El número 1, aquest dijous, a "Cronos"
Aquest dijous, "Cronos" dedica el seu programa al número més simple que tenim, però que ha marcat la història de la nostra civilització.
La història del número 1 és la història de la civilització de l'oest. Terry Jones va a un viatge ple d'humor per descobrir quines mentides hi ha darrere del número més simple que tenim. Utilitzant gràfics de computadora, es porta el número 1 a la vida. La història de l'1 ens revela com les civilitzacions més grans de la història van arribar a ser-ho, d'on vénen els nostres números moderns i com la invenció del zero va canviar el món per sempre i ens va salvar d'utilitzar numerals romans encara avui en dia.
Quants anys té l'1? Una resposta precisa és impossible, però una mostra d'os trobada al Congo prova que ha estat per aquí almenys durant 20.000 anys. La seva vida va començar en realitat fa uns 6.000 anys, quan els sumeris el van convertir en una fitxa amb forma de con i després en la primera escriptura; invencions que van fer l'aritmètica -i així doncs la vida- possible.
1.000 anys més tard a Egipte, en Terri observa l'ús del primer milió, així com la invenció d'una mesura oficial que permet a Egipte crear la seva pròpia definició de l'1, el Cubit (ens preguntem com d'horribles haurien sigut les piràmides sense ell).
Aleshores anem a l'antiga Grècia, on el número 1 es té en gran consideració. De totes maneres, el seu major fan, Pitàgores, va perdre la seva lucidesa estudiant l'1. Pitàgores, seguit per Arquimedes, que va perdre la seva vida: va ser assassinat per l'exèrcit romà invasor. Els romans no tenien temps per a matemàtiques teòriques i la seva forma 'I' es va convertir en una eina per imposar ordre.
Els numerals inflexibles romans haurien dominat Europa els següents 2.000 anys, però Terri descobreix com els números que fem servir avui en dia els van reemplaçar. És una història que comença a l'Índia quan els símbols 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 van ser inventats i quan Terri descobreix el primer 0. D'aquí saltem a Bagdad, on els musulmans van celebrar el sistema hindú, abans que finalment es portés a Europa, on es va trobar amb una feroç resistència.
La batalla entre els números romans i hindús va durar 500 anys, però al segle XVI, els números hindús havien guanyat definitivament. Però la història no acaba aquí. Al cap d'uns 100 anys, el matemàtic alemany Gottfried Leibniz va inventar el sistema binari, un sistema que utilitza només 0 i 1. Des d'aleshores, així com passa amb el llenguatge dels ordinadors, aquests dos dígits han dominat qualsevol part de les nostres vides modernes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada