T1 - La secreta Inquisició

Cronos emet "El foc de la fe", el primer capítol de la sèrie "La secreta Inquisició"

"Cronos" estrena la sèrie de tres capítols "La secreta Inquisició", una mirada en profunditat a la Santa Inquisició des del punt de vista de les víctimes i el dels jutges.

"Cronos" comença a emetre una sèrie de tres capítols: "La secreta Inquisició". "El foc de la fe" és el primer títol, al qual seguiran les pròximes setmanes "Presó de l'esperit" i "Guardià de l'Església".

Aquesta sèrie de tres capítols és una docuficció sobre la Santa Inquisició, institució que es va establir el 1542 per contrarestar la influència de la reforma protestant i que continua vigent amb el nom de Congregació per la Doctrina de la Fe. En cada episodi es relata la història des de dues perspectives: la de la víctima i la del jutge.

En la sèrie hi participen representants del Vaticà i historiadors especialitzats en l'Església, com el llavors cardenal Joseph Ratzinger, prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe abans de ser nomenat papa. També hi apareix Peter Godman, autor del llibre "La Inquisició secreta", la intenció del qual era esbrinar quina mena de persones eren els inquisidors, què els motivava i quins mètodes feien servir.

El primer episodi, "El foc de la fe", narra l'ascensió al temut càrrec de gran inquisidor de Giulio Antonio Sartori i la persecució per part de la Inquisició del reconegut filòsof Giordano Bruno, que va ser cremat a la foguera.

"Cronos" presenta "La secreta Inquisició: presó de l'esperit"

"Cronos" emet el segon capítol de la sèrie "La secreta Inquisició". Aquest episodi se centra en la figura del papa Benet XIV i l'inquisidor Ganganelli.

El programa del 33 "Cronos" presenta el segon dels tres capítols de la sèrie "La secreta Inquisició", que porta per títol "Presó de l'esperit."

La presó de l'esperit

Aquest segon capítol se centra en la història del gran reformador i papa Benet XIV, que va intentar portar l'esperit de la Il·lustració a la Inquisició, un intent frustrat per l'inquisidor fanàtic Ganganelli, que més tard es va convertir en Papa, un dels més funestos de la història.

Cronos emet "Guardià de l'església", que acaba la sèrie "La secreta Inquisició"

"Cronos" acaba la sèrie "La secreta inquisició". El capítol mostrarà la transició en què la vella inquisició va tranformar-se, als anys 60, en l'actual Congregació per la Doctrina de la Fe.

El programa del 33 "Cronos" presenta l'últim dels tres capítols de la sèrie "La secreta Inquisició", que porta per títol "Guardià de l'església."

Guardià de l'església

El tercer i últim capítol retrata la dramàtica transició, als anys 60, de la vella Inquisició cap a una nova i reformada institució: la Congregació per la Doctrina de la Fe. Abans de convertir-se en el papa Benet XVI, el cardenal Joseph Ratzinger era el prefecte de la congregació i el documental ens mostra com va donar suport a posicions polèmiques de l'església respecte a temes com el comunisme o la sida.

T1 - Conquistadors

"Cronos" estrena dijous la sèrie "Conquistadors"

"Cronos" estrena aquesta sèrie de tres capítols amb l'episodi "La batalla dels déus". Veurem com Hernán Cortés i 500 espanyols més van envair el continent americà.

El programa del 33 "Cronos" estrena la sèrie de tres capítols "Conquistadors". El primer episodi és "La batalla dels déus".

A principis del segle XVI, 35 milions de persones vivien governades per dos homes, els noms dels quals han perdurat al llarg dels segles: l'asteca Moctezuma i l'inca Atahualpa. Van ser, alhora, reis i déus, sobirans divins amb un domini total sobre els seus súbdits. Però aquests emperadors totpoderosos es van haver d'agenollar davant d'un petit exèrcit que va travessar l'oceà: els conquistadors espanyols.

Aquesta sèrie de tres capítols explica la història d'aquests anys nefastos en què l'imperi espanyol va doblegar dues de les civilitzacions més grans que s'han conegut: els asteques de Mèxic i els inques del Perú. Mitjançant l'atmosfera de les localitzacions originals i una reconstrucció detallada creada per ordinador, veurem aquest xoc de cultures brutal des dels dos punts de vista.

Capítol 1: "La batalla dels déus"

Fa poc més de cinc segles, 500 aventurers espanyols van ser els primers europeus que van envair el continent americà, capitanejats per l'implacable Hernán Cortés, acompanyat de la seva jove amant maia, Malinali. Els desitjos d'or i de glòria van xocar contra antigues creences i sacrificis humans. Alhora, es van haver d'enfrontar amb el poble més ferotge del Nou Món: els asteques.

"Cronos" emet un documental sobre la topada entre els conquistadors espanyols i els inques

Dijous, "Cronos" presenta el segon capítol de la sèrie "Conquistadors", que explica com Francisco Pizarro va topar amb la civilització inca quan va arribar a Sud-amèrica a la recerca de fortuna.

Capítol 2: "L'imperi del Sol"

"L'imperi del sol", el documental que presenta dijous el programa "Cronos", narra com el conquistador espanyol Francisco Pizarro va anar fins al cor de l'Amèrica del Sud buscant fortuna. Allà es va enfrontar amb una de les civilitzacions més grans de la Terra, l'inca. Aquesta topada va confirmar els rumors sobre un ric imperi, la mítica ciutat d'Eldorado.

"Cronos" emet "La rebel·lió inca", l'últim capítol de la sèrie "Conquistadors"

"Cronos" emet el capítol que tanca la sèrie "Conquistadors" i que explica la invasió que Pizarro va fer del territori inca i la resistència que hi va trobar.

Capítol 3: "La rebel·lió inca"En el capítol veurem com Pizarro envaeix brutalment el territori inca i com la resistència que hi troba amenaça d'arruïnar els seus somnis de conquesta. L'imperi inca està destrossat per anys de guerra civil, invasions i malalties mortals portades pels europeus, i està a punt d'enfonsar-se. Els conquistadors formen aliances amb grups de nadius hostils als inques i s'apoderen de prou riqueses per convertir l'imperi espanyol en el més poderós d'Europa.

T1 - Genghis Khan

"Cronos" reconstrueix dijous la vida del mític Genghis Khan

"Cronos" presenta dijous un documental que reconstrueix la vida del líder mongol, un home que va conquerir un imperi més gran que el romà.

Ataca sempre primer i venja't sempre. Genghis Khan va aprendre aquestes lliçons pel camí difícil durant la seva violenta infància. Fill d'un pare assassinat, Gheghis va créixer en l'ambient inoblidable de l'estepa de Mongòlia. Però com s'ho va fer, crescut en la pobresa, per convertir-se en el gran Khan?

Combinant imatges d'acció a Mongòlia amb el software CGI utilitzat pel "Senyor dels anells", la representació de la batalla es porta a un altre nivell. Així mateix, es reexplica com Genghis va arribar, en el seu punt més àlgid, a conquerir un imperi més gran que el romà. Darrere el seu èxit hi havia la seva habilitat per inspirar lleialtat en els seus homes. Des de la feroç batalla de Beijing fins a la traïció del seu germà de sang, el gelós, Jamuka, Genghis va exigir sempre la victòria.

I el seu llegat va prevaldre. Almenys al cap de 700 anys d'haver-se mort, els generals de la II Guerra Mundial encara feien servir els seus plans de batalla. Però també li ha quedat una reputació fosca, fins i tot diabòlica. A vegades se'l descriu com un psicòpata que va matar el seu germà i va ordenar la mort del seu millor amic. És important recordar Genghis com un home sense compassió, un carnisser brutal, o bé la seva reputació és un malentès, i s'ha embrutit i exagerat al llarg dels anys? Deixa que aquesta pel·lícula definitiva t'exposi els fets històrics per decidir què en penses...

T1 - La batalla de Leipzig

El documental "La batalla de Leipzig", dijous a "Cronos"

Dijous, el programa del 33 "Cronos" presenta un documental sobre la batalla històrica que va significar el començament de la fi de l'imperi napoleònic.

El programa del 33 "Cronos" vol recordar mitjançant un documental històric com el 16 d'octubre de 1813 una aliança d'austríacs, prussians, russos i suecs, comandats pel príncep Carles Felip Schwarzenberg, es va enfrontar amb l'exèrcit napoleònic als afores de Leipzig en una batalla que es va convertir en decisiva.

Prop de mig milió de soldats van ser mobilitzats i la ciutat de Leipzig es va convertir en el camp de batalla més gran de la història de la humanitat.

Durant els tres primers dies cap dels dos bàndols va ser capaç de prendre avantatge mentre el camp de batalla s'anava transformant en un escenari d'horror. Al final del tercer dia, les forces aliades van aconseguir finalment que Napoleó es retirés als suburbis de la ciutat. Conscient de la seva posició desesperada, Napoleó ordena retirar-se la matinada del 19 d'octubre. Era la primera vegada que un dels seus exèrcits perdia una batalla. Les tropes franceses comencen a fugir en la foscor.

La batalla de Leipzig, coneguda també com "La batalla de les nacions", va canviar la història del món. La derrota de Napoleó va significar el començament de la fi del seu imperi. Un any abans el seu exèrcit havia ocupat Moscou; mig any després seria desterrat a l'illa d'Elba, amb una guàrdia d'honor de només 800 soldats.

Els detalls de la història normalment amaguen el que passa a l'home comú. Per equilibrar la balança, els autors d'aquest documental, Hannes Schuler i Jan N. Lorenzen, expliquen amb el màxim de detall i realisme possibles, què va passar durant els quatre dies de la batalla més gran, fins ara, de la història de la humanitat. S'han fet servir les últimes tècniques informàtiques d'animació per recrear el camp de batalla. Però, per sobre de tot, els autors se centren en alguns dels soldats i ciutadans comuns, i en descriuen les dures condicions de vida i els temors en un film que és un document entenedor sobre la capacitat humana de sofriment.

T5 - Florence Nightingale

"Cronos" presenta "Florence Nightingale"

El documental és una producció de la cadena anglesa BBC i relata de manera dramatitzada la vida i la trajectòria de Nightingale, interpretada per l’actriu escocesa Laura Fraser.

"Florence Nightingale a cronos"

Florence Nigthingale, filla de família aristocràtica, era una dona que en plena època victoriana es preocupava pels desemparats. Es va fer infermera, una decisió escandalosa per a l'època i en aquella classe social. La van enviar a la guerra de Crimea, i a Turquia va posar en marxa un cos d'infermeres que la va convertir en una heroïna i precursora d'aquesta professió.

 

T4 - La vida sota Napoleó

"Cronos" explica com era la vida sota el mandat de Napoleó

El programa deixa veure, a través de dietaris, cartes i records de molts que van conviure amb el control napoleònic, la vida trasbalsada dels europeus de principis del XIX.

"La vida sota Napoleó"

En aquesta nova etapa hi tindran especial incidència els treballs sobre la Segona Guerra Mundial, coincidint amb el fet que el 2009 és l'any del 70è aniversari del començament del conflicte. El programa està dirigit per Felip Solé i presentat per Enric Calpena.

La vida sota Napoleó

Napoleó Bonaparte és l'home que més va determinar la vida dels europeus durant prop de 25 anys. Napoleó, un cors educat a França, esdevindrà, gràcies a la seva intel·ligència, fortuna i valentia, un dels personatges més determinants de tota la història.

Però viure sota el mandat de Napoleó no va ser gens fàcil. Per imposar la seva voluntat, els exèrcits imperials francesos van envair mig Europa i van deixar la seva petjada, sovint sanguinària, a la majoria de les nacions del continent.

Es deia que els soldats de Napoleó, mentre combatien amb el fusell, duien a la motxilla un llibre de Voltaire. Aquest doble vessant de portadors de la Il·lustració amb les armes a la mà farà de l'època napoleònica una de les més extraordinàries que ha viscut mai el continent europeu.

La vida sota Napoleó (Capítol 1)

"Cronos" explica la caiguda de Napoleó Bonaparte

Reconstruïm el tèrbol i agitat període dels últims temps del regnat de Napoleó Bonaparte: des de les sonores derrotes militars fins a la seva autoconcepció com a divinitat.

La vida sota Napoleó (Capítol 2)

"Cronos" emet el segon dels dos capítols de "La vida sota Napoleó". Napoleó Bonaparte és l'home que el 1806 és al zenit del seu poder. Acaba de derrotar Prússia, el país que es considerava la primera potència militar europea, i està a punt d'entrar a la seva capital, Berlín.

