Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art i musica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art i musica. Mostrar tots els missatges

T13 - Heroica

"Heroica", a "Cronos"

La història de la simfonia que va canviar la música.

El 9 de juny de 1804, Ludwig van Beethoven va dur a terme un assaig obert de la seva magnífica tercera simfonia, "Heroica". La composició simfònica mai més tornaria a ser la mateixa. Situada en el transcurs d'aquell dia històric, aquesta pel·lícula enllaça la representació de tota la simfonia amb algunes traces personals de la vida del compositor.

"Heroica", a "Cronos"

Beethoven va escriure l'"Heroica" quan tenia 33 anys. Originàriament, havia dedicat la simfonia a Napoleó, el jove heroi de la França revolucionària, que tenia gairebé exactament la mateixa edat que ell. Quan Napoleó va ser coronat emperador el 18 de maig de 1804, Beethoven va fer la famosa guixada del títol original, "Bonaparte".

Aquella primera interpretació privada de l'"Heroica" va tenir lloc al palau del príncep Lobkowitz, mecenes i protector de Beethoven, en el mateix cor de Viena. La representació va marcar una fita en la música occidental: en aquell moment, les velles formes "clàssiques" eren substituïdes per nou ideal "romàntic", amb propòsits intel·lectuals i gens ortodox en el disseny, forjat en el batec revolucionari de principis del segle XIX.

No obstant això, en aquell moment la vida personal de Beethoven era ombrívola. La dona a qui adorava li havia dit que si es casava amb ell -un home amb un estatus social més baix que el seu- perdria la custòdia dels seus estimats fills. Alhora, s'havia anat quedant sord en els últims cinc anys i patia un dolor intens d'oïda, discapacitat que el feia defugir la vida social. La seva desaparició va ser absoluta, amb l'excusa que només tenia afany de complir amb el seu potencial creatiu, que el prevenia del suïcidi.

Filmada a Viena en escenaris d'una gran precisió històrica, la pel·lícula conté una representació òptima de la innovadora simfonia al mateix Saló Eroica del Palau Lobkowitz, en què va tenir lloc aquell primer assaig, i ens proporciona una visió de Beethoven -interpretat per un extraordinari Ian Hurt- amb problemes per donar forma a la simfonia i amb la seva particular manera de treballar amb els músics perquè poguessin interpretar una música que era revolucionària. El compositor austríac Joseph Haydn, present en aquella audició, va concloure amb un profètic comentari sobre la música, que es faria famós: "Després d'avui, res tornarà a ser el mateix".

 Una producció de la BBC dirigida per Simon Cellan-Jones.


T9 - La impertèrrita Artemisia

La pintora Artemisia Gentileschi, a "Cronos"

El programa de documentals històrics emet "La impertèrrita Artemisia".

"Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena que dóna cabuda a documentals històrics de gran factura, ofereix, aquesta setmana, "La impertèrrita Artemisia" és un retrat de la primera dona que va viure de la pintura sobreposant-se a les circumstàncies de l'època.

Una imatge del documental "La impertèrrita Artemisia"

"La impertèrrita Artemisia"

Artemisia Gentileschi és alhora la reina de la pintura barroca, la nineta dels historiadors d'art feministes, l'argument d'almenys tres "best-sellers" i també una pel·lícula durament criticada. Tanmateix, el que la majoria de gent recorda de la seva vida i el que sol veure en el seu art és la violació de què va ser víctima als disset anys. Realment, però, aquest atac cruel i l'abús consegüent la van dur a representar alguna mena de venjança a través del seu art?

Qui era l'autèntica Artemisia? Una víctima que revivia un esdeveniment terrible un cop rere l'altre? Un súcub que projectava les seves fantasies de venjança sobre la tela? O una artista extraordinària que va triomfar en una època dominada per homes de gran destresa, com Caravaggio i Rubens?

En el primer retrat documental sobre Artemisia Gentileschi, escriptors i historiadors de l'art capdavanters ens relaten com, mitjançant un talent verdader i molta força de voluntat, Artemisia va ser capaç de sobreposar-se a circumstàncies inhumanes i convertir-se en la primera dona que va viure de la pintura.

T9 - Miquel Àngel. Superestrella

"Miquel Àngel superestrella", a "Cronos"

Aquest hàbil artista no només va ser un dels escultors més destres que mai han existit, sinó també un dels grans pintors i arquitectes de tots els temps.

"Cronos" emet el documental "Miquel Àngel superestrella".

El nom sembla evocar un encanteri màgic: Michelangelo!

El llegat artístic que va deixar a les generacions futures és pràcticament inigualable. Aquest hàbil artista no només va ser un dels escultors més destres que mai han existit, sinó també un dels grans pintors i arquitectes de tots els temps.

El reportatge que emet "Cronos" se centra en aquesta figura contradictòria i en la seva àmplia gamma de passions, així com en la seva visió de la creació del món. Com va arribar ell, un personatge tan difícil, a pintar la magnífica Capella Sixtina? I com va crear l'escultura més famosa en la història de l'art, el David, a qui milions d'admiradors veneren cada any com a l'autèntic Mister Univers?

L'estructura narrativa del documental es basa en la història de la realització d'aquestes dues tasques igualment titàniques, tot alternant entre una gran varietat d'emplaçaments i escenaris per oferir a l'espectador visions impactants sobre la vida i el patiment de Michelangelo, i també per acostar-lo al sentit de la seva època: el Renaixement.

L'orgullós artista florentí va viure enfrontaments dramàtics amb els seus mecenes, els homes inflexibles que dominaven la ciutat, i també amb Juli II, un gran entès en art, conegut com el "Papa guerrer" perquè va preferir el rugit dels canons a la pregària silenciosa.