"Cronos" estrena "La catedral de Colònia"
Molts historiadors de l'art afirmen que la catedral de Colònia és la "més gòtica de les catedrals gòtiques".
 |
| "La catedral de Colònia", a "Cronos" |
"La catedral de Colònia"
Cada dia 20.000 persones visiten la catedral de Colònia; això suma un total de sis milions de visitants l'any. Per molts historiadors de l'art, la catedral és la "més gòtica de les catedrals gòtiques", l'arquitectura per excel·lència.
El 1880, quan es va acabar, la catedral era l'edifici més alt del món. La pel·lícula "La catedral de Colònia" ("Der Dom von Köln"), gairebé una carta d'amor a aquest monument de fama mundial, es proposa examinar precisament la fascinació del públic amb la gran obra mestra del gòtic. Narra la seva història, situant l'espectador en el context d'una era arquitectònicament emocionant amb recreacions digitals, imatges i animacions que presenten el temple com un "petit bocí de cel". La docuficció aprofundeix en l'obra partint de la raó original de la seva construcció, que no era cap altra que convertir-la en el palau que havia de guardar les relíquies més valuoses de l'edat mitjana: les restes dels Reis Mags.
La pel·lícula aborda també, d'altra banda, les febleses d'un monument imponent, que no podria haver sobreviscut sense l'entusiasme i la dedicació dels seus cuidadors. Es tracta d'un homenatge a una estructura extraordinària en què cada element té un perquè: cada ornament, cada pedra, cada columna, cada arc, cada cambra.Tot té el seu lloc, la seva forma i, per tant, el seu significat, el seu simbolisme profund. En aquest sentit, la catedral de Colònia és un credo de pedra, un llibre que gairebé ningú més pot llegir i que aquest film té com a objectiu interpretar, proporcionant informació per desxifrar els símbols gòtics que desvelen les idees, els conceptes i les visions dels arquitectes medievals.
El principi estructural formal de "La catedral de Colònia" és la "geografia" de l'edifici. Un viatge espectacular que comença a l'exterior, en els cims de la construcció, per anar davallant fins a la base, els fonaments. Les imatges inusuals i la seva peculiar estètica confegeixen un impressionant document visual que fa penetrar en aquelles zones tancades i ocultes al visitant mitjà.