Però Napoleó, en lloc de sentir-se satisfet amb el que ha aconseguit, en vol més. No en té prou d'haver expandit França com mai no s'havia vist ni de tenir sota control la majoria dels altres països europeus. Vol acabar amb la gran enemiga, Anglaterra, que amb el seu or i seva voluntat constant de lluita manté viva la flama de la rebel·lió.

Napoleó comença a perdre el món de vista: es creu un ésser semidiví, un geni militar que ningú no podrà derrotar mai. I això, evidentment, en serà la perdició.

"Cronos" ofereix un gran documental que narra, amb unes reconstruccions acurades, la caiguda de Napoleó Bonaparte: el fracàs davant Anglaterra, l'atac suïcida a Rússia, l'abdicació a Fontainebleau. I ho farà a través dels ulls d'homes i dones normals i corrents que van viure aquells anys i que han deixat escrites les seves vivències.

T5 - Boudica: la reina guerrera

"Cronos" recrea l'apassionant història de la reina Boudica

Oferim un gran conflicte de l'antiguitat: les legions romanes, la millor maquinària militar del seu temps, contra la justa ira dels pobles celtes comandats per aquesta gran líder.

"Boudica: la reina guerrera", a "Cronos"

En aquesta batalla s'ha de decidir el futur de Britannia, la conquesta més recent de l'imperi Romà. Som a l'any 61 després de Crist i la reina Boudica lidera la revolta contra els ocupants romans.

Després d'anys d'opressió, els pobles celtes dels icens i dels trinobants han agafat les armes i, per ara, se n'estan sortint. Han ocupat tot l'est d'Anglaterra, inclosa la nova ciutat comercial de Londinium, i ara marxen a la batalla final contra els romans.

Les legions romanes ho tenen malament. Són molt pocs soldats i, a més, han de protegir l'allau de refugiats romans que fuig de la fúria dels celtes de Boudica. Els guerrers celtes, molt nombrosos, estan impulsats per una fúria destructora. Volen acabar amb els arrogants i despòtics romans d'una vegada per a sempre.

Aquest dilluns, a "Cronos", els oferim un gran conflicte de l'antiguitat: les legions romanes, la millor màquina militar del seu temps, contra la justa ira dels pobles celtes comandats per una gran líder, la reina Boudica.

Esposa, mare, reina... i líder d'una de les rebel·lions més violentes contra la dominació romana en la història britànica. El que se sap de Boudica és que era la reina d'Iceni. La seva història i la de la seva tribu va ser explicada pels historiadors romans, considerats erudits, examinada per arqueòlegs que continuen excavant per trobar pistes sobre aquesta guerrera, l'exèrcit de la qual va plantar cara i va atemorir els romans.

Quan el rei Prasutagus va morir, la tribu Iceni, que una vegada havia viscut en pau amb Roma, va ser aixafada brutalment pel romans. Van colpejar la reina Boudica i van violar les seves filles. Com a venjança, les forces de Boudica van atacar establiments romans, incloent-hi Londres, un centre mercant pròsper, que va ser destruït.

T5 - Les dames de la família d'Este

"Cronos" reemet "Les dames de la família d'Este"

Una obra sobre unes dones poderoses i a l'avantguarda de la seva època que no van estar mai subjectes als seus marits i que van ser tan emprenedores com els homes.

"Les dames de la família d'Este", a "Cronos"

4 de juliol de 1473, Elionor, filla del rei de Nàpols, Ferran d'Aragó, entra solemne a Ferrara vestida en brocard d'or. El nuvi, Ercole d'Este, lord de la ciutat i del ducat l'estava esperant a la porta de San Giorgio.

De la seva unió, en van néixer sis fills: Isabel, Beatriu, Alfons I, Ferran, Hipòlit i Segimon. Tot i que Elionor els estimava profundament a tots, la seva atenció principalment es va dirigir a les seves dues filles. Sent filla d'un rei, un Aragó, que ha respirat l'aire del poder des del començament, era una gran influència en la vida de la jove princesa. Va ser el seu pare qui va ensenyar a Elionor l'art del comandament i el complex món de la diplomàcia que ella va transmetre a les seves filles. Va escollir dos marits que va considerar dignes per a les seves filles i per a l'Estat. Per a Isabel, la més gran, Francesco Gonzaga, futur marquès de Mantoya; per a Beatriu, la segona, Ludovico Sforza, anomenat "Il Moro" i senyor incontestat de Milà.

