T1 - Els Bàrbars I

"Els gots", dijous a "Cronos"

Dijous "Cronos" estrena el primer capítol de "Bàrbars", una sèrie que recrea amb tot el luxe i amb tota fidelitat la història sagnant de quatre pobles de l'antiguitat.


"Cronos" ofereix un primer documental de gran factura i producció aliena. "Els gots" ha estat triat per la seva precisió històrica, com els tres següents que formaran part de la sèrie "Bàrbars".

D'on ve la paraula "bàrbar"? Pels romans, els bàrbars eren tots aquells pobles que vivien fora de l'Imperi. Consideraven que tenien uns idiomes incomprensibles i, quan n'imitaven la parla, feien "ba-ba-ba". D'aquí ve la paraula bàrbar, del "ba-ba-ba".

Durant quatre setmanes, "Cronos" emetrà precisament "Bàrbars", una sèrie de gran espectacle en què es recrea, amb tot luxe i amb tota fidelitat, la història sagnant de quatre pobles de l'antiguitat.

Dijous se n'emet el primer episodi: "Els gots". Actors en escenaris naturals, una música espectacular... Tot fa d'aquest episodi de "Bàrbars" una pel·lícula que va molt més enllà de qualsevol història de la caiguda de l'imperi Romà. 



Dijous "Cronos" ofereix "Els huns", la segona entrega de la sèrie "Bàrbars"

"Cronos" ofereix dijous el segon capítol de la sèrie "Bàrbars", que recrea la història d'Àtila, rei dels huns, un poble asiàtic que havia fet de la guerra i el pillatge la raó de la seva existència.

"Cronos" n'emet el segon episodi: "Els huns". Flagellum Dei, l'assot de Déu. Així anomenaven Àtila, els romans. Àtila era el rei dels huns, un poble asiàtic que havia fet de la guerra i del pillatge la raó de la seva existència.

Per cert, saben qui va derrotar Àtila i els huns? No, no van ser els romans, ni tampoc la intervenció del Papa ni l'ajuda divina. No, van ser els diminuts mosquits.



Dijous, el documental "Els víkings" arriba a "Cronos"

Aquest dijous "Cronos" ofereix un nou documental històric de gran factura de la sèrie "Els bàrbars". Arriba el torn d'"Els víkings", una pel·lícula espectacular que acosta a aquest poble escandinau.

"Cronos" ofereix "Els víkings", una pel·lícula espectacular sobre aquest poble guerrer. Segons l'estereotip, els víkings eren homes ferotges, grossos i rossos que baixaven d'Escandinàvia a saquejar, violar i matar els europeus del sud i, de fet, això va ser cert durant tres-cents anys... En aquest documental els veurem en combat, assaltant monestirs i matant tots els monjos per apoderar-se del tresor de l'església. Els veurem conquerint Sicília, tan allunyada d'Escandinàvia, o en l'autèntic descobriment d'Amèrica que van fer...

Els documentals que s'ofereixen dins del programa "Cronos" -tots de producció aliena- són alguns dels millors treballs històrics que es poden trobar en el mercat, produccions filmades amb un pressupost alt i amb el rigor que, per exemple, garanteix la BBC. Els pobles bàrbars, la inquisició i els conqueridors Hernán Cortés i Pizarro són alguns dels temes de què tractarà el programa.



Les conquestes dels mongols arriben dijous a "Cronos"

Dijous "Cronos" ofereix un nou documental històric de gran factura. Aquesta vegada ens aproparà a les conquestes dels mongols, el poble que va crear el més gran imperi de la història.


"Els Mongols", a "Cronos"
La pel·lícula ens mostra amb tot el detall d'una gran producció les seves conquestes: genets, cavalls, batalles, tresors i la mítica Samarcanda, a l'Àsia central. Els mongols eren uns conqueridors que, per cert, acostumaven a fer piràmides a les entrades de les ciutats amb els caps dels executats. I eren piràmides de milers de cranis cadascuna... Tot junt forma el gran espectacle de la història dels mongols.
Una civilització astuta i cruel
Pels erudits, la civilització musulmana de l'època -la més desenvolupada del món- es trobava aixafada per la invasió dels guerrers nòrdics, que sortien de les seves fronteres de l'est. En el millor punt de les seves conquestes, els mongols controlaven un imperi que anava des del mar del Japó fins al Bàltic, des de Corea fins a l'Alemanya de l'Est, i agafant la major part d'Euràsia. La seva arma principal és el terror, i les cròniques diuen que "no deixaven cap ull obert per plorar les morts".

Els guerres mongols van ser pioners d'un un estil de batalla incomparable en astúcia i crueltat -i tant revolucionari que encara avui s'hi inspiren les estratègies militars d'avui en dia. Són genets amb grans habilitats, amb una velocitat i unes tàctiques que porten els seus adversaris a la confusió i la submissió.

El gran general és Genghis Khan, que va començar la seva vida orfe i abandonat pel seu clan a les estepes. Portat per un neguit de venjança, i amb el desig de portar el control i ordre a les tribus dels mongols, Genghis Khan construeix gradualment aquestes habilitats com a lluitador i líder fins que arriba a ser imparable. Es va proclamar pel seu poble com a Khan -o màxim líder- el 1206.

Després de la mort de Genghis Khan, el següent gran governador és Timur -o Tamerlande a l'oest-. Timur és un general astut que va fins i tot més enllà que Genhis Khan en la crueltat i la conquesta. Crea torres de calaveres humanes al voltant de les ciutats conquerides per incrementar el terror que el precedeix, i massacra a tothom a les regions que conquereix. Només els artesans i els constructors sobreviuen, i se'ls porta cap a la capital mongola Samarcanda per vendre'ls com a esclaus. Allà treballen construint edificis públics i mesquites grans i elaborades per glorificar el paper de Timur.

Timur conquereix l'imperi otomà el 1402 i captura el sultà Bayezid, a qui humilia encadenant-lo i fent-lo passejar pels carrers.

Al final, el gran imperi mongol es dissipa, víctima d'una població mongola massa petita per mantenir una àrea tan gran. Ells segueixen, avui en dia, com un símbol d'allò brutal, cruel i bàrbar del passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada