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units, des dels primers colonitzadors fins a la creació de la superpotència.

Al capítol "L'alçament d'una superpotència" veurem com la gran crisi econòmica del 1929 sembla que enfonsarà els Estats Units. Els bancs tanquen en cadena, el que ahir valia un milió ara no val res. Aquella potència emergent, que havia sortit de la Primera Guerra Mundial amb un superàvit financer que l'havia convertit en el banquer del món, ara s'enfonsava en la depressió.

Als nord-americans no els serà fàcil remuntar el desastre, però la política del New Deal del president Franklin Delano Roosevelt hi contribuirà decisivament. Per primer cop en la seva història, s'emprenen grans obres públiques amb el suport de l'Estat que faran remoure l'economia.

L'arribada de la Segona Guerra Mundial mostrarà al món no només l'alta capacitat tecnològica del país, sinó el que és encara més important: la gran capacitat de producció. Vaixells de guerra i mercants; jeeps; avions, tancs i armes de tota mena, a més de menjar empaquetat, roba, material mèdic i tot el que un pugui imaginar.... Tots aquests productes estaran a disposició dels soldats nord-americans i els seus aliats, i possibilitaran la victòria final sobre els nazis i els japonesos.

El documental que, aquest dilluns, emet "Cronos" permet veure, com no s'havien vist mai, esdeveniments històrics: el tancament del primer banc a causa del crack del 29; la construcció de la gegantina presa Hoover; l'atac japonès a Pearl Harbour...

T4 - Els pobles germànics

"Cronos" retrocedeix als temps de els pobles germànics

Els romans designaven amb l'etiqueta de bàrbars els pobles del nord d'Europa, els únics que podien representar una amenaça per a l'imperi. Però, qui eren aquests bàrbars?

"Cronos" recrea les batalles entre Roma i els bàrbars
"Cronos" recrea les batalles entre Roma i els bàrbars
El programa del 33 "Cronos", que ofereix els millors documentals històrics de producció internacional, presenta el primer dels dos capítols de la producció "Els pobles germàniques".

Homes i dones d'aspecte impressionant a qui els romans anomenaven bàrbars: les tribus germàniques. Des de la generació anterior a Juli Cèsar, diverses tribus del nord havien intentat establir-se en els dominis romans. Però va ser Cèsar qui va tenir una política més agressiva contra aquells pobles, amb els quals va lluitar acarnissadament.

Però, qui eren aquests germànics? "Cronos" ofereix un documental sobre aquells pobles, que no es van reconèixer mai sota aquest nom de germànic, un apel·latiu que els van posar els romans.

Per Roma, aquells homes i aquelles dones eren éssers terribles, guerrers sanguinaris, gent que oferia sacrificis humans i mantenien pràctiques bestials... Però potser la realitat no era tan crua. Els romans tenien por dels únics pobles que s'havien mostrat sempre disposats a atacar-los dins de les seves fronteres, que no aparentaven tenir mai por.

El documental s'introdueix en la vida i els costums d'uns pobles de l'Antiguitat que en molts aspectes eren més propers al Neolític que a la modernitat que representava l'Imperi Romà. Vestuari, habitatge, organització... Uns pobles fascinants que "Cronos" visita fent un viatge de dos mil anys.



Les tribus germàniques El regnat de Clovis, rei dels francs, a "Cronos"

Després d'haver heretat les restes de l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics, ja cristians, es van convertir en els representants d'una nova era: l'edat mitjana.

"Cronos" ofereix el segon capítol del documental "Els pobles germànics", que porta per títol "Sota el signe de la creu":

Som entre el final del segle V i el principi del segle VI, a Centreeuropa. L'Imperi Romà d'Occident s'ha desintegrat i les antigues tribus germàniques, que tants maldecaps havien donat als romans, són ara les hereves del poder.

Però els germànics no s'han fet càrrec de les restes de l'Imperi Romà simplement per ocupar el poder: ells hi aporten també noves institucions jurídiques, noves maneres de veure la vida, al mateix temps que admiren les virtuts del món romà.

Els nous regnes germànics seran una barreja entre aquelles tribus que Juli Cèsar va combatre i l'evolució dels nous romans, una barreja lligada per una nova religió, el cristianisme. En el documental del "Cronos" de dimecres seguirem el regnat de Clovis, rei dels francs, un home que crearà un nou regne que, amb els segles, es convertirà en França.

Clovis encara viurà a cavall dels costums germànics i dels costums romans. Ell i els seus súbdits francs seran els primers representants d'una nova era, l'edat mitjana. Des de "Cronos" els convidem a acompanyar-nos avui en aquest viatge fascinant.

T1 - Els Bàrbars I

"Els gots", dijous a "Cronos"

Dijous "Cronos" estrena el primer capítol de "Bàrbars", una sèrie que recrea amb tot el luxe i amb tota fidelitat la història sagnant de quatre pobles de l'antiguitat.


"Cronos" ofereix un primer documental de gran factura i producció aliena. "Els gots" ha estat triat per la seva precisió històrica, com els tres següents que formaran part de la sèrie "Bàrbars".

D'on ve la paraula "bàrbar"? Pels romans, els bàrbars eren tots aquells pobles que vivien fora de l'Imperi. Consideraven que tenien uns idiomes incomprensibles i, quan n'imitaven la parla, feien "ba-ba-ba". D'aquí ve la paraula bàrbar, del "ba-ba-ba".

Durant quatre setmanes, "Cronos" emetrà precisament "Bàrbars", una sèrie de gran espectacle en què es recrea, amb tot luxe i amb tota fidelitat, la història sagnant de quatre pobles de l'antiguitat.

Dijous se n'emet el primer episodi: "Els gots". Actors en escenaris naturals, una música espectacular... Tot fa d'aquest episodi de "Bàrbars" una pel·lícula que va molt més enllà de qualsevol història de la caiguda de l'imperi Romà. 



Dijous "Cronos" ofereix "Els huns", la segona entrega de la sèrie "Bàrbars"

"Cronos" ofereix dijous el segon capítol de la sèrie "Bàrbars", que recrea la història d'Àtila, rei dels huns, un poble asiàtic que havia fet de la guerra i el pillatge la raó de la seva existència.

"Cronos" n'emet el segon episodi: "Els huns". Flagellum Dei, l'assot de Déu. Així anomenaven Àtila, els romans. Àtila era el rei dels huns, un poble asiàtic que havia fet de la guerra i del pillatge la raó de la seva existència.

Per cert, saben qui va derrotar Àtila i els huns? No, no van ser els romans, ni tampoc la intervenció del Papa ni l'ajuda divina. No, van ser els diminuts mosquits.



Dijous, el documental "Els víkings" arriba a "Cronos"

Aquest dijous "Cronos" ofereix un nou documental històric de gran factura de la sèrie "Els bàrbars". Arriba el torn d'"Els víkings", una pel·lícula espectacular que acosta a aquest poble escandinau.

"Cronos" ofereix "Els víkings", una pel·lícula espectacular sobre aquest poble guerrer. Segons l'estereotip, els víkings eren homes ferotges, grossos i rossos que baixaven d'Escandinàvia a saquejar, violar i matar els europeus del sud i, de fet, això va ser cert durant tres-cents anys... En aquest documental els veurem en combat, assaltant monestirs i matant tots els monjos per apoderar-se del tresor de l'església. Els veurem conquerint Sicília, tan allunyada d'Escandinàvia, o en l'autèntic descobriment d'Amèrica que van fer...

Els documentals que s'ofereixen dins del programa "Cronos" -tots de producció aliena- són alguns dels millors treballs històrics que es poden trobar en el mercat, produccions filmades amb un pressupost alt i amb el rigor que, per exemple, garanteix la BBC. Els pobles bàrbars, la inquisició i els conqueridors Hernán Cortés i Pizarro són alguns dels temes de què tractarà el programa.



Les conquestes dels mongols arriben dijous a "Cronos"

Dijous "Cronos" ofereix un nou documental històric de gran factura. Aquesta vegada ens aproparà a les conquestes dels mongols, el poble que va crear el més gran imperi de la història.


"Els Mongols", a "Cronos"
La pel·lícula ens mostra amb tot el detall d'una gran producció les seves conquestes: genets, cavalls, batalles, tresors i la mítica Samarcanda, a l'Àsia central. Els mongols eren uns conqueridors que, per cert, acostumaven a fer piràmides a les entrades de les ciutats amb els caps dels executats. I eren piràmides de milers de cranis cadascuna... Tot junt forma el gran espectacle de la història dels mongols.
Una civilització astuta i cruel
Pels erudits, la civilització musulmana de l'època -la més desenvolupada del món- es trobava aixafada per la invasió dels guerrers nòrdics, que sortien de les seves fronteres de l'est. En el millor punt de les seves conquestes, els mongols controlaven un imperi que anava des del mar del Japó fins al Bàltic, des de Corea fins a l'Alemanya de l'Est, i agafant la major part d'Euràsia. La seva arma principal és el terror, i les cròniques diuen que "no deixaven cap ull obert per plorar les morts".

Els guerres mongols van ser pioners d'un un estil de batalla incomparable en astúcia i crueltat -i tant revolucionari que encara avui s'hi inspiren les estratègies militars d'avui en dia. Són genets amb grans habilitats, amb una velocitat i unes tàctiques que porten els seus adversaris a la confusió i la submissió.

El gran general és Genghis Khan, que va començar la seva vida orfe i abandonat pel seu clan a les estepes. Portat per un neguit de venjança, i amb el desig de portar el control i ordre a les tribus dels mongols, Genghis Khan construeix gradualment aquestes habilitats com a lluitador i líder fins que arriba a ser imparable. Es va proclamar pel seu poble com a Khan -o màxim líder- el 1206.

Després de la mort de Genghis Khan, el següent gran governador és Timur -o Tamerlande a l'oest-. Timur és un general astut que va fins i tot més enllà que Genhis Khan en la crueltat i la conquesta. Crea torres de calaveres humanes al voltant de les ciutats conquerides per incrementar el terror que el precedeix, i massacra a tothom a les regions que conquereix. Només els artesans i els constructors sobreviuen, i se'ls porta cap a la capital mongola Samarcanda per vendre'ls com a esclaus. Allà treballen construint edificis públics i mesquites grans i elaborades per glorificar el paper de Timur.

Timur conquereix l'imperi otomà el 1402 i captura el sultà Bayezid, a qui humilia encadenant-lo i fent-lo passejar pels carrers.

Al final, el gran imperi mongol es dissipa, víctima d'una població mongola massa petita per mantenir una àrea tan gran. Ells segueixen, avui en dia, com un símbol d'allò brutal, cruel i bàrbar del passat.

T4 - Els jueus: història d'un poble

"Cronos" repassa la història del poble jueu

La Bíblia, encara que sens dubte no pretén ser un llibre d'història, ajuda a esbrinar el passat d'aquest poble. Però què hi ha de cert i què hi ha de mite a les Sagrades Escriptures?

"Els jueus: història d'un poble", a "Cronos"
"Els jueus: història d'un poble", a "Cronos"
Els jueus són un dels pobles més singulars de la història de la humanitat. Fa uns tres mil·lennis, els primers jueus habiten al voltant de la ciutat de Jerusalem. Tenen una característica poc habitual entre les cultures d'aleshores: són monoteistes, és a dir, creuen que només existeix un sol Déu i no molts, com era habitual de pensar entre les religions del moment.

Els jueus viuen en una zona conflictiva per la seva geografia: és el pas natural entre el Mediterrani i l'Índic, els dos grans mars de l'Antiguitat. Per això ha estat una zona disputada per les grans potències de tots els temps: egipcis, hitites, babilònics, macedonis, més tard els romans… Tots voldran establir-se a Judea i controlar la regió.

Davant de tantes pressions, l'epopeia del poble jueu encara és més extraordinària. No només resistiran les nombroses dominacions a què es veuran sotmesos, sinó que, en contra del que semblaria més lògic, s'afermaran cada cop més en la seva religió, la seva llengua i els seus costums.


PART 1




"Cronos" reconstrueix la història del poble jueu


La Bíblia, encara que sens dubte no pretén ser un llibre d'història, ajuda a esbrinar el passat d'aquest poble. Però què hi ha de cert i què hi ha de mite a les Sagrades Escriptures?

Després de la diàspora dels jueus, milers d'aquests homes i dones tan particulars es van estendre pel món, especialment pel centre d'Europa i per la riba del Mediterrani. Obligats a marxar de la regió on sempre havien viscut, s'emporten amb ells les seves dues característiques principals: una religió monoteista i una llengua pròpia.

Malgrat l'exili, els jueus no oblidaran mai que formen part d'un sol poble. Aquesta ferma voluntat farà que a molts llocs i en molts segles diferents els seus veïns els mirin amb mals ulls. A l'Europa de les croades, els jueus seran considerats l'enemic interior, l'aliat dels musulmans que els cristians volen combatre a la Terra Santa. A la monarquia hispànica dels reis catòlics seran l'objecte preferent de la Inquisició, i també a Polònia, a Rússia, a Itàlia, a Alemanya…


PART 2
 

T6 - Els Bàrbars II

"Cronos" presenta "Els bàrbars II".

El programa obre la temporada amb "Els francs", el primer capítol de la sèrie "Els bàrbars II".

