T4 - Bismarck, canceller i dimoni

"Cronos" destapa la part més fosca d'Otto von Bismarck

"Cronos" presenta un documental que s'endinsa en la figura d'Otto von Bismarck, el pare de la unitat alemanya, i en destapa les parts més desconegudes.

La figura d'Otto von Bismarck, a "Cronos"
La figura d'Otto von Bismarck, a "Cronos"
El programa del 33 "Cronos", que ofereix els millors documentals històrics de producció internacional, presenta el primer dels dos capítols de "Canceller i dimoni".

Otto von Bismarck, el "canceller de ferro", va ser el pare de la unitat alemanya i el fundador de l'estat del benestar. L'any 1871, després de la batalla de Sedan i de l'establiment de l'Imperi Alemany, Bismarck va ser nomenat primer canceller del Reich. Va demostrar ser un mestre del joc tàctic de poder. Va establir amb destresa, tant pel que fa a la política interior com a l'exterior, un sistema d'aliances i pactes per estabilitzar l'equilibri de poder a Europa i assegurar les fronteres de l'Imperi que acabava de néixer. Internament, va aplicar una política de benestar social progressiva i va instaurar assegurances legals en cas d'accident i malaltia. El "canceller de ferro" va ocupar el seu càrrec fins el 1890, gairebé vint anys.

Però... quina és la història que s'amaga darrere aquest home? A través d'elaborades reconstruccions, aquest documental presenta l'altre Otto von Bismarck: el que sobresortia com a estudiant de Dret no tant pels seus resultats acadèmics com per la seva petulància i les seves gresques. I aquell que, endeutat fins al coll, va haver de tornar a viure amb els pares a Pomerània sense poder acabar la formació. Va ser només gràcies als excel·lents contactes polítics de la seva dona que Bismarck va aconseguir un lloc com a suplent en el primer Landtag (parlament) general de Prússia a Berlín. En les últimes èpoques no va conèixer la moderació en les ganes de menjar i beure alcohol. Un cop jubilat, Bismarck es va retirar a la seva residència de camp, a prop d'Hamburg. Allà és on va escriure les seves memòries, tot un èxit de vendes. Finalment va morir el 30 de juliol del 1898 a causa d'una pneumònia.



Les lluites internes a l'Alemanya de Bismarck, a "Cronos"

Els últims anys que Otto von Bismarck va exercir de canceller, l'unificador de l'Alemanya moderna va haver de lluitar acarnissadament contra els qui li qüestionaven el poder.

El programa del 33 "Cronos", presenta el segon dels dos capítols dedicats a Bismarck.

Otto von Bismarck, el canceller de la nova Alemanya. Són les darreres dècades del segle XIX i la mà fèrria d'aquest home ha aconseguit fer néixer el seu país, que abans estava desunit, i obtenir el respecte de tot el món.
Fora d'Alemanya, les maniobres diplomàtiques de Bismarck aconsegueixen que el Reich sigui la primera potència continental. Però dins del seu país, la situació no és tan senzilla. El seu conservadorisme extrem va en contra dels nous aires que es respiren a Europa. I el nou emperador alemany, el kàiser Guillem II, és un jove que no es deixa manar pel vell canceller.

Bismarck, durant molts anys, lluitarà acarnissadament contra els seus enemics polítics, que primer són els catòlics, després seran els socialdemòcrates i, al final, bona part de tota la societat alemanya. Ell, acostumat a manar sense contemplacions, es veurà abocat de mica en mica a la solitud política i personal.

T4 - Trafalgar

"Cronos" estrena temporada amb "Trafalgar"

El 33 estrena la quarta temporada de "Cronos", el programa de documentals històrics de producció internacional, amb l'emissió de "Trafalgar".