Aquests acords matrimonials van donar a les dones de la residència d'Este un estat social prominent entre "les exclusives" de la política italiana, un estat que van mantenir fins a la mort. Van treballar amb els seus marits donant-los suport en temes diplomàtics i ajudant-los a prendre decisions, de vegades difícils. En definitiva, vivint en aquella moralitat que Maquiavel més tard anomenaria la "raó d'estat". Les dames d'Este eren avantguardistes, no van estar mai subjectes als seus marits. Eren emprenedores com els homes i es movien en el seu món. I a més, van continuar sent tan femenines com els exigien els cànons de l'època.

T2 - A la recerca d'Anníbal

El 33 emet el documental "A la recerca d'Anníbal"

El documental recrea la història del comandant cartaginès que va travessar els Alps amb un exèrcit d'homes i va ser protagonista d'una gesta que va fer trontollar l'exèrcit romà.

A la recerca d'Anníbal

Una de les gestes militars més destacades de la història és la travessia dels Alps amb elefants comandada per Anníbal, un gran èxit d'estratègia i d'organització que encara es recorda i s'estudia avui dia, més de 2.200 anys després.

El documental se centra cronològicament en els primers 28 anys de la vida d'Anníbal Barca, un viatge personal i geogràfic per les etapes de la seva vida fins la llegendària travessia dels Alps amb elefants i un exèrcit de centenars de milers d'homes amb la idea de derrotar els romans en territori italià.

Qui va ser aquest comandant cartaginès que va protagonitzar una gesta que va fer trontollar l'exèrcit romà? Quins objectius tenia? Quin era el rerafons social i cultural? Per què va voler creuar precisament pels Alps?

El documental ens transporta, a través d'Europa, als llocs clau de la història i ens fa reviure les gestes i les batalles que van marcar la vida d'Anníbal.

T4 - Els pobles germànics

"Cronos" retrocedeix als temps de els pobles germànics

Els romans designaven amb l'etiqueta de bàrbars els pobles del nord d'Europa, els únics que podien representar una amenaça per a l'imperi. Però, qui eren aquests bàrbars?

"Cronos" recrea les batalles entre Roma i els bàrbars

El programa del 33 "Cronos", que ofereix els millors documentals històrics de producció internacional, presenta el primer dels dos capítols de la producció "Els pobles germàniques".

Homes i dones d'aspecte impressionant a qui els romans anomenaven bàrbars: les tribus germàniques. Des de la generació anterior a Juli Cèsar, diverses tribus del nord havien intentat establir-se en els dominis romans. Però va ser Cèsar qui va tenir una política més agressiva contra aquells pobles, amb els quals va lluitar acarnissadament.

Però, qui eren aquests germànics? "Cronos" ofereix un documental sobre aquells pobles, que no es van reconèixer mai sota aquest nom de germànic, un apel·latiu que els van posar els romans.

Per Roma, aquells homes i aquelles dones eren éssers terribles, guerrers sanguinaris, gent que oferia sacrificis humans i mantenien pràctiques bestials... Però potser la realitat no era tan crua. Els romans tenien por dels únics pobles que s'havien mostrat sempre disposats a atacar-los dins de les seves fronteres, que no aparentaven tenir mai por.

El documental s'introdueix en la vida i els costums d'uns pobles de l'Antiguitat que en molts aspectes eren més propers al Neolític que a la modernitat que representava l'Imperi Romà. Vestuari, habitatge, organització... Uns pobles fascinants que "Cronos" visita fent un viatge de dos mil anys.

Les tribus germàniques El regnat de Clovis, rei dels francs, a "Cronos"

Després d'haver heretat les restes de l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics, ja cristians, es van convertir en els representants d'una nova era: l'edat mitjana.

"Cronos" ofereix el segon capítol del documental "Els pobles germànics", que porta per títol "Sota el signe de la creu":

Som entre el final del segle V i el principi del segle VI, a Centreeuropa. L'Imperi Romà d'Occident s'ha desintegrat i les antigues tribus germàniques, que tants maldecaps havien donat als romans, són ara les hereves del poder.

Però els germànics no s'han fet càrrec de les restes de l'Imperi Romà simplement per ocupar el poder: ells hi aporten també noves institucions jurídiques, noves maneres de veure la vida, al mateix temps que admiren les virtuts del món romà.

Els nous regnes germànics seran una barreja entre aquelles tribus que Juli Cèsar va combatre i l'evolució dels nous romans, una barreja lligada per una nova religió, el cristianisme. En el documental del "Cronos" de dimecres seguirem el regnat de Clovis, rei dels francs, un home que crearà un nou regne que, amb els segles, es convertirà en França.

Clovis encara viurà a cavall dels costums germànics i dels costums romans. Ell i els seus súbdits francs seran els primers representants d'una nova era, l'edat mitjana. Des de "Cronos" els convidem a acompanyar-nos avui en aquest viatge fascinant.

T1 - Els Bàrbars I

"Els gots", dijous a "Cronos"

Dijous "Cronos" estrena el primer capítol de "Bàrbars", una sèrie que recrea amb tot el luxe i amb tota fidelitat la història sagnant de quatre pobles de l'antiguitat.

"Cronos" ofereix un primer documental de gran factura i producció aliena. "Els gots" ha estat triat per la seva precisió històrica, com els tres següents que formaran part de la sèrie "Bàrbars".

D'on ve la paraula "bàrbar"? Pels romans, els bàrbars eren tots aquells pobles que vivien fora de l'Imperi. Consideraven que tenien uns idiomes incomprensibles i, quan n'imitaven la parla, feien "ba-ba-ba". D'aquí ve la paraula bàrbar, del "ba-ba-ba".

Durant quatre setmanes, "Cronos" emetrà precisament "Bàrbars", una sèrie de gran espectacle en què es recrea, amb tot luxe i amb tota fidelitat, la història sagnant de quatre pobles de l'antiguitat.

Dijous se n'emet el primer episodi: "Els gots". Actors en escenaris naturals, una música espectacular... Tot fa d'aquest episodi de "Bàrbars" una pel·lícula que va molt més enllà de qualsevol història de la caiguda de l'imperi Romà. 

Dijous "Cronos" ofereix "Els huns", la segona entrega de la sèrie "Bàrbars"

"Cronos" ofereix dijous el segon capítol de la sèrie "Bàrbars", que recrea la història d'Àtila, rei dels huns, un poble asiàtic que havia fet de la guerra i el pillatge la raó de la seva existència.

"Cronos" n'emet el segon episodi: "Els huns". Flagellum Dei, l'assot de Déu. Així anomenaven Àtila, els romans. Àtila era el rei dels huns, un poble asiàtic que havia fet de la guerra i del pillatge la raó de la seva existència.

Per cert, saben qui va derrotar Àtila i els huns? No, no van ser els romans, ni tampoc la intervenció del Papa ni l'ajuda divina. No, van ser els diminuts mosquits.

Dijous, el documental "Els víkings" arriba a "Cronos"

Aquest dijous "Cronos" ofereix un nou documental històric de gran factura de la sèrie "Els bàrbars". Arriba el torn d'"Els víkings", una pel·lícula espectacular que acosta a aquest poble escandinau.

"Cronos" ofereix "Els víkings", una pel·lícula espectacular sobre aquest poble guerrer. Segons l'estereotip, els víkings eren homes ferotges, grossos i rossos que baixaven d'Escandinàvia a saquejar, violar i matar els europeus del sud i, de fet, això va ser cert durant tres-cents anys... En aquest documental els veurem en combat, assaltant monestirs i matant tots els monjos per apoderar-se del tresor de l'església. Els veurem conquerint Sicília, tan allunyada d'Escandinàvia, o en l'autèntic descobriment d'Amèrica que van fer...

Els documentals que s'ofereixen dins del programa "Cronos" -tots de producció aliena- són alguns dels millors treballs històrics que es poden trobar en el mercat, produccions filmades amb un pressupost alt i amb el rigor que, per exemple, garanteix la BBC. Els pobles bàrbars, la inquisició i els conqueridors Hernán Cortés i Pizarro són alguns dels temes de què tractarà el programa.

Les conquestes dels mongols arriben dijous a "Cronos"

Dijous "Cronos" ofereix un nou documental històric de gran factura. Aquesta vegada ens aproparà a les conquestes dels mongols, el poble que va crear el més gran imperi de la història.

"Els Mongols", a "Cronos"

La pel·lícula ens mostra amb tot el detall d'una gran producció les seves conquestes: genets, cavalls, batalles, tresors i la mítica Samarcanda, a l'Àsia central. Els mongols eren uns conqueridors que, per cert, acostumaven a fer piràmides a les entrades de les ciutats amb els caps dels executats. I eren piràmides de milers de cranis cadascuna... Tot junt forma el gran espectacle de la història dels mongols.

Una civilització astuta i cruel

Pels erudits, la civilització musulmana de l'època -la més desenvolupada del món- es trobava aixafada per la invasió dels guerrers nòrdics, que sortien de les seves fronteres de l'est. En el millor punt de les seves conquestes, els mongols controlaven un imperi que anava des del mar del Japó fins al Bàltic, des de Corea fins a l'Alemanya de l'Est, i agafant la major part d'Euràsia. La seva arma principal és el terror, i les cròniques diuen que "no deixaven cap ull obert per plorar les morts".

Els guerres mongols van ser pioners d'un un estil de batalla incomparable en astúcia i crueltat -i tant revolucionari que encara avui s'hi inspiren les estratègies militars d'avui en dia. Són genets amb grans habilitats, amb una velocitat i unes tàctiques que porten els seus adversaris a la confusió i la submissió.

El gran general és Genghis Khan, que va començar la seva vida orfe i abandonat pel seu clan a les estepes. Portat per un neguit de venjança, i amb el desig de portar el control i ordre a les tribus dels mongols, Genghis Khan construeix gradualment aquestes habilitats com a lluitador i líder fins que arriba a ser imparable. Es va proclamar pel seu poble com a Khan -o màxim líder- el 1206.

Després de la mort de Genghis Khan, el següent gran governador és Timur -o Tamerlande a l'oest-. Timur és un general astut que va fins i tot més enllà que Genhis Khan en la crueltat i la conquesta. Crea torres de calaveres humanes al voltant de les ciutats conquerides per incrementar el terror que el precedeix, i massacra a tothom a les regions que conquereix. Només els artesans i els constructors sobreviuen, i se'ls porta cap a la capital mongola Samarcanda per vendre'ls com a esclaus. Allà treballen construint edificis públics i mesquites grans i elaborades per glorificar el paper de Timur.

Timur conquereix l'imperi otomà el 1402 i captura el sultà Bayezid, a qui humilia encadenant-lo i fent-lo passejar pels carrers.

Al final, el gran imperi mongol es dissipa, víctima d'una població mongola massa petita per mantenir una àrea tan gran. Ells segueixen, avui en dia, com un símbol d'allò brutal, cruel i bàrbar del passat.

T6 - L'autèntica Eva

L'autèntica Eva, a "Cronos"

Fa potser 200.000 anys va néixer la que es considera l'autèntica Eva, la mare de tota la humanitat. Aquesta dona posseïa en el seu cos l'ADN que després hem anat trobat a tots i cadascun dels "Homo sapiens".

"Cronos" emet la segona part del documental "L'autèntica Eva".

Fa potser 200.000 anys va néixer la que es considera l'autèntica Eva, la mare de tota la humanitat. Aquesta dona posseïa en el seu cos l'ADN que després hem anat trobat a tots i cadascun dels "Homo sapiens". I aquesta dona, una africana, serà la gènesi de l'expansió dels que ara considerem humans per tota la Terra.

El documental que "Cronos" emet aquest dilluns ha estat un dels que ha provocat més impacte tant als Estats Units com a la Gran Bretanya. L'autèntica Eva ens donarà la mà per a explicar-nos el naixement i, sobretot, l'expansió de la humanitat. Una expansió difícil, heroica, molt sovint aturada per la natura, encara que en altres ocasions facilitada pels elements. I això ho fa a través d'unes imatges espectaculars, d'una bellesa esparverant.

Part 1

Part 2