"Els francs", a "Cronos"
"Els Francs", a "Cronos"
"Cronos" presenta "Els bàrbars II", una sèrie que torna a l'època brutal dels bàrbars per explorar noves històries obscures de l'expansió d'aquestes tribus contra les civilitzacions establertes aleshores. A partir d'acurades recreacions, "Els bàrbars II" transporta els espectadors a una època en què només sobrevivien els més forts. Els capítols són "Els francs", "Els llombards", "Els vàndals" i "Els saxons".


"Els Francs"

El capítol segueix el naixement de l'imperi bàrbar dels francs i de merovius, el seu legendari líder, de qui es deia que era mig home i mig monstre, que s'estableix en territori gal i obre el camí amb els seus fills per atacar els exèrcits romans i visigots. És traït pel seu nét, Clovodeu, que condueix la seva gent cap a França i construeix el pont entre el bàrbar i l'home d'estat, que finalment incorpora Carlemany.




"Cronos" presenta "Els vàndals"

En aquest segon capítol de la sèrie "Els bàrbars II" coneixem un gran moviment saquejador que va afectar des del nord de l'actual França fins el nord d'Àfrica.

Nou capítol de "Els bàrbars II"
"Els vàndals", a "Cronos"
"Cronos" presenta el segon capítol de la sèrie "Els bàrbars II": "Els vàndals"

Els vàndals s'infiltren en les fronteres romanes al nord de la Gàl·lia; cremen i arrasen tot el que troben al seu pas per Espanya i devasten el nord d'Àfrica. Aquesta tribu, desigual i sense llar, és un gran moviment sinònim de destrucció. Ho saquegen i ho abandonen tot i només deixen una estela de terror. El seu líder ésGenseric, i té un fill sanguinari, Huneric.





"Cronos" presenta "Els Saxons"

El programa dedicat a documentals històrics de producció internacional ens transporta a l'epoca dels bàrbars. 

"Els Saxons" a "Cronos"
"Cronos" torna a transportar-nos a les societats més salvatges per explicar-nos noves històries obscures de l'expansió d'aquestes tribus. En el tercer capítol de la sèrie "Els Bàrbars II" coneixerem "Els Saxons". A partir d'acurades recreacions, coneixerem l'organització social bàrbara, on només sobrevivien els més forts.

El proper dilluns, el programa ens transllada al segle V i ens proposa un viatge amb els pirates saxons cap a terres britàniques. Conqueriran la costa destruint defenses romanes i ocupant el seu territori. Aquesta societat d'origen germànic, pell pàl·lida i ulls clars dominen a la perfecció la destral com a arma de conquesta.

En una orgia d'adoració pagana, els joves líders saxons arrasen els cristians en una batalla sagnant per aconseguir la terra. Després de la matança despietada de la família sencera del príncep saxó, Edwin decideix escapar a través de la Gran Bretanya. L'objectiu és enfrontar-se al seu enemic mortal, Aethelfrith. El seu poder i fama d'estenen de pressa, fins que el rei Alfred defensa la seva gent dels invasors vikings, uneix la seva terra i estableix el que vol dir ser anglès.



"Cronos" presenta "Els llombards"

Una setmana més, el programa torna a transportar-nos, amb la sèrie "Els bàrbars II", a les societats més salvatges per explicar-nos com s'organitzaven i com van expandir-se.

Últim capítol de "Els bàrbars II"
"Els llombrads", a "Cronos"
"Cronos" presenta l'últim capítol de la sèrie "Els bàrbars II": "Els llombards".

Aquests són els últims grans bàrbars de la història: els longobards o, com ara se'ls diu, els llombards.  Ara, la Llombardia és només la regió que envolta Milà, però, poc després de la caiguda de l'Imperi Romà, el regne llombard comprenia el nord i el sud d'Itàlia i només la part central estava dominada pel Papat i perBizanci.

Els llombards provenien d'Escandinàvia i només una història plena de traïcions, intrigues i guerres terribles ens pot explicar com van acabar dominant Itàlia.

Aquesta història que explica dilluns "Cronos" és una història carregada de violència, de passions amoroses, de venjances entre esposos, d'amants que fan capgirar el futur...

I ho fa a través d'un documental de gran pressupost que explica, amb tota mena de detalls i amb unes reconstruccions dignes del millor cinema, la turbulenta història dels llombards, la seva ascensió, el seu auge i, fins i tot, la seva terrible caiguda a mans de l'Imperi Carolingi.