"Cronos" ofereix "Trafalgar"
"Cronos" ofereix "Trafalgar"
Trafalgar

A principis del segle XIX, les guerres napoleòniques devastaven el continent. Un dels moments clau d'aquell llarg conflicte serà l'anomenada batalla de Trafalgar, una batalla naval que es va fer davant del cap de Trafalgar, a prop de Cadis. S'enfrontaven les grans potències marítimes del moment: d'una banda, la flota britànica, de 27 grans naus, comandada per l'almirall Nelson; de l'altra, els 33 millors vaixells de les flotes francesa i espanyola, sota l'almirall Villenueve i tenint com a segon l'almirall Gravina. Ha estat, potser, la batalla naval més espectacular de la Història.

El documental de la cadena francoalemanya Arte es trasllada a les setmanes prèvies a l'enfrontament de la mà de l'almirall francès Pierre de Villeneuve.

Villeneuve, a bord del seu vaixell Bucentaure, portarà a la destrucció a la seva pròpia flota. Però potser Villeneuve no va ser l'únic culpable de la derrota a Trafalgar...

El documental reconstrueix aquella batalla i torna al 1805 gràcies als efectes especials dels ordinadors.

T3 - Neró, innocent o culpable?

"Cronos" presenta "Neró: innocent o culpable?"

"Cronos", el programa dedicat a l'emissió dels millors documentals d'història de producció internacional, presenta "Neró: innocent o culpable?" que aborden la Roma imperial.

Neró: innocent o culpable? a "Cronos"
Neró: innocent o culpable? a "Cronos"
"Cronos" presenta "Neró: innocent o culpable?".
Durant sis dies i sis nits un terrible incendi va cremar del tot la ciutat més gran de l'antiguitat: Roma. Som a l'any 64 després de Crist i molts veuen la mà del mateix emperador, Neró, darrere de l'incendi. Té raons per fer-ho ? Neró té grans idees sobre com hauria de ser la ciutat i destruir-la és un primer pas per complir els seus somnis. I, a més a més, culpant els cristians de l'incendi, destrueix de passada uns quants enemics...

Però no tot és tan clar: un incendi casual durant un càlid juliol no és, ni de bon tros, descartable... Avui Cronos els convida a participar en un judici: "Neró: innocent o culpable?"

Amb l'ajuda del millors coneixedors de l'època mirarem de comprendre com es va poder produir un incendi que va matar desenes de milers de persones. Neró tenia una personalitat cruel que l'havia dut a assassinar la seva pròpia mare i la seva esposa... Però Neró estimava Roma i costa de creure que fos capaç de destruir-la per satisfer la seva ambició. 

T3 - Els guardians de Roma

Torna "Cronos" amb "Els guardians de Roma"

El programa dedicat a l'emissió dels millors documentals d'història de producció internacional torna al 33. 

Els guardians de Roma a "Cronos"
Els guardians de Roma a "Cronos"
"Els guardians de Roma", el primer de dos capítols sobre la Roma imperial.

Segle I abans de Crist. No hi ha sobre la terra cap estat més poderós... Ara l'emperador és Neró, un home que és amant de tota mena de plaers extrems.

L'any 61 Roma és una ciutat caòtica, vital i brutal. Però hi ha homes que procuren de posar una mica de seny entre tant desordre: són els vigilants del foc, mig bombers, mig policies municipals, que vetllen per la seguretat dels ciutadans.

Els vigilants del foc: sovint antics esclaus disposats a arriscar les seves vides per tal d'aconseguir la ciutadania romana. Avui en diríem la nacionalitat...

"Cronos" convida els teleespectadors a compartir les investigacions de dos guardians de Roma, Caius Junius Theseus i Lucius Pedanius Celer, els encarregats de trobar l'assassí del prefecte de la ciutat. L'assassí sembla clar: és un dels seus esclaus, però... aquesta mort no pot ser que sigui fruit d'una gran conspiració?

"Cronos" ofereix, en aquesta gran producció europea, un espectacle fascinant...



La història de "Els guardians de Roma" continua a "Cronos"

Segona i última entrega del documental que tracta la vida social i política de la Roma imperial.

