"Cronos" reemet "Les dames de la família d'Este"
Una obra sobre unes dones poderoses i a l'avantguarda de la seva època que no van estar mai subjectes als seus marits i que van ser tan emprenedores com els homes.
4 de juliol de 1473, Elionor, filla del rei de Nàpols, Ferran d'Aragó, entra solemne a Ferrara vestida en brocard d'or. El nuvi, Ercole d'Este, lord de la ciutat i del ducat l'estava esperant a la porta de San Giorgio.
De la seva unió, en van néixer sis fills: Isabel, Beatriu, Alfons I, Ferran, Hipòlit i Segimon. Tot i que Elionor els estimava profundament a tots, la seva atenció principalment es va dirigir a les seves dues filles. Sent filla d'un rei, un Aragó, que ha respirat l'aire del poder des del començament, era una gran influència en la vida de la jove princesa. Va ser el seu pare qui va ensenyar a Elionor l'art del comandament i el complex món de la diplomàcia que ella va transmetre a les seves filles. Va escollir dos marits que va considerar dignes per a les seves filles i per a l'Estat. Per a Isabel, la més gran, Francesco Gonzaga, futur marquès de Mantoya; per a Beatriu, la segona, Ludovico Sforza, anomenat "Il Moro" i senyor incontestat de Milà.
Aquests acords matrimonials van donar a les dones de la residència d'Este un estat social prominent entre "les exclusives" de la política italiana, un estat que van mantenir fins a la mort. Van treballar amb els seus marits donant-los suport en temes diplomàtics i ajudant-los a prendre decisions, de vegades difícils. En definitiva, vivint en aquella moralitat que Maquiavel més tard anomenaria la "raó d'estat". Les dames d'Este eren avantguardistes, no van estar mai subjectes als seus marits. Eren emprenedores com els homes i es movien en el seu món. I a més, van continuar sent tan femenines com els exigien els cànons de l'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada