T2 - La guerra Santa

La trobada entre Ricard de Lleó i Saladí durant la Guerra Santa, a "Cronos"

"Cronos" ofereix el primer capítol d'aquesta minisèrie que explica l'enfrontament entre Ricard Cor de Lleó i el conqueridor musulmà Saladí pel control de Jerusalem.

El programa de grans documentals del 33 "Cronos" presenta el primer dels dos episodis de la sèrie "La guerra Santa".

El 1187, l'exèrcit musulmà estava tancat dins les portes de Jerusalem. Unida sota el lideratge de Saladí, la ciutat sagrada estava a punt de ser reclamada pels cristians. Ricard Cor de Lleó estava a punt d'arribar a la terra sagrada.

Recrea la trobada heroica entre aquests dos grans homes. En aquesta primera hora s'explica la increïble arribada al poder de Saladí, l'emergència de Ricard com a croat i la batalla per reclamar la Ciutat Santa.



La relació entre Ricard Cor de Lleó i Saladí, a "Cronos"

"Cronos" emet la segona part d'aquest drama documental que recrea la història del conflicte religiós que va transformar Ricard Cor de Lleó i Saladí en llengendes.

La Guerra Santa, a "Cronos"
La Guerra Santa, a "Cronos"

El 1191, Ricard Cor de Lleó va anunciar la seva arribada a Terra Santa amb una victòria llegendària. A la segona hora del documental, lluitaria pel seu últim premi: Jerusalem. Fins a la victòria de Ricard, Saladí havia semblat invencible. La lluita per la Ciutat Santa consumiria la vida dels dos homes.

Basat en les últimes recerques de cristians i musulmans, i amb l'ajuda d'experts, aquest drama documental de dues hores lluita amb la visió popular de Ricard i Saladí i ens reexplica la seva relació.

Filmada al Pròxim Orient, "La Guerra Santa", el documental que ofereix "Cronos", recrea la història que va definir el conflicte religiós durant segles i que va transformar Ricard i Saladí en llegendes.



T2 - Caterina, la Gran

Caterina la Gran, a "Cronos"

"Cronos" emet la primera part d'aquest drama documental basat en la vida d'una de les governants més brillants de Rússia.

"Cronos" dedica el seu programa a la primera part de "Caterina la Gran". La vida d'una de les governants més brillants de Rússia, és la protagonista d'un drama documental de dues parts.

Investigada de forma intensiva, la biografia es barreja amb l'opinió d'historiadors de renom mundial, que ens ajuden a explicar la història d'una nena de 15 anys d'un petit poble d'Alemanya que van enviar a Rússia per casar-se amb l'hereu del tron. Tancada en un matrimoni gris i sense amor, Caterina va aprendre a parlar rus amb fluïdesa, va canviar de religió i es va autoeducar -a l'hora que aprenia a tractar amb la intriga i la traïció de la cort russa. Quan va tenir l'oportunitat, va prendre les regnes del poder i es va convertir en emperadriu, mentre que el seu marit, impopular, va ser assassinat secretament.



"Cronos" emet la segona part del documental "Caterina, la Gran"

"Cronos" emet la segona i última part d'aquest drama documental que repassa la vida de la poderosa emperadriu russa que va regnar al segle XVIII.

"Cronos" presenta la segona i última part de la producció "Caterina, la Gran".

En un regnat gloriós de 34 anys, Caterina va modernitzar Rússia, amb noves idees sobre salut i educació, però també va portar la guerra en una cerca despietada d'expansió. Al seu costat, el seu amant, el príncep Potemkin es va convertir en governador durant la seva obsessiva i tempestuosa relació.

Utilitzant les memòries íntimes i les cartes personals de Caterina, l'actriu Emily Bruni ens porta a la vida d'una de les dones més poderoses i apassionades de la història.