Imatge de "Els guardians de Roma"
Imatge de "Els guardians de Roma"
Bacanals, lluites de gladiadors, les crucifixions de cristians... Aquests són els elements que s'associen amb la Roma imperial. Però un moment clau de la història de Roma va ser el gran incendi que va patir la ciutat quan Neró n'era l'emperador.

Neró, que era un excèntric i, en certa mesura, un degenerat, va ser acusat d'haver provocat l'incendi. El provoqués o no, el cert és que l'emperador va aprofitar l'avinentesa per fer una gran matança de cristians, que qüestionaven el seu poder.

"Cronos" segueix les aventures de Caius Junius Theseus i Lucius Pedanius Celer, els dos vigilants del foc que investiguen l'estranya mort del prefecte de la ciutat, i s'introduirà en els ambients més tancats i desconeguts de l'antiga Roma.

"Els guardians de Roma" és una magnífica producció, assessorada pels millors coneixedors del món antic. El capítol 2 també aconsegueix transportar el teleespectador a la Roma imperial. En concret, a les vigílies del 18 de juliol de l'any 64, quan l'incendi de Roma estava a punt de destruir la ciutat més gran del món.

T4 - Marc antoni i Cleopatra - La batalla d'Actium

Batalla d'Àccium (31 aC) (extret de la Viquipèdia)


La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, dirigida per Agripa i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra, davant el golf d'Ambràcia i el promontori d'Àccium. La batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra.

La propaganda oficial d'August, unida a la negligent actuació d'Antoni, a la seva aliança amb la reina Cleopatra i a la deserció i fugida dels cònsols i 300 senadors partidaris d'Antoni aquell any31 aC, provocaren l'esclat de les hostilitats entre ambdóstriumvirs.

Castro Battle of Actium.jpg
"La datalla d'Àccium per Lorenzo A. Castro, pintat el 1672."

Octavià i Agripa portaren llurs tropes a l'altre costat de l'Adriàtic, evitant que el conflicte armat arribés a Itàlia. Amb la victòria naval aconseguiren tallar les línies de subministre de l'exèrcit d'Antoni a través del Golf d'Ambràcia.
A la desesperada, Antoni va cercar endebades la confrontació per terra, que l'hagués estat favorable, mentre s'anava produint la deserció en gran escala dels prínceps orientals que el recolzaven, d'una part de l'exèrcit (descontent i mal alimentat) i dels senadors que tampoc veien amb bona cara l'ascendència de Cleopatra.

T3 - Nuremberg: els nazis a judici

"Cronos" emet un documental dedicat a Albert Speer, l'arquitecte de Hitler

"Cronos" ofereix el primer capítol d'una minisèrie de la BBC, dedicat als judicis dels nazis a Nuremberg, se centra en la fosca figura d'Albert Speer.

Albert Speer, arquitecte de Hitler
Albert Speer, arquitecte de Hitler
El primer capítol de la sèrie 'Nuremberg: els nazis a judici', dedicat a Albert Speer, arquitecte de Hitler.

Això va passar a la ciutat de Nuremberg. Els guanyadors de la Segona Guerra Mundial van portar a judici els principals dirigents nazis que van poder ser detinguts.

N'hi havia dos que destacaven per sobre dels altres: Hermann Goering, el número dos del règim, antic cap de la Luftwaffe, drogoaddicte i corrupte. I l'altre era Albert Speer, arquitecte de Hitler i antic ministre nazi d'armaments durant la guerra.

Goering es va mostrar desafiant, gens penedit d'haver contribuït a la matança de seixanta milions de persones. Speer, en canvi, va reconèixer la seva responsabilitat, encara que segons ell no va participar en cap acte que provoqués directament la mort de ningú.

Aquest judici, el més important del segle XX, ha estat tractat magistralment en una minisèrie de la televisió britànica, la BBC, que "Cronos" els ofereix. En aquest primer episodi se centra en la figura de Speer. Era un tècnic honest que va servir l'horror nazi? O més aviat era un hipòcrita que mostrava una cara amable per escapar-se de l'execució? Dos episodis que no es poden perdre...



"Cronos" emet el segon capítol de la sèrie "Nuremberg: els nazis a judici"

Segon capítol de la sèrie "Nuremberg: els nazis a judici", dedicat a Hermann Goering, successor de Hitler.

Hermann Goering a Nuremberg
Hermann Goering a Nuremberg
Aquest és Hermann Goering, el successor de Hitler quan el Führer es va suïcidar, al final de la Segona Guerra Mundial. Goering va ser el principal nazi capturat i jutjat pels aliats durant els judicis de Nuremberg, que van començar pocs mesos després d'acabada la guerra.

Goering era el més simpàtic i extravertit dels dirigents nacionalsocialistes. Però també era un toxicòman, que es distingia pel seu grau de corrupció dins d'un règim corrupte, i va ser el fundador de la Gestapo, la policia secreta del règim, responsable directa de desenes de milers d'assassinats.

Davant dels magistrats de les potències aliades, Goering es va mostrar tal com era: brillant i ocurrent en moltes respostes; cruel i desagradable quan el que es deia no li agradava, i fanàtic i messiànic en la seva concepció del món i de la guerra.

La televisió pública britànica, la BBC, ha produït aquest episodi dedicat al judici dels jerarques nazis a Nuremberg. Poques vegades s'ha pogut veure amb tant de rigor el judici més famós i més important del segle XX. Una lliçó d'història i una de les grans superproduccions de la pantalla.



El judici a Hess, a "Cronos"

El capítol de la sèrie "Nuremberg: els nazis a judici", se centra en la histriònica figura de Rudolf Hess, el líder nazi que havia de succeir Hitler i que desconcertava tothom amb els seus canvis de comportament.

Rudolf Hess
Rudolf Hess
"Cronos", el programa dedicat a l'emissió dels millors documentals d'història de producció internacional, presenta el tercer capítol de la sèrie "Nuremberg: els nazis a judici", dedicat a Rudolf Hess.

Hess, el que havia de ser successor de Hitler, va ser el dirigent nazi més estrafolari i histriònic de tots. Va participar plenament en la política criminal del nacional socialisme, però va fer un acte que va desconcertar tothom, nazis i aliats: en el segon any de guerra, va agafar un avió tot sol i va fugir a la Gran Bretanya on va dir que volia negociar la pau amb l'imperi britànic.

Hitler no li havia donat permís i, de fet, els britànics no se'l van creure en absolut. Però potser aquest gest el va fer afrontar el judici de Nuremberg amb més possibilitats que la majoria d'acusats.

Aquesta sèrie de la BBC dedicada als judicis de Nuremberg que "Cronos" ofereix, se centra aquest dimecres en la figura de Hess. Estava boig o només ho aparentava? N'era conscient, dels seus actes? Va contribuir decisivament a les grans matances de jueus del final de la guerra, quan ell ja era presoner a Anglaterra?

T3 - Billy el nen, desemmascarat!

Billy el Nen (extret de la Viquipèdia)

Henry McCarty (23 de novembre de 1859 - 14 de juliol de 1881), més conegut per Billyel Nen (Billy the Kid, en anglès) fou un bandit del Far West nordamericà que es va dedicar principalment al robatori de cavalls i bestiar vacum. També va emprar els malnoms Henry AntrimWilliam H. Bonney i Kid Antrim. El seu aspecte jovenívol, la seva precocitat en l'ofici i el fet que morís amb només 21 anys d'edat expliquen prou bé el fet que se'l conegués com el Noi o el Nen. La llegenda diu que havia nascut a Nova York, però no n'hi ha proves.
Se'l va acusar d'haver matat 21 homes, un per cada any que va viure, tot i que només se li van poder provar 9 homicidis (dels quals, però, 5 en enfrontaments en grup, on no és possible saber qui va encertar el tret, realment; 2 més en defensa pròpia; i els altres 2 durant una de les seves fugides de la presó: no fou, per tant, un assassí, precisament)

"Henry McCarty, Billy el Nen."
"L'única fotografia de Billy el Nen."