T2 - La llança de Crist

La llança de Crist, aquest dijous, a "Cronos"

"Cronos" emet aquest documental que aborda la història i les vicissituds d'aquesta relíquia sagrada.

Es diu que aquell que posseeixi la llança de Crist té el destí del món a les seves mans, i si aquesta llança del destí es perd el resultat immediat serà la mort.

Quan el centurió romà Longinos va travessar el cos de Jesús crucificat amb la seva llança per comprovar si era mort, la sang de la ferida li va curar la ceguesa. La llança es va convertir en una de les relíquies sagrades de la cristiandat i la història d'aquesta cura miraculosa i els seus poders llegendaris van fer que, al llarg dels segles, reis i conquistadors s'obsessionessin per posseir-la.

"La llança de Crist" desvela la història real d'aquesta relíquia sagrada. La segueix per Europa i el Pròxim Orient, des de Jerusalem fins a Constantinoble i després a Nuremberg. Al llarg dels segles, nombrosos líders històrics han lluitat per tenir-la a les seves mans: Constantí, Carlemany, Napoleó i Hitler, entre altres.

Es creu que una llança exposada al Museu de Hofburg a Viena és l'autèntica. Per primera vegada en la història especialistes forenses han pogut accedir-hi i realitzar-hi una sèrie de tests moderns per verificar-ne la datació. Amb l'ajut d'historiadors i arqueòlegs aquest documental revela la veritable naturalesa d'aquest misteriós objecte. Podria ser aquesta llança l'autèntica "Llança de Crist" de fa 2.000 anys? I si és una falsificació, es podrien confirmar els rumors que l'hauria tret il·legalment del país el Tercer Reich o bé retinguda pel general Patton al final de la Segona Guerra Mundial?

T2 - L'autèntic Casanova

"Cronos" emet el documental "L'autèntic Casanova"

"Cronos" emet un documental que ens transporta al segle XVIII per explorar la figura de Giacomo Casanova, el gran seductor italià.

El programa del 33 "Cronos" presenta un film biogràfic de la sèrie "Amor amagat: L'autèntic Casanova".

Giacomo Casanova ha estat aclamat com una bèstia luxuriosa, que va jugar arreu d'Europa dormint amb tantes dones com va poder. Tot i que la seva reputació és merescuda, no s'explica tota la història. Casanova va ser també un mentider amb molt de talent, que va relacionar-se amb figures de tot l'espectre social -des de prostitutes i proxenetes fins a reis, reines i papes.

Casanova ens porta al segle XVIII per explorar l'home darrere el mite -un home que va viure una vida plena d'aventura, comèdia i drama-, que ens porta a diverses qüestions sobre la natura de les relacions humanes i la sexualitat que encara són rellevants per a nosaltres avui en dia.

T2 - Tombes històriques

"Cronos" reconstrueix la vida del guerrer més gran d'Egipte, Thutmosis III

Thutmosis III va ser el guerrer més gran de l'Antic Egipte. "Cronos" explica dijous les seves gestes, en el primer capítol de la sèrie documental "Tombes històriques".

"Cronos" estrena la sèrie "Contes de la tomba", que consta de tres capítols, el primer dels quals és "El rei guerrer d'Egipte".

No hi ha cap civilització que hagi dedicat més fe, energia i recursos a acomodar els seus ciutadans -especialment la seva reialesa- després de travessar la línia que els ancians egipcis. Des de Luxor i Saqqara fins a la Vall dels Reis, els distingits s'embarcaven en el seu viatge etern amb una grandesa magnificent. Del puzle arqueològic que els ancians ens han deixat a les tombes, un retrat d'una cultura poderosa i complicada ha anat apareixent lentament.

Amb les claus que trobem en aquestes tombes, ens aventurarem darrere els cementiris i explorarem com era la vida quan aquestes ànimes seguien vives. Utilitzant la recreació dramàtica, tornarem enrere per capturar els detalls de la vida d'aquesta gent anciana.

Combinant el treball d'investigació detectivesca amb les proves científiques i unes recreacions detallades i estilístiques, oferirem un viatge dramàtic i visual cap a aquest temps perdut.

Capítol 1: El rei guerrer d'Egipte
Ell va ser el rei guerrer més important/gran de l'antic Egipte. Un comandant valent, un mestre de les tàctiques i invencible en la batalla. Va ser Thutmosis III -conegut avui en dia pels egiptòlegs com el "Napoleó d'Egipte". Però com va ser aquest faraó capaç de conquerir tants enemics i portar l'imperialisme egipci al seu zenit?

En aquest episodi explorarem els factors que van conduir Thutmosis III a ser un guerrer excel·lent. Seguirem les seves campanyes militars als camps de batalla de sorra. I, amb l'ajuda dels arqueòlegs moderns, posarem el seu antic armament a prova.



LLadres que saquegen les tombes dels faraons, a "Cronos"

"Cronos" emet el segon capítol de la minisèrie documental "Tombes històriques", que reflecteix històries de lladres que assaltaven les tombes dels faraons egipcis.

Lladres de tombes, a "Cronos"
Lladres de tombes, a "Cronos"
El segon capítol de la minisèrie "Tombes històriques", anomenat "Robar els morts".

Sinopsi
Van venir a la nit i ataquen sense avisar. Amb les tombes i palaus com a objectius, aquests lladres dels morts han robat els rics des dels principis dels temps. En aquest episodi dels "Contes de la tomba", aprenem com els arquitectes reials van començar a adequar les criptes dels faraons amb accessoris antisaquejadors. I sentirem les veus d'aquests antics lladres, tal com ells encarnen les aventures, perills, malediccions, intrigues i recompenses en què s'envolten quan roben els morts.






Tombes històriques, la venjança de l'harem

"Cronos" presenta el trecer i ultim capítol de la sèrie documental "Tombes històriques".

Sinopsi:
Ramsès III va ser un dels faraons més importants d'Egipte. Les seves armades van salvar Egipte d'invasors despietats. Les seves proeses, temples i fortaleses van ser material de llegenda a tot el món. Però el seu reialme va acabar en una mort misteriosa. Estava obsessionat amb el seu harem i vençut per una intriga sexual? La conspiració ha esperat, silenciosa, durant més de 3.000 anys.


T2 - Els últims supervivents: la raça humana

L'evolució humana, a "Cronos"

"Cronos" dedica el programa al misteri de la raça humana: Com hem arribat fins aquí? Com érem i en què ens hem convertit? Un documental de National Geographic Television & Film que ens descobreix els nostres orígens.

És el misteri més intrigant del món. El nostre misteri. Com vam arribar aquí? I què va passar en el viatge del mico a l'home?
Aquest fascinant programa de National Geographic Television & Film ens porta al nostre desenvolupament i lluita amb la teoria evolutiva linear que, fins fa poc, ens ha fet entendre el desenvolupament de l'homo sapiens.

Tot comença en algun lloc d'Àfrica. Aquí, els micos primer van baixar dels arbres i van començar a caminar amb dues cames. Després, les coses comencen a passar ràpidament. Aquestes criatures van mutar cap a una diversitat de formes humanes. Alguns van viure a la mateixa època i al mateix temps. Alguns micos que caminaven -incloent la nostra pròpia espècie, els humans moderns- van dur a terme migracions èpiques fora d'Àfrica. En aquests viatgers, van deixar evidències de les seves vides perilloses. Superpredadors com els gats amb dent de sabre i els cocodrils gegants els caçaven. Les sèquies, els volcans i potser fins i tot altres homes mico els mataven.

Per sobreviure, els humans moderns es van tornar més adaptables, més cooperatius i més intel·ligents. Però alguna cosa va anar malament. Els investigadors han arribat a la següent conclusió: fa uns 70.000 anys, pràcticament ens vam extingir. Què va passar? Com que vam sobreviure a totes aquestes amenaces i ens vam convertir en l'últim mico que caminava, l'espècie que va deixar els seus contendents al fang, va conquerir el planeta i el va declarar seu?

En aquest documental explorarem aquest misteri captivador i buscarem els últims supervivents. Aquest nou programa toca dos descobriments intrigants:
- El primer va aparèixer a l'illa de Flores de la remota Indonèsia. Allà, investigadors van trobar un tipus d'humà completament nou amb la meitat d'alçada -al qual van anomenar el "Hobbit". És una de les troballes més grans dels últims 50 anys. Aquestes noves espècies poden forçar-nos a reescriure la història de la humanitat.
- Al sud d'Àfrica, un altre detectiu d'ossos ha trobat uns fòssils completament diferents. No són els ossos d'un nan. Són ossos d'un ancià gegant -al que han anomenat "Goliath". Durant dècades, els grans pensadors de la ciència van estudiar els fòssils i van arribar a la conclusió que l'evolució humana era una història senzilla: fa milions d'anys en algun lloc d'Àfrica, un dels nostres ancestres micos va baixar dels arbres. Va agafar el testimoni genètic que potser ens va passar a nosaltres.

Aquesta era la teoria científica que havia prevalgut, suportada pels millors científics, durant la major part del segle XX. I estaven equivocats. La natura va experimentar salvatgement amb la forma humana. I molts d'aquests experiments es van confrontar cara a cara. Una nova generació de nous investigadors ens revelen el nostre misteri, explicant-nos com vam desenvolupar abans del que fins ara havíem pensat i explicant per què vam sortir sols d'aquest camp tan poblat de micos que caminaven.

T2 - L'autèntica llegenda de la torre Eiffel

L'autèntica llegenda de la Torre Eiffel, a "Cronos"

"Cronos" emet la primera part del gran documental "L'autèntica llegenda de la torre Eiffel", un projecte que, tot i les dificultats, va superar tots els entrebancs de finals del segle XIX.

"Cronos", presenta la primera, de les dues parts, de la producció "L'autèntica llegenda de la torre Eiffel".

EPISODI 1

Un segle després del començament de la Revolució Francesa, la torre Eiffel era inaugurada com la gran atracció de l'Exposició Universal. Era un esdeveniment majúscul. Un any abans se n'havia celebrat una a Barcelona, però les autoritats franceses volien anar molt més enllà, volien que París esdevingués la capital del món. Per aquesta raó uns anys abans van convocar un concurs per a la construcció d'algun edifici emblemàtic. El projecte més estrafolari, sens dubte, va ser el presentat pel famós enginyer Gustave Eiffel, un personatge extraordinari conegut internacionalment.

La torre que ell s'imaginava semblava una bogeria. Havia d'arribar a 300 metres d'alçada, s'havia d'aixecar al costat del riu Sena i, a més, la pressió que hauria de suportar el terra havia de ser menor que la que fa un home assegut a una cadira. A més, s'havia de construir en poc més de dos anys.

El projecte de la torre va vèncer nombroses dificultats, des de descobrir que el terra estava foradat i negat per l'aigua del Sena fins a les dificultats polítiques, passant per la conflictivitat amb els obrers que construïen el meravellós monument. A més, no podia ser una torre gaire cara, perquè s'havia de desmuntar passats vint anys de l'Exposició.

Tot ho va superar Eiffel, i això ho veurem en aquest primer capítol d'un documental francès, amb un treball d'ambientació i de grafisme que ens farà tornar sense dificultats a aquells anys daurats de finals del segle XIX.



L'autèntica llegenda de la Torre Eiffel, aquest dijous, a "Cronos"

Aquest dijous, "Cronos" emet la segona part del gran documental "L'autèntica llegenda de la torre Eiffel", un projecte que, tot i les dificultats, va superar tots els entrebancs de finals del segle XIX.

"Cronos", presenta la segona, de les dues parts, de la producció "L'autèntica llegenda de la torre Eiffel".

EPISODI 2

La construcció de la torre Eiffel, l'edifici més emblemàtic del segle XIX va ser tan complicada com es veurà en aquest documental. Les dificultats tècniques a superar eren immenses, però el resultat va deixar astorats a tots aquells que van contemplar aquella meravella de l'enginyeria humana.
"El projecte de la torre Eiffel"
En el segon capítol de "L'autèntica llegenda de la torre Eiffel" es veurà la culminació del projecte i l'atzarosa vida que va afrontar Eiffel. La torre va néixer condemnada a mort: vint anys justos després de la seva inauguració el 1889, havia de ser desmuntada. El camp de Mars de París havia de continuar sent un camp d'ensinistrament de la cavalleria militar.

Però la torre tenia un aire màgic que va encisar els parisencs i a tothom. El fet de poder pujar i gaudir d'aquella vista tan extraordinària en un moment que encara no s'havien inventat els avions i, per tant, gairebé ningú no havia volat mai, va fer que pujar al tercer pis de la torre Eiffel fos a finals del XIX una experiència única.

Aquest enamorament de la població no salvaria pas la torre. Causes molt més prosaiques, de caràcter militar, farien que fos indultada. França, que havia estat durament derrotada el 1870 pels alemanys, temia que ben aviat hi tornés a haver guerra. La primera dècada del segle XX va estar carregada de presagis funestos: els alemanys es rearmaven i es preparaven per tornar a envair França. La torre va esdevenir un centre de transmissions de telegrafia i de ràdio, vitals per a les comunicacions de les tropes franceses i, durant la guerra, per fer espionatge de les transmissions de l'enemic.

 

T2 - Anníbal, l'enemic de Roma

La travessia d'Anníbal pels Alps, a "Cronos"

"Cronos" ofereix un documental que recrea la travessia que va fer Anníbal pels Alps, acompanyat d'un exèrcit de soldats i elefants, amb l'objectiu d'envair i destruir Roma.

"Anníbal, l'enemic de Roma", a "Cronos"
"L'exèrcit d'Annibal creuant els Alps en ple hivern"
L'any 218 aC, un dels comandants militars més importants de la història intenta l'impossible. Anníbal, fill de Cartago, planeja travessar els Alps amb un exèrcit de soldats i elefants, amb la difícil missió d'envair Itàlia i destruir Roma. Ja en la seva infància, Roma havia d'afrontar una de les seves amenaces més grans. Però el documental dramatitzat ens revela que va ser la derrota d'Anníbal la que en realitat va contribuir a crear l'imperi romà.

El jove Anníbal havia vist els romans saquejar la seva ciutat natal, Cartago, fins que els van forçar a rendir-se per acabar una amarga guerra de 23 anys. Però mentre Roma pot haver semblat victoriosa, creixia una amenaça contra l'imperi que naixia. A l'edat de 9 anys, Anníbal va jurar la seva enemistat eterna a Roma, un jurament que es va reforçar quan va perdre el seu pare en una batalla. El seu futur estava decidit -la vida sencera d'Anníbal estaria compromesa a la guerra amb Roma.

Aquest documental ens explica com Anníbal va planejar la seva llegendària invasió sorpresa d'Itàlia, creuant els Alps a l'hivern. Anníbal sabia que creuar les muntanyes més altes d'Europa amb un exèrcit d'homes i elefants tenia un gran risc, però era una oportunitat de portar el terror màxim cap a Roma. Un dels símbols de l'orgull de Cartago, els elefants eren la seva arma més poderosa. Els tancs de l'antiguitat terroritzarien la cavalleria romana i garantirien una victòria ràpida.

Tot i que només uns quants dels elefants d'Anníbal van sobreviure a l'esgotador viatge de dues setmanes, el pla d'Anníbal va funcionar quan van arribar als camps de batalla d'Itàlia. Roma va perdre 20.000 soldats a Trèbia, i més de 30.000 al llac Trasimene. Però va ser a la batalla de Cannae quan Anníbal arribaria al seu estatus llegendari. Anníbal es va encarar a 85.000 homes -l'exèrcit més gran que Roma va ajuntar mai- en una de les batalles més grans de la història. Una altra vegada, Anníbal va vèncer Roma, encerclant i massacrant l'enemic. Més tard va recollir els anells de 50.000 soldats romans caiguts en combat, que portaria al Senat cartaginès per demostrar el gran mèrit de la seva victòria. Va ser la derrota més gran en un camp de batalla de la història de Roma, un pla de batalla encara estudiat i utilitzat per les acadèmies militars avui en dia.

Però al marge de la increïble victòria, Anníbal no va ser mai capaç de capitalitzar el seu avenç a Roma. Va dur a terme una guerra de més de 15 anys, però el Senat cartaginès va tractar Anníbal amb reticència, i van refusar enviar-li reforços. D'aquesta manera, Roma va fer el seu moviment de victòria, i van portar la guerra un altre cop a Cartago, forçant Anníbal a defensar la seva terra natal. El 202 aC, Anníbal es va encarar al general romà Escipió l'Africà a Zama, a la seva terra del nord d'Àfrica. Anníbal estava una vegada més amb inferioritat de tropes, però en aquest cas va ser vençut.

Caçat per l'enemic i abandonat pels seus, Anníbal va haver d'exiliar-se i la seva carrera militar es va acabar. Quan ja tenia 63 anys, Anníbal va prendre verí i es va suïcidar, i va denegar a Roma la seva victòria final. Els romans van refusar acceptar la derrota, i encara es van comportar més durament amb l'enemic que els havia causat una enorme devastació a Cannae. Cinquanta anys després, sota el lideratge d'Escipió el Jove, Roma va dur a terme el seu últim acte de revenja, i va destruir completament la ciutat de Cartago.



"Anníbal, l'enemic de Roma", a "Cronos"

"Cronos" emet el segon capítol d'aquesta producció que segueix la vida del general cartaginès que va travessar els Alps amb un exèrcit d'elefants per enfrontar-se a Roma i transformar el món occidental.

El programa del 33 "Cronos" presenta el segon capítol d''Anníbal, l'enemic de Roma', una superproducció que descriu la travessa pels Alps i la lluita contra els romans del general cartaginès. "Anníbal, l'enemic de Roma" és una producció de dos capítols que segueix la vida d'un dels caps militars més importants de la història. El documental analitza les proeses del general cartaginès, que, amb la seva espectacular ofensiva contra Roma, va transformar el món occidental.

Portat per l'honor, la glòria i la determinació de complir els desitjos del seu pare, Anníbal va capitanejar una incansable lluita contra els romans. El general sempre serà recordat pel seu viatge èpic pels Alps. Amb un exèrcit excepcional, que incloïa 37 elefants, va travessar la serralada en ple hivern i va aconseguir derrotar totes les tropes romanes que se li van enfrontar. La seva campanya militar va culminar en una batalla perfecta que ha estat objecte d'estudi d'estrategs de tots els temps, la batalla de Canes.

Gràcies a les últimes tecnologies, la producció ofereix imatges de gran realisme, com ara la recreació de les batalles. Però, sens dubte, la seqüència més espectacular d''Anníbal' és la que reprodueix la travessa pels Alps. El documental mostra com, enmig d'una intensa nevada i suportant unes temperatures gèlides, el general va conduir el seu exèrcit d'elefants.

T2 - La història de l'U

El número 1, aquest dijous, a "Cronos"

Aquest dijous, "Cronos" dedica el seu programa al número més simple que tenim, però que ha marcat la història de la nostra civilització.

"Cronospresenta "La història de l'U", de Terry Jones.

La història del número 1 és la història de la civilització de l'oest. Terry Jones va a un viatge ple d'humor per descobrir quines mentides hi ha darrere del número més simple que tenim. Utilitzant gràfics de computadora, es porta el número 1 a la vida. La història de l'1 ens revela com les civilitzacions més grans de la història van arribar a ser-ho, d'on vénen els nostres números moderns i com la invenció del zero va canviar el món per sempre i ens va salvar d'utilitzar numerals romans encara avui en dia.

Quants anys té l'1? Una resposta precisa és impossible, però una mostra d'os trobada al Congo prova que ha estat per aquí almenys durant 20.000 anys. La seva vida va començar en realitat fa uns 6.000 anys, quan els sumeris el van convertir en una fitxa amb forma de con i després en la primera escriptura; invencions que van fer l'aritmètica -i així doncs la vida- possible.

1.000 anys més tard a Egipte, en Terri observa l'ús del primer milió, així com la invenció d'una mesura oficial que permet a Egipte crear la seva pròpia definició de l'1, el Cubit (ens preguntem com d'horribles haurien sigut les piràmides sense ell).

Aleshores anem a l'antiga Grècia, on el número 1 es té en gran consideració. De totes maneres, el seu major fan, Pitàgores, va perdre la seva lucidesa estudiant l'1. Pitàgores, seguit per Arquimedes, que va perdre la seva vida: va ser assassinat per l'exèrcit romà invasor. Els romans no tenien temps per a matemàtiques teòriques i la seva forma 'I' es va convertir en una eina per imposar ordre.

Els numerals inflexibles romans haurien dominat Europa els següents 2.000 anys, però Terri descobreix com els números que fem servir avui en dia els van reemplaçar. És una història que comença a l'Índia quan els símbols 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 van ser inventats i quan Terri descobreix el primer 0. D'aquí saltem a Bagdad, on els musulmans van celebrar el sistema hindú, abans que finalment es portés a Europa, on es va trobar amb una feroç resistència.

La batalla entre els números romans i hindús va durar 500 anys, però al segle XVI, els números hindús havien guanyat definitivament. Però la història no acaba aquí. Al cap d'uns 100 anys, el matemàtic alemany Gottfried Leibniz va inventar el sistema binari, un sistema que utilitza només 0 i 1. Des d'aleshores, així com passa amb el llenguatge dels ordinadors, aquests dos dígits han dominat qualsevol part de les nostres vides modernes.

T1 - Gettysburg

A "Cronos", reviurem la batalla de Gettysburg

"Cronos" reviurà la batalla de Gettysburg, una de les més cruentes i més decisives de la guerra civil nord-americana, que va enfrontar els blaus del Nord i els grisos del Sud.

El programa del 33 "Cronos" presenta la producció "Gettysburg: els nois de blau i de gris".
Els tres primers dies de juliol del 1863, dos poderosos exèrcits, els blaus del Nord i els grisos del Sud, es van enfrontar salvatgement a les planes, turons i boscos que envolten la petita localitat de Gettysburg, uns cent quilòmetres al nord de Washington, l'actual capital dels Estats Units.

La batalla de Gettysburg va ser, potser, la més decisiva de totes les batalles que es van lliurar durant els cinc anys de guerra civil a l'Amèrica del Nord. Per aquesta raó, cada any s'hi reuneixen en les mateixes dates desenes de milers de persones disposades a reviure els diversos moments de la batalla.

La televisió pública nord-americana, la PBS, va aprofitar aquesta cita per realitzar una docuficció extraordinària, que reviu la batalla minut a minut, fent servir els records i les cartes dels soldats i oficials que van combatre aquells tres sagnants dies de juliol. Però, a més, molts dels actors que veurem són descendents directes dels protagonistes o bé són estudiosos dels fets d'una batalla que és un dels episodis cabdals que ha fet que la gran superpotència mundial, els Estats Units, sigui